sábado, 27 de junio de 2015

Eixa professió anomenada periodisme



¿Quina relació creieu que pot haver entre les dos imatges de dalt i el baròmetre del CIS dels darrers anys? Jo vos ho explicaré amb més imatges. Les imatges que van ara és la llista d'assessors de l'Ajuntament de Barcelona a febrer de l'any passat, amb Xavier Trias (CiU) d'alcalde. No cal que els compteu, que ja els he comptat jo.



No vos preocupeu massa pels noms; molts devien ser amics i familiars dels dirigents de CiU i dels altres partits amb dret a tindre assessors (PSC, ERC, PP, etc.). Eren assessors amb un contracte de treball per obra i servei (quatre anys) que se n'han anat a sa casa o a l'atur (o a alguna empresa amiga) en acabar la legislatura; càrrecs de confiança, que, com el seu nom indica, han de ser nomenats (a dit) per qui ha de confiar en ells.

Tampoc vaig a entrar en les capacitats de cada assessor en la seua àrea; este article no entra en eixos detalls, que segur que ens donarien alguna sorpresa més si furguem en la llarga llista d'assessors de la legislatura anterior. Em val, per ara, el què han dit El Mundo sobre la parella d'Ada Colau (que li paga el partit, no l'Ajuntament) i l'ABC sobre la parella del número dos (que és especialista en l'àrea de vivenda a la què ha d'assessorar).


Les notícies que han elegit els periodistes d'El Mundo, de l'ABC, de La Razón i de Libertad Digital són les que han dut al periodisme a les quotes més baixes d'afecte ciutadà cap als mitjans de comunicació; de fet, la notícia elegida no és ni tan sols notícia: els assessors (i més encara si són interns d'un partit) són nomenats sempre pels dirigents polítics sense més explicacions (són càrrecs de confiança dels polítics, ¿cal recordar-ho?): així ho van fer CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Ana Botella al de Madrid i el PSOE a Andalusia. En tot cas, els podrien posar la cara roja al polític per elegir a un malfeiner o a un inútil, i a l'assessor per ser qualsevol de les dos coses; però ja sabem que, almenys fins ara, això de la desvergonya pareix que és una cosa intrínseca a polítics i assessors (temps tindrem de comprovar si Ada Colau o Manuela Carmena -estos periòdics també han dit el mateix respecte a l'Ajuntament de Madrid, però els ha eixit rana- i els seus assessors tenen eixe mateix defecte).

A la taula i al gràfic de dalt podem veure que Ada Colau ha reduït el número d'assessors un 40% (61 assessors menys, de 153 a 92). Els periodistes d'estos mitjans, de fet, es fan ressò d'una altra notícia que tampoc ho és: que Ada Colau pretén quedar-se amb el 75% dels assessors, una barbaritat denunciada pels regidors del PP a l'Ajuntament de Barcelona. Exactament, es quedarà amb menys del 74% dels assessors. ¿De veritat ens prenen per tan aldeans com per a pensar que la notícia és el 74% d'assessors copats pel govern d'Ada Colau front al 72% d'assessors que tenia durant l'anterior legislatura CiU? Almenys jo, no veig cap notícia en deixar el mateix percentatge d'assessors que ja hi havia per al govern i per a l'oposició durant la legislatura anterior, i molt menys coneixent casos (com el de la Diputació de Castelló la legislatura anterior) en els quals el percentatge d'assessors que es va quedar el PP va ser de més del 87% (26 per al PP i 4 per a l'oposició).

Però hi ha alguna notícia més que els periodistes s'han deixat pel camí; i resulta prou estrany, sobretot, en el cas de Libertad Digital, on tenen en nòmina a destacats economistes que no sabien d'on eixirien els diners per a fer totes eixes coses utòpiques que volien fer Ada Colau o Manuela Carmena. Que no se preocupen els economistes de Libertad Digital, que ja els ho explico jo. Amb una taula i un gràfic i amb un parell de dades: el sou màxim mensual d'un assessor de l'Ajuntament de Barcelona serà de 2.200 € amb el Govern d'Ada Colau (30.800 € a l'any si contem 14 pagues). El sou màxim d'un assessor de l'anterior legislatura està al principi de la llista d'assessors de 2014.


I la notícia és que Ada Colau elegeix els assessors com s'elegeixen els assessors.