Principis dels anys 80 del segle passat. Ens diuen que han de tancar l'escola de Benafigos. L'alcalde diu que no es pot fer res per a evitar-ho; els pares s'uneixen i aconsegueixen mantenir l'escola. El 1988 vaig acabar l'EGB (estes sigles potser ja no els diguen res a molts: significaven Educació General Bàsica) a Benafigos. La meua germana gran (nascuda quan van intentar tancar l'escola per primera vegada) ja no va poder acabar-la al poble: els anys 90 els van llevar la raó als nostres pares (com va dir l'alcalde, no es podia fer res: només era qüestió de temps) i van dur el tancament de l'escola de Benafigos, de manera que tindria que acabar els seus estudis primaris a Atzeneta (a 11 Km.). ¿Transport públic entre ambdos pobles? El dilluns i el divendres un autobus d'anada a les 6 del matí i un de tornada a les 5 de la vesprada. Alguns dels meus companys d'escola, davant les primeres amenaces de tancament, tampoc van acabar l'EGB a Benafigos: els seus pares van tindre que gastar-se diners en un internat a Benassal per a què acabaren els tres darrers cursos allà, a més de 40 Km. de sa casa. Els nostres pares van anar abandonant l'agricultura com a principal mitjà de vida per a buscar feina a les fàbriques de taulells dels voltants de l'Alcora (a quasi 40 Km. de Benafigos); però si treballes fora del poble i als teus fills els obliguen també a estudiar fora, ¿quin sentit té mantenir la residència a un poble com Benafigos? Els pares que no se'n van anar a Castelló de la Plana van buscar casa a l'Alcora o a poblacions veïnes de l'Alcora: buscaven un futur estable per als estudis dels seus fills, doncs si l'escola de Benafigos desapareixia, ningú podia assegurar que la següent no fós la d'Atzeneta (i estos darrers anys ja han amenaçat amb el seu tancament: donats els antecedents, només serà qüestió de temps que l'amenaça es fage realitat).
Aquell tancament de l'escola, ja amb dos germanes, i la sensació de què res era ja segur als pobles, ens van convertir en emigrants amb destí a la capital de la província: la meua germana gran va haver d'acabar els estudis a Castelló, i la meua germana menuda ja no va conéixer l'escola de Benafigos. Poc a poc, quasi tots els pares (i els seus fills, clar) van abandonar Benafigos, que es va anar convertint en un poble amb més d'un 50% de població jubilada (la mitjana de persones jubilades a la província de Castelló era el 2007 del 16%).
Moltes vegades, davant esta societat que tot s'ho mira baix l'aspecte de la rendibilitat econòmica, m'he preguntat quin futur els espera als pobles que, com Benafigos, es converteixen en el lloc de residència dels qui ja han acabat la seua vida laboral; és a dir, el futur dels pobles que no generen riquesa a l'Estat, sinó que són poblacions que només generen despeses. I esta crisi m'ha donat la resposta: l'Estat (siguen qui el dirigeixen de dretes o d'esquerres) no té reservat cap futur per als pobles com Benafigos: el seu destí, com a font generadora de despeses per a l'Estat, és el despoblament total i absolut.
Si amb l'eliminació de l'ensenyament van aconseguir deixar sense xiquets (una despesa massa gran per a l'Estat) als pobles menuts com Benafigos, ara toca deixar-los també sense jubilats (l'altra despesa, també massa gran, per a l'Estat). ¿Com? Si amb els xiquets els va funcionar eliminant la seua principal necessitat (l'ensenyament), eixe mateix escenari és el que hauria de funcionar també amb els jubilats: eliminar la seua principal necessitat.
Dilluns, dimecres i divendres poden anar els jubilats de Benafigos al metge (puja des d'Atzeneta, igual que passa a Xodos); la resta de dies han de desplaçar-se a Atzeneta si es posen malalts. Fins ara, junt al metge pujava algun ATS que atenia qüestions que no requerien la presència del metge, de manera que les dos hores que estava obert el consultori donava per a atendre a tots els malalts.
Esta setmana ja ha deixat de pujar l'ATS perquè la Conselleria ha deixat de rellevar-los per a poder donar este servei fora del centre de salut d'Atzeneta. A ningú, ni a València ni a Madrid, els interessa el més mínim un poblet com Benafigos generador de despeses.
Així doncs, morim com a poble abans que ens maten: no ens ho agraïran, però serem una despesa menys per a Madrid i per a València.
"És l'economia, idiota", que diria Bill Clinton.
Aquell tancament de l'escola, ja amb dos germanes, i la sensació de què res era ja segur als pobles, ens van convertir en emigrants amb destí a la capital de la província: la meua germana gran va haver d'acabar els estudis a Castelló, i la meua germana menuda ja no va conéixer l'escola de Benafigos. Poc a poc, quasi tots els pares (i els seus fills, clar) van abandonar Benafigos, que es va anar convertint en un poble amb més d'un 50% de població jubilada (la mitjana de persones jubilades a la província de Castelló era el 2007 del 16%).
Moltes vegades, davant esta societat que tot s'ho mira baix l'aspecte de la rendibilitat econòmica, m'he preguntat quin futur els espera als pobles que, com Benafigos, es converteixen en el lloc de residència dels qui ja han acabat la seua vida laboral; és a dir, el futur dels pobles que no generen riquesa a l'Estat, sinó que són poblacions que només generen despeses. I esta crisi m'ha donat la resposta: l'Estat (siguen qui el dirigeixen de dretes o d'esquerres) no té reservat cap futur per als pobles com Benafigos: el seu destí, com a font generadora de despeses per a l'Estat, és el despoblament total i absolut.
Si amb l'eliminació de l'ensenyament van aconseguir deixar sense xiquets (una despesa massa gran per a l'Estat) als pobles menuts com Benafigos, ara toca deixar-los també sense jubilats (l'altra despesa, també massa gran, per a l'Estat). ¿Com? Si amb els xiquets els va funcionar eliminant la seua principal necessitat (l'ensenyament), eixe mateix escenari és el que hauria de funcionar també amb els jubilats: eliminar la seua principal necessitat.
Dilluns, dimecres i divendres poden anar els jubilats de Benafigos al metge (puja des d'Atzeneta, igual que passa a Xodos); la resta de dies han de desplaçar-se a Atzeneta si es posen malalts. Fins ara, junt al metge pujava algun ATS que atenia qüestions que no requerien la presència del metge, de manera que les dos hores que estava obert el consultori donava per a atendre a tots els malalts.
Esta setmana ja ha deixat de pujar l'ATS perquè la Conselleria ha deixat de rellevar-los per a poder donar este servei fora del centre de salut d'Atzeneta. A ningú, ni a València ni a Madrid, els interessa el més mínim un poblet com Benafigos generador de despeses.
Així doncs, morim com a poble abans que ens maten: no ens ho agraïran, però serem una despesa menys per a Madrid i per a València.
"És l'economia, idiota", que diria Bill Clinton.
Si todos fueramos tan pesimistas desde luego todo morira.Con una buena ración de optimismo y ganas de luchar por lo que uno considera suyo las cosas cambian.Si te quedas parado, que has cojido el camino mas facil, desde luego te mueres como el olmo.Ante la adversidad uno tiene que luchar por lo suyo y sus raices hasta quedar exsauto(vamos,si es que te consideras de Benafigos.....).Facil es abandonar y ahi te quedas.Un poco mas de sangre en las venas y pensar en que se puede o debo hacer. Siempre hay soluciones (si uno quiere).
ResponderEliminarLlámame pesimista si quieres, pero si no ves (o no quieres ver) ni analizas (o no quieres analizar) lo que están haciendo con nuestros pueblos (no sólo con Benafigos) en base a los criterios economicistas y mercantilistas (deshumanizados) que priman hoy en los centros de poder, vas a acabar exhausto de tanto luchar contra el aire.
EliminarNo sé muy bien si lo que quieres decir es que es mejor callar este tipo de noticias y mirar hacia los mundos de Yupi mientras nos van dando palos y quitando recursos; desde luego, yo no creo que esa actitud sirva para salvar a nuestros pueblos de la desaparición.
Por otra parte, hablas de luchar por nuestras raíces hasta quedar exhausto; si quieres te recuerdo quién pierde días y días creando y actualizando una web para dar a conocer a nuestro pueblo, quién ha creado un proyecto para aprovechar nuestros recursos naturales y culturales, o quién ha estado luchando para que una empresa privada no instalara una industria que destrozara uno de nuestros mejores patrimonios naturales, o quién pierde su tiempo en recopilar la historia de nuestro pueblo que hay desperdigada por los archivos municipales y por las hemerotecas.
El camino que he elegido yo será el camino fácil. ¿Cuál has elegido, entonces, tú?
Sigo llamandote pesimista,a los problemas de cualquier indole, siempre hay que darles la vuelta para poder ver lo positivo.Ya sê que en nuestro pais, como en otros, existen muchos pueblos en via de desaparecer(por cierto, Benafigos no es mi pueblo) en eso te doy toda la razon.Por esa misma razon pienso que no puedes decir que es una lucha contra la que te vas a dar contra el aire.
ResponderEliminarSiempre hay que ir en contra de ese aire.Aunque te estrelles un millón de veces, que no sea por intentarlo.
No dudo de que hayas PERDIDO (como tú lo llamas, y yo no creo que sea perder tiempo) dias y dias en crear y actualizar una web, creando un proyecto y recopilando historia de tú pueblo.
Todo eso me parece estupendo pero tú GENTE, la de Benafigos, son gente la mayoria de ellos ancianos. Ellos no entienden de redes sociales.Tienes que demostrales, certificarles,notificarles y si hace falta empapelar el pueblo con todas tus ideas, acciones y proyectos.
Que el trabajo que hace uno por los suyos sea visible y comprensible para sus habitantes.NO PASES DESAPERCIBIDO.
Redes sociales Si!
En persona y mas próximo al pueblo.
Mi camino POSITIVIDAD Y TRABAJO.
Lo de perder el tiempo es, obviamente, una forma de hablar: si realmente considerase que es una pérdida de tiempo no me hubiese planteado hacer nada.
EliminarPor otra parte, de lo que se trata es de hacer visible el potencial de mi pueblo, de hacer que Benafigos no pase desapercibido, no de hacerme visible yo.
Y por último, la herramienta que he utilizado yo (internet y las redes sociales) es la que considero más adecuada para ese objetivo: hacer visible el potencial de Benafigos. Si estuviese interesado en publicitarme a mí mismo, posiblemente utilizaría los métodos tradicionales y el cara a cara; pero no es el caso.
Un saludo.