Per suposat, mai és tard per a rectificar; però l'iPhone ja l'hem pagat i els pròxims mesos tindrem 500 € menys per a menjar, per a roba o per a altres necessitats molt més bàsiques que tindre un iPhone a la nostra butxaca o el seu equivalent en llibres a les motxilles dels nostres fills.
domingo, 14 de septiembre de 2014
Llibres de text a preu d'iPhone
Per suposat, mai és tard per a rectificar; però l'iPhone ja l'hem pagat i els pròxims mesos tindrem 500 € menys per a menjar, per a roba o per a altres necessitats molt més bàsiques que tindre un iPhone a la nostra butxaca o el seu equivalent en llibres a les motxilles dels nostres fills.
lunes, 24 de febrero de 2014
A què espere, President Fabra?
Va ser vostè mateix, sent alcalde de Castelló, qui va dir que no tenia molt de sentit anar prohibint les emissions d'altres cadenes de televisió: «pongámonos a trabajar, lleguemos a acuerdos y hagamos que la gente pueda ver la televisión que quiera», va dir pocs mesos abans d'accedir al càrrec que ara té. Això va ser quan el seu predecessor, Francisco Camps, va tancar les emissions de la TV3 a Castelló i li va imposar tres multes a Acció Cultural del País Valencià per un valor total de quasi un milió d'euros per atrevir-se a dur-nos als valencians una televisió que parlava el nostre mateix idioma, però que vostès no podien controlar ni manipular.
Van posar, des del palau des d'on ara ens mana vostè, tota mena d'excuses per a no admetre que el que estaven fent (el que volíen fer i, efectivament, van fer) era prohibir que els valencians puguerem veure una televisió pública de qualitat en la nostra llengua. Ja fos per vergonya davant l'exemple del patètic i manipulador Canal 9 (¡ja estava bé de comparar TV3 amb Canal 9!, ¿no?) o ja fos pel constant i històric complexe d'inferioritat que paralitza als valencians de la capital quan els parlen dels catalans, lo cert és que primer era cosa de Zapatero i del seu Ministre d'Indústria, que no els volíen concedir un tercer múltiplex per a donar-los espai radioelèctric als catalans; després, quan ja era el seu partit el què manava al Ministeri d'Indústria, van posar d'excusa als meteoròlegs catalans, que al temps de la TV3 no posaven una ratlla prou grossa a la frontera entre Castelló i Tarragona i això era inadmissible (una annexió imperialista dels catalans). Però és que pel camí, per si no volíen paréixer massa intransigents, van demanar des de la nostra Generalitat que es vegés la nostra tele també a Catalunya (¡quan s'havia vist des de feia moltíssims anys, fins que vostès van acabar amb la reciprocitat per la via directa!), van exigir que a la TV3 s'apliqués la mateixa censura semàntica que van aplicar vostès durant dos dècades senceres a Canal 9, volien que els catalans respectaren uns suposats símbols identitaris valencians que vostès mateixos se passen pel forro quan a Madrid no els pareix bé alguna semblança amb els nostres veïns del nord...
¿I la reciprocitat? ¿On queda ara la reciprocitat? La falsa bandera que durant tant de temps s'ha brandit des de la nostra Generalitat (¡la reciprocitat ja existia, valencians!) ha caigut a terra estrepitosament amb el tancament de Canal 9. Els valencians (si és que alguna vegada ho hem tingut: ¿Canal 9?) ja no tenim res que oferir als catalans a canvi de deixar-nos colonitzar pels bàrbars del nord; es podran seguir negant a que TV3 es vege a Castelló, a València i a Alacant, clar que sí (negar-nos a nosaltres mateixos és molt típic dels xafarders valencians), però ¿no ens negàvem a les emissions de TV3 perquè ells -els maleits catalans- no en volien saber res de la nostra gran televisió de qualitat -i majoritàriament en castellà-? ¿I ara? ¿Ara a què espere, President Fabra? Pose's vostè a treballar, arribe vostè a acords i fage que els valencians -els de València i tots els altres- puguem veure la televisió que vulguem. I no pose com a excusa els col·legis que haurà de tancar, que ja no cola.
Li ho pregunto una altra vegada: ¿a què espere, President Fabra?
viernes, 10 de enero de 2014
Buscando al ladrillo desesperadamente
lunes, 9 de diciembre de 2013
La infernal administración electrónica
![]() |
| Primer error al intentar acceder con Firefox a la Carpeta Ciudadana del Ayuntamiento de Castellón |
"En un ordenador con sistema operativo Windows 7 y 8, únicamente habrá que al introducir la tarjeta DNIe en el lector, el Sistema Operativo instala el driver del DNIe de forma rápida y automática."
![]() |
| Primer susto. Como para darle al botón. Pero si no lo hacemos, adios trámite telemático. |
Superado ese primer obstáculo con un doble clic en la opción correcta deberíamos cerrar el Firefox y volverlo a abrir de nuevo, o podríamos optar por iniciar el trámite con otro navegador distinto; este ejemplo va a proseguir su andadura con el Google Chrome bajo Windows 8 de 64 bits, que es el que más cerca ha estado de finalizar el trámite. El resto de combinaciones no han llegado ni tan siquiera hasta el último paso, que es en el que ha fallado (no sin varios sustos y errores más por el camino) esa combinación de navegador y sistema operativo.
Por si faltara algo, la lentitud en las respuestas (con esperas interminables tras cada clic de entre dos y cinco minutos, independientemente de la conexión a Internet -probado con Jazztel 20 Mb, ONO 30 Mb y Movistar 1 Mb, todas con la misma larga espera entre clics- y del horario utilizado para realizar el trámite) haría desfallecer a cualquiera antes de llegar al último paso; y si a eso se le unen las interminables solicitudes del PIN del DNIe (hasta 11 veces hasta llegar al último paso del trámite, más alguna adicional como se verá), armarse de paciencia no es suficiente para afrontar tamaña odisea.
A la solicitud del certificado de empadronamiento (que es lo que queríamos tramitar) se puede llegar por dos vías: desde la propia opción para solicitarlo (que fue la vía elegida en un primer momento, como es lógico) o a través de una consulta al padrón municipal; vamos a ver la segunda opción, puesto que al menos en este caso sí nos aparecieron los datos (en texto plano, sin validez administrativa) de empadronamiento que buscábamos (es decir, que vamos a utilizar la vía que aparentemente sí funciona, puesto que nos devuelve algunos datos relacionados con lo que estamos buscando). Que la Carpeta Ciudadana nos devuelva algunos datos al tercer día es sin duda un motivo de alegría: "¡Ya está! ¡Ahora sí! ¡Por fin! ¡Vamos allá!". Pues no, tampoco. Al darle a la primera opción (emitir un volante de empadronamiento), se nos abre una ventana emergente que, tras más de cuatro minutos de larga espera, nos muestra el siguiente mensaje:
![]() |
| Hacer clic para agrandar |
![]() |
| Clic para agrandar |
![]() |
| De nuevo nos advierten de que la web de la Carpeta Ciudadana tiene errores de seguridad |
![]() |
| La aplicación de Indenova utilizada en la Carpeta Ciudadana para firmar se llama "DocSecureApplet" y tiene otro fallo de seguridad. |
![]() |
| El error que aparece en el último paso (la firma) de la solicitud es el mismo que ya nos había aparecido antes: la web tiene una parte insegura y el DNIe no nos permitirá firmarla |
![]() |
| Larga espera hasta que aparece el botón para firmar |
![]() |
| Con el certificado emitido por la Generalitat Valenciana, ni recibo de la solicitud, ni botón de imprimir |
martes, 26 de noviembre de 2013
Ciudadanos ejemplares
«Para nosotros es un ciudadano y un político ejemplar; y me temo, por si a alguien no le gusta lo que acabo de decir, que también para los ciudadanos de Castellón».
viernes, 27 de septiembre de 2013
Benafigos es mor... ¿o l'estan matant?
Aquell tancament de l'escola, ja amb dos germanes, i la sensació de què res era ja segur als pobles, ens van convertir en emigrants amb destí a la capital de la província: la meua germana gran va haver d'acabar els estudis a Castelló, i la meua germana menuda ja no va conéixer l'escola de Benafigos. Poc a poc, quasi tots els pares (i els seus fills, clar) van abandonar Benafigos, que es va anar convertint en un poble amb més d'un 50% de població jubilada (la mitjana de persones jubilades a la província de Castelló era el 2007 del 16%).
Moltes vegades, davant esta societat que tot s'ho mira baix l'aspecte de la rendibilitat econòmica, m'he preguntat quin futur els espera als pobles que, com Benafigos, es converteixen en el lloc de residència dels qui ja han acabat la seua vida laboral; és a dir, el futur dels pobles que no generen riquesa a l'Estat, sinó que són poblacions que només generen despeses. I esta crisi m'ha donat la resposta: l'Estat (siguen qui el dirigeixen de dretes o d'esquerres) no té reservat cap futur per als pobles com Benafigos: el seu destí, com a font generadora de despeses per a l'Estat, és el despoblament total i absolut.
Si amb l'eliminació de l'ensenyament van aconseguir deixar sense xiquets (una despesa massa gran per a l'Estat) als pobles menuts com Benafigos, ara toca deixar-los també sense jubilats (l'altra despesa, també massa gran, per a l'Estat). ¿Com? Si amb els xiquets els va funcionar eliminant la seua principal necessitat (l'ensenyament), eixe mateix escenari és el que hauria de funcionar també amb els jubilats: eliminar la seua principal necessitat.
Dilluns, dimecres i divendres poden anar els jubilats de Benafigos al metge (puja des d'Atzeneta, igual que passa a Xodos); la resta de dies han de desplaçar-se a Atzeneta si es posen malalts. Fins ara, junt al metge pujava algun ATS que atenia qüestions que no requerien la presència del metge, de manera que les dos hores que estava obert el consultori donava per a atendre a tots els malalts.
Esta setmana ja ha deixat de pujar l'ATS perquè la Conselleria ha deixat de rellevar-los per a poder donar este servei fora del centre de salut d'Atzeneta. A ningú, ni a València ni a Madrid, els interessa el més mínim un poblet com Benafigos generador de despeses.
Així doncs, morim com a poble abans que ens maten: no ens ho agraïran, però serem una despesa menys per a Madrid i per a València.
"És l'economia, idiota", que diria Bill Clinton.
lunes, 8 de julio de 2013
De noticias indignantes
Nuestros amigos los banqueros
Aunque tampoco es de extrañar esa altanería y ese cinismo entre nuestros amigos los banqueros si nos atenemos a lo ocurrido con Miguel Blesa, banquero amiguísimo del PP, a quien el Estado, a través de la fiscalía, no dudó en ayudarle a salir de la cárcel para evitarle un mal trago.
La coyuntura educativa está jodida
Alcaldes metidos en "fregaos"
No es noticia en este país de corruptos que a un alcalde le requiera un juez para que se explique por alguna actuación con clara apariencia de delito; en Castellón, como en el resto de esta comunidad autónoma -con una multitud de políticos imputados en varias causas por haber repartido el dinero público entre sus amigos, familiares y compadres- repleta de caciques políticos que han campado a sus anchas sin que el sistema democrático al que decían servir pudiese (o quisiese) pararles los pies antes de vaciar los bolsillos de sus apesebrados y complacientes administrados, no podíamos ser menos. Y ahí tenemos -como en Alicante y como, seguramente en pocos días, en Valencia- a nuestro alcalde imputado en un caso de corrupción .Sin embargo, la novedad es que nuestro alcalde ha renunciado (aunque sea temporalmente) a uno de sus cargos políticos; eso sí: ha renunciado al cargo (presidente del Partido Popular en Castellón) del que (salvo que medie algún sobre) no cobra de nuestros impuestos, manteniéndose (como imputado) al frente de la alcaldía (de donde cobra más de 80.000 € al año de nuestro dinero). Y he aquí el futuro de nuestros políticos imputados (de los que se preocupan por lo que podamos decir sus administrados: los hay que lo que digan los demás les trae al pairo): anunciar la renuncia de un cargo menor y seguir llevándose el dinero de todos a su casa.
Así que vayan olvidándose ustedes de una regeneración de la política de nuestro país, porque los políticos ya han encontrado la forma de purgar sus delitos ante sus administrados sin que ello suponga renunciar a vivir de ellos: seguirán llevándose nuestro dinero a sus casas (el que les corresponde y el que no), pero tendrán un cargo al que renunciar. Y saldrá en prensa su renuncia, y los administrados aplaudirán... y el político seguirá metiendo las manos en nuestra caja como si nada hubiese pasado.
¿Y saben lo peor de todo? Que en este país, los políticos creen que sus administrados son idiotas, y la realidad es que es así: los que no son idiotas se lo hacen; y el resto son antisistemas, terroristas y nazis.
El gran problema de nuestra política no son, en definitiva, los políticos, sino los políticos que se creen imprescindibles y los administrados que les hacen creer imprescindibles. ¿O creen que un Castellón sin Alfonso Bataller, una Comunidad Valenciana sin Alberto Fabra o una España sin Mariano Rajoy dejarían de funcionar? Ningún político es imprescindible; deberían recordarlo en voz alta al tomar su cargo y jurar sobre la Constitución. Y deberían recordárselo en cada reunión sus propios compañeros de partido en el momento en que un juez le imputara un delito de corrupción. Este es el primer paso, imprescindible, para acabar con la extendida corrupción política que está afectando a este país.
lunes, 12 de noviembre de 2012
Fabra: ¿Dónde están las ayudas de la UE a la agricultura valenciana?
El jueves, la Unió de Llauradors se encerró en un despacho de la Conselleria de Agricultura que dirige Maritina Hernández Miñana; la titular de la Conselleria que gestiona las ayudas del único sector castellonense y valenciano con cierta relevancia que ha conseguido incrementar el nivel exportador durante estos años de crisis, no parece haberse dado por aludida (ni tan siquiera mereció una mísera nota de prensa). Tampoco nuestra televisión pública, Canal 9, se dio por enterada. El diario Levante-EMV fue el único que lo llevó a su portada; la edición local de El Mundo también se hizo eco, pero como noticia secundaria. El País ni se enteró.
miércoles, 31 de octubre de 2012
Més aïna planassos
- "Ocasió planassos" -> "Ocasión planazos". Esta es la definició que té més sentit, però pareix faltar-li algun símbol d'admiració que no es troba a enlloc.
- "Atifell de cuina planassos" -> "Cacharro de cocina planazos". Obviament, esta és la més absurda de totes les definicions possibles. Descartada, perquè al díptic no diuen res de què regalen cap vaixella, cap paella ni cap olla.
- "Més prompte planassos" -> "Más pronto planazos". ¿Voldran dir que cal donar-se pressa per a contractar els plans de pensions abans que els tanquen la paradeta?
- "Ans planassos" / "Abans planassos" -> "Antes planazos". ¿I ara, ja no ho són? ¿Per a què els publiciten?
martes, 23 de octubre de 2012
Benafigos dins la nova agrupació de municipis del PP
No resulta gens fàcil plantejar-se el que vaig a plantejar a continuació, perquè la base des de la qual es parteix és la desaparició del poble on vaig viure cada dia de la meua infantesa i de la meua adolescència; però, tal i com es van desenvolupant els aconteixements, o prenem nosaltres la iniciativa o ens passaran per damunt i ens imposaran per decret llei un altre nom, una altra identitat i uns altres de tot, així que caldrà començar a pensar amb quins pobles ens volem integrar per a fer un conjunt econòmicament rendible.
Tant se val estar en contra de l’agrupació de municipis, perquè les coses avui en dia funcionen com funcionen i si la iniciativa ja s’ha presentat davant la Unió Europea serà difícil (quasi impossible) que, més prompte o més tard, l’agrupació de municipis no es fage realitat; primer, perquè avui són els criteris econòmics els que prevalen per damunt de qualsevol altre criteri, i els pobles de l’interior de Castelló, econòmicament, no seran mai rendibles perquè fa ja molt de temps que la seua principal força econòmica (el sector primari) ha quedat arrasada pels mercats externs. Temps hi haurà per a intentar que eixos criteris de rendibilitat econòmica deixen de ser no només prevalents sino inclús relevants en les decisions sobre identitats col·lectives; però ara mateix només té dret a existir qui demostre que té una rendibilitat econòmica, i el primer criteri que s’ha decidit aplicar per a aconseguir eixa rendibilitat són les economies d’escala. Així que ens haurem de posar a la feina fins que el món canvie.
Com podem observar al mapa de l’actual situació censal de l’interior de Castelló, això de les economies d’escala és una cosa completament desconeguda per a nosaltres; dels 48 pobles que he pintat al mapa, només hi ha un que supera eixe teòric límit dels 5.000 habitants que servirà per tindre la consideració de poble: L’Alcora (a l’Alcalatén), amb 10.856 habitants. Tots els altres pobles han de desaparéixer com a tals, perquè cap arribe, ni de bon tròs, a eixa xifra de tall (La Vall d’Alba i Cabanes, amb 3.036 i 3.019 habitants respectivament, són els que més s’apropen).
Si al mapa de dalt excloem els sis pobles pintats de morat (que estan fora de les quatre comarques analitzades i que s’han inclòs per a intentar quadrar les xifres d’habitants), tenim una mitja de 1.122 habitants per poble; i si contem només les tres comarques interiors (part de la Plana Alta –no estan els pobles de més de 5.000 habitants ni els que no tenen bones comunicacions amb Benafigos– s’ha inclòs també per a quadrar les xifres), la mitja és d’apenes 987 habitants per poble, o el que és el mateix, farien falta almenys sis pobles de mitja per a fer un municipi amb els nous criteris poblacionals.
Però el primer que haurem de considerar és que els pobles que superen la xifra de tall no estaran disposats, en un principi, a perdre eficiència dispersant territorialment (i a distàncies considerables) els serveis dels quals disfruten ara dins un nucli de població més o menys compacte; així doncs, L’Alcora (cap de la comarca en la qual està Benafigos avui) la descartarem i haurem d’acceptar que es mantindrà com a poble amb la seua actual extensió (així doncs, els pobles de la nostra comarca sumarien 5.759 habitants). La mitja de les tres comarques interiors sense l’Alcora passa a ser ara de 647 habitants per poble, és a dir, que farien falta vuit pobles per a fer un dels nous municipis econòmicament rendibles.
El mapa superior mostra els quinze municipis que, avui, tenen més de 1.000 habitants; estos pobles ens serviran com a referència per a anar creant agrupacions municipals als seus voltants. Així doncs, podem començar ja a plantejar-nos vàries possibilitats; la primera d’elles serà el retorn a la històrica Setena de Culla (Atzeneta, Benafigos, Benassal, Culla, La Torre d’En Besora, Vilar de Canes i Vistabella), però ens trobaríem amb el primer problema: entre els set pobles només arribem avui als 4.176 habitants, així que esta no és una opció vàlida.
Les possibles opcions per a arribar a la xifra de tall teòrica dels 5.000 habitants passarien per què es juntés també o bé Vilafranca (2.527 habitants), o bé Albocàsser i algun altre poble (un mínim de 1.443 habitants), o que Costur, Les Useres i Xodos en formaren part també (en conjunt sumarien 1.719 habitants); l’opció de Vilafranca no seria viable en un principi per quant l’actual comarca de l’Alt Maestrat es quedaria (sense Benassal, Culla, La Torre d’En Besora ni Vilar de Canes) amb 3.059 habitants; no obstant, sí que seria vàlida si Ares i Catí passaren a la comarca encapçalada per Morella (que podria arribar així als 6.229 habitants) i Albocàsser i Tírig (2.003 habitants en total) se sumaren a una possible unió amb Les Coves de Vinromà, Sarratella i La Serra d’En Galceran (3.206 habitants), ampliable a Vilanova d’Alcolea i a La Torre d’En Doménech (968 habitants més).
Les agrupacions entorn als municipis de més de 1.000 habitants pareix que fan massa complicada la configuració dels nous municipis entorn a algun nucli fort, així que provarem amb els municipis de més de 1.500 habitants, que es redueixen avui a vuit pobles.
El resultat de les agrupacions entorn a estos vuit pobles podria ser la reducció de 50 pobles a només 6:
He deixat com a nom de cada poble el nom del que més habitants té avui dins de cadascuna de les agrupacions proposades; a més, donada la disminució constant de la població a totes estes zones, pareix convenient deixar un marge suficient d’habitants per a què no es tinga que fer una reestructuració en pocs anys, de manera que tots els nous pobles tenen un mínim de 6.000 habitants.
Tot i que este darrer mapa podria ser la possibilitat més probable, no podem oblidar que, a més dels criteris poblacionals, pesaran també (potser més que els poblacionals) els criteris econòmics (a més d’alguns altres, com els històrics, però segurament amb molt poc de pes), de manera que haurem de comprovar quina viabilitat té cadascun dels municipis de l’interior nord de la nostra província; dins dels vuit municipis de més de 1.500 habitants que es mostren al mapa, potser Llucena siga la que menys viabilitat futura tinga (a més de ser un poble que pot perdre en breu la condició de major de 1.500 habitants), de manera que els pobles que he integrat dins de la seua delimitació podrien tindre que passar a alguna de les altres agrupacions (la de Sant Joan de Moró i la de Vilafranca, o potser inclús passar a formar part de l’Alcora).
Els criteris històrics, com he dit, crec que tindran poc de pes; així, que Vilafamés passe a dir-se Sant Joan de Moró o que Cabanes passe a dir-se La Vall d’Alba no pareix que vage a ser un problema vist des de la perspectiva de Madrid o d’Europa, tot i que internament puga sorgir algun tipus de malestar patriòtic.



.png)
.png)

.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)













.jpg)
.jpg)










