miércoles, 31 de octubre de 2012

Més aïna planassos

No, no m'he tornat boig i estic dient coses rares i sense sentit; el títol d'esta entrada és el que he vist anunciat a un díptic d'una oficina de Bankia de Castelló. Juro que no sabia què dimonis volia dir eixa enigmàtica frase damunt d'un senyor banyant-se un peu a un llac; sabia que volia dir alguna cosa sobre plans de pensions perquè la primera frase del díptic sí que l'he entesa: "Plans de pensions". I més avall deia: "Tot un futur junts". I he pensat: "Clar, per a haver d'entendre'ns necessitarem amuntó de temps".


"Més aïna planassos". ¿Què dimonis diuen esta gent de Bankia? Abans de fer o de dir res he preguntat a altra gent si sabien quina era la traducció d'eixa frase, per si els l'havien escoltada als seus pares o als seus avis ací a La Plana o als poblets de més cap al sud de la província (jo soc de més al nord i allà parlem més paregut al català de Lleida que al valencià de València). Tots (valencianoparlants i castellanoparlants) han fet cara d'estar davant un estrany jeroglífic d'alguna llengua mil·lenària.

He mirat dins el díptic, per a veure si la campanya s'havia fet a algun poble de la Vall d'Aran i s'utilitzaven paraules d'un dialecte català poc conegut per mi, però la resta d'expressions m'eren prou conegudes ("gaudir", "servicis", "hui", "rendibilitat", "termini"...); com que els mestres que he tingut de valencià sempre m'havien dit que quan s'escriu un text en català cal emprar, sempre que sigue possible, unes mateixes formes dialectals, m'he dit a mi mateix que el que va fer el text del díptic simplement es va perdre eixa classe, com qui es perd un capítol de Barrio Sésamo, i el xic o la xica (o el senyor o la senyora) s'ha dedicat a barrejar termes de les normes de Castelló amb termes de les normes secessionistes d'El Puig segons com li sonaven de bé les paraules.

Però tornem a l'enigmàtica frase de la caràtula del díptic i deixem estar al creador de la criatura; com que me n'he adonat que al díptic s'utilitzaven indistintament paraules del català oriental ("gaudir", "rendibilitat", "termini"...) o paraules del valencià de l'Horta ("servicis", "hui"...), he pensat que trobaria la paraula eixa que em destrossava l'enteniment, així que me n'he anat al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i he buscat la parauleta dels collons. "Aïna", li he posat. I res: "No s'ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca". He canviat les condicions per a buscar la paraula i he elegit que el text ("aïna" una altra vegada) es buscara en qualsevol posició. ¡I allà estava, dins la llista de paraules que contenien el text buscat!: "Aïnar". ¿Un verb? Sí, un verb. Però m'enllaçava a un sinònim: "rellinar"; una altra paraula que no em sonava a res i que, una vegada substituïda a la frase ("Més rellina planassos"), em deixava amb el mateix gest de no entendre ni papa, exactament igual que al principi; així que li he donat a l'enllaç i... "El cavall, cridar". I ja està. És a dir, "relinchar".

El primer que m'ha vingut al cap ha sigut que, amb tot açò de la independència catalana, el díptic era un missatge subliminal per al President de la Generalitat de Catalunya: la traducció al castellà seria "Más relincha planazos". Però això seria massa per a la carabassa, així que he continuat la meua cerca.

Google no ha donat cap resultat, així que me n'he anat on creia que, pels catalanismes inclosos al díptic, no caldria anar: al Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (on, per cert, hi ha un pròleg -"pròlec"- que es mereix un premi a la manipulació i a l'ocultació de dades històriques, a més de ser una autèntica pallassada lingüística). I allà si que estava la paraula "aïna" (ocasió o atifell de cuina per a contindre líquids), però també l'expressió "més aïna": "adverbi de temps, equival a més pronte, ans, abans"; sincerament, no he sabut ben bé quina definició aplicar-li a l'enigmàtica frase, ja que les frases en valencià no tenien massa sentit i les corresponents traduccions al castellà tampoc:

  • "Ocasió planassos" -> "Ocasión planazos". Esta es la definició que té més sentit, però pareix faltar-li algun símbol d'admiració que no es troba a enlloc.
  • "Atifell de cuina planassos" -> "Cacharro de cocina planazos". Obviament, esta és la més absurda de totes les definicions possibles. Descartada, perquè al díptic no diuen res de què regalen cap vaixella, cap paella ni cap olla.
  • "Més prompte planassos" -> "Más pronto planazos". ¿Voldran dir que cal donar-se pressa per a contractar els plans de pensions abans que els tanquen la paradeta?
  • "Ans planassos" / "Abans planassos" -> "Antes planazos". ¿I ara, ja no ho són? ¿Per a què els publiciten?
El que queda clar és que qui va fer el díptic (o el que el va traduïr) va fer bé en no marcar el nom de la seua impremta al revers com a autora d'esta comunicació publicitària, perquè el missatge principal és indesxifrable i, per tant, no fa la funció que hauria de fer; els diners que s'haurà gastat Bankia en fer una publicitat que no entén ningú suposo que també l'haurem pagada entre tots els espanyols.

Però tranquils, no vos deixaré amb el dubte de quin significat té esta enigmàtica frase; el díptic també estava en castellà (sí, n'he tingut que agafar un):



Així doncs, caldrà donar-li l'enhorabona a eixe lingüista valencià que han posat a Bankia i que ha aconseguit demostrar que les teories secessionistes del blaversime, que diuen que el valencià és diferent del català (¿què li costava posar "Més be planassos"?), són certes; el problema és que és tant diferent del català que no l'entenem ni a Castelló.

11 comentarios :

  1. Curiosament lo de "mes aïna..." es català del pur, del que els valencians no hem conegut mai, i no te res que vore en el valencià per aixo no se poden considerar iguals, has ficat un bonissim eixemple, aixina que si te queixes queixa't de que els unionistes estan destruint el valencià i no al contrari, d´aci no res direm "mercy", "si us plau" i ves-te'n a saber...

    Gracies

    ResponderEliminar
  2. Ara mateix Bankia en realitat ya no es Bancaixa es Caja Madrid i per aixo solament traduixen en català i no en valencià normalisat.

    ResponderEliminar
  3. L'expressió "mes aïna" només està reconeguda per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, amic. La mateixa entitat que es nega a renonéixer la normativa catalanitzadora de Pompeu Fabra i de les Normes de Castelló.

    Així que si tens alguna queixa sobre el "català pur" que es parla i es promou a València, t'hauràs d'adreçar a eixa institució per a què eliminen del valencià de València una expressió catalana "pura".

    Fes la prova, a veure que et diuen. El correu electrònic és secretari@racv.es.

    (P.D.: Em pareix que ja no vos aclariu ni entre vosaltres sobre lo que és el valencià).

    ResponderEliminar
  4. Hola! a Viquipèdia, a l'article del Raimon, m'he trobat amb aquesta expressió, que jo tampoc l'havia sentida mai. Estava mirant d'informar-me de la cançó Inici de càntic al temple, poema d'Espriu musicat per en Raimon:
    Ara digueu: La ginesta floreix,
    arreu als camps hi ha vermell de roselles.
    Amb nova falç comencem a segar
    el blat madur i amb ell, les males herbes...
    Realment m'ha sobtat llegir els comentaris anònims, i, xiquet, que gegants semblen ara en Raimon, Espriu, Fuster, etc... al costat d'aquests nans mentals.

    ResponderEliminar
  5. Jo l'escoltat tota la meua vida. Soc d'elx i la meua iaia sempre ha dit mes aïna per dir per exemple "que vols peix o carn? I ella respon més aïna peix".

    ResponderEliminar
  6. xiquets, jo sóc de l'Alacantí i també és una expressió ben viva, això de "català del pur"... ah, doncs sí, que el que parlem nosaltres és català, tan pur com el de Manacor :P

    ResponderEliminar
  7. "Més aïna" també és una expressió recomanada per les universitats valencianes, gens sospitoses de secessionisme. Que l'expressió no vinga al DIEC no significa res, el DIEC és marcadament dialectal i hi manquen moltes paraules dels dialectes que no són el central.

    "Més bé" no s'hauria pogut posar en eixa situació, perquè és un castellanisme. La manera correcta de substituir-lo en català central és "més aviat". Atés que "aviat" és una paraula relativament estranya al valencià, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (gens secessionista, com ja et dic) recomana substituir "més bé" per "més aïna", "més aïnes" o "més tost" (si no es vol recórrer a "més aviat", que també seria vàlida), totes tres expressions genuïnes valencianes i ben vives en diverses comarques del país (tot i que "més tost" és molt formal).

    Així que, per favor, no siguem tan ràpids a acusar expressions desconegudes de "secessionistes".

    Un salut.

    ResponderEliminar
  8. Pareix que no s'acaba d'entendre el sentit de l'article.

    No estic afirmant o negant que eixe "més aïna" sigue o no sigue secessionista, ni que no s'utilitze a algun lloc valencianoparlant.

    Estic dient que hi ha paraules suposadament valencianes que, imposades per qui vulgueu (es digue Real Acadèmia X o es digue Institut H), no són generals de tot l'espectre valencianoparlant (o, si voleu, són estranyes per a molts valencianoparlants). I en este cas concret, m'és menys estrany "més aviat" que "més aïna" (de fet, castellanisme o no -intentaré no emprar-ho ara que ho sé-, som molts valencians els què utilitzem "més bé").

    I em passa (ens passa a molts valencianoparlants) el mateix amb paraules tan esteses a alguns indrets valencians com "hui" (diem "vui") u "oratge" (que va aparellat a mal temps -"¡Quin oratge fa!"-, no a les prediccions meteorològiques).

    A l'article faig burla (llegiu bé el darrer paràgraf) de l'argumentari secessionista segons el qual no és admissible el català del DIEC perquè "és marcadament dialectal" (i no dic que no ho siga) i van els secessionistes i es posen a imposar paraules marcadament dialectals com si fós el valencià vertader.

    És a dir, que, a mi particularment, eixe argumentari secessionista em pareix molt ridícul (ganes de fer la mà, vaja).

    ResponderEliminar
  9. Aleshores no, no havia entés que volgueres dir això. Tens raó que l'elecció de les paraules no és la més encertada, i supose que és el problema de donar per fet que el valencià és igual a tot arreu, al final s'acaba pecant del mateix de què s'acusa. Disculpa.

    ResponderEliminar
  10. CORREGIU: "doncs les frases en valencià no tenien massa sentit" per "ja que/puix que les frases en valencià no tenien gaire/molt sentit"

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Corregit el "doncs" (per la causalitat); no he corregit el "massa" perquè no entenc el criteri per a canviar-lo (una ajudeta / explicació?).

      Eliminar