El 9 de Octubre es el día de la Comunidad Valenciana; se conmemora la entrada de Jaime I el Conquistador en la ciudad de Valencia, allá por el año 1238.
Podría haberse elegido el día en el que conquistó cualquiera de las primeras fortalezas en su camino desde Aragón y Cataluña, como pudiera ser Morella, seis años antes; pero aquí, en la Comunidad Valenciana, los años que van desde 1232 hasta 1238 no entran dentro de la Historia de verdad. Digamos que es una historia menor, en minúsculas.
Igual que se celebra el día de la Comunidad Valenciana para conmemorar la entrada de Jaime I en la ciudad de Valencia (y no en el territorio de la actual autonomía), también somos la única comunidad autónoma multiprovincial que toma el nombre de la que en su día fue capital del Reino (del Reino de Valencia, por supuesto), quedando reducido de esa forma cualquier atisbo de identidad diferenciadora de las otras dos provincias.
Podría pensarse que este universalismo valenciano (de Valencia) tiene algún otro origen histórico indiscutible e indiscutido, pero lo cierto es que tampoco es así; de hecho, la provincia romana Tarraconensis dividía en dos el actual territorio de la Comunidad Valenciana, y Tortosa fue hasta fechas muy recientes la capital eclesiástica de una buena parte del norte de la comunidad autónoma.
Tan extraña resulta la terminología y la cultura de la Comunidad Valenciana que incluso el idioma que trajeron aquí los repobladores leridanos y gerundenses se ha tenido que denominar valenciano (de Valencia) cuando en realidad su mayor uso se da fuera de la capital de aquel antiguo Reino (el de Valencia), una ciudad más preocupada, al parecer, por ofrendar nuevas glorias a España que por mantener viva una lengua de la cual algunos se han apoderado (o al menos lo intentan) terminológica, gramatical y ortográficamente.
La Diada catalana (el 11 de Septiembre) conmemora la caída de la última ciudad catalana (Barcelona) a manos de las fuerzas leales a Felipe V tras 14 meses de asedio y la consiguiente abolición de los fueros de toda la Corona de Aragón, siendo un símbolo de la resistencia catalana frente a las imposiciones externas; el día de Extremadura (el 8 de Septiembre) se corresponde con el día de su patrona, la Virgen de Guadalupe (cuyo monasterio y origen están en Guadalupe, un pueblo de Cáceres); el día de Cantabria (celebrado cada segundo domingo de Agosto) nació en un municipio de Santander llamado Cabezón de la Sal como un día de exaltación de las costumbres, tradiciones y valores etnográficos de la región; el día de Aragón (el 23 de Abril) se corresponde con el día de su patrón (San Jorge), cuyos orígenes se remontan a la ayuda prestada por dicho santo a Pedro I de Aragón durante la conquista de Huesca en el año 1096; el día de Castilla y León (también el 23 de Abril) se conmemora la caída de Villalar de los Comuneros (en Valladolid) el año 1521, símbolo de la pérdida de la libertad castellana a manos de Carlos I, quien acabó con las Juntas Comuneras; el día de Castilla-La Mancha (el 31 de Mayo) se conmemora el nacimiento de sus cortes autonómicas. Así podríamos continuar con todas y cada una de las comunidades autónomas, donde se conmemoran actos que significaron el principio o el fin de algo que afectó a toda la comunidad autónoma, ocurriera esto en su capital o en cualquier otra población.
La extensión de una celebración eminentemente local (Jaime I no inició la reconquista de la actual Comunidad Valenciana el 9 de Octubre de 1238 ni la acabó cuando entró en Valencia) a la fiesta de toda la comunidad autónoma por el simple hecho de haberse producido el hecho en la capital del antiguo Reino de Valencia nos previene de algo que tal vez pueda ocurrir en el futuro: si alguna vez, en las fotos aéreas de Valencia, aparece algo similar a un agujero negro, que nadie se asuste. Es un ombligo.
Trist me pareix l'article. Autoodi se sol anomenar. Sempre tractant de confrontar la gent de la ciutad de València i la resta dels valencians. Com si n'hi haguera una frontera o un Rh que diferenciara els uns dels altres. No aprendrem mai.
ResponderEliminarHo podem anomenar com vulguem, però sí, és trist. No l'article, sinó que l'hage tingut que escriure.
ResponderEliminarQuan senc els programes del temps i diuen que plourà al nord de València, no sé si agafar el paraigües per a anar a Benafigos o si és que caurà aigua a Sagunt. Quan diuen des de València que es faran 300 Km. de carreteres i després resulta que a Castelló només li'n toquen 1,5 Km., em senc com si es pensaren que ací som tontos. Quan diuen des de València que s'invertiran 3.000 milions d'euros i t'enteres de què a Castelló només li'n corresponen 15 se't queda cara d'idiota. Quan parlen de lo que tardaran en anar des de València a Madrid amb el AVE i saps que per a anar de Vinaròs a València tardes lo mateix o més, sents com t'estan prenent el pèl immisericordement. I quan parlen de la Fòrmula 1, de l'America's Cup, de la Ciutat de les Ciències, d'Oceanogràfics i et trobes a Castelló amb un circ d'il·lusions i prestidigitadors (Mundo Ilusión, s'havia de dir, ¿no?) o amb una ciutat de xupòpters (o de les llengües, o de la llengua, que ni se sap encara), te'n adones que més al sud tenim un melic del tamany d'un forat negre... ¿o és que el forat negre el tenim nosaltres al cervell?
I espera't que des de València no proposen un canvi en els punts cardinals, perquè el cul se'ls ha quedat dalt. I això no pot ser.
ResponderEliminarEl que passa és que en la base de l'article els estàs fent el joc. Estan aconseguint el que volen: desvertebrar València en 3 províncies encara que siga amb la confusió dels noms. Que cadascú només mire (i se queixe) per la situació de la seua província i no per l'interés general del país/regió/territori/comunitat.
ResponderEliminarMentre això no canvie, malament anem.
No, home, no. Per l'interés general han de mirar els que governen, i han de ser ells els què ens convencen de què per l'interés general la Fòrmula 1 no podia estar a Les Coves, de què per l'interés general les gaiates s'han de cremar com les falles, de què per l'interés general el Monestir de La Valldigna (a la comarca de La Safor, província, per suposat, de València) hage de ser el temple espiritual, històric i cultural i el símbol de la grandesa del Poble Valencià, o de què per l'interés general se cel·lebre a tota la Comunitat Valenciana que un 9 d'Octubre Jaume I va entrar a València després d'haver conquerit mig territori de l'actual Comunitat Valenciana i abans d'haver de conquerir tota la resta.
ResponderEliminarSi ara em dius que, a més de ser el cul de València, també hem de fer força per mantenir-nos ben apretats i no escarritxar massa als veïns de baix, "apaga y vámonos".
De tota manera, i en referència a la suposada desvertebració a la que estic contribuint amb l'article, només es pot desvertebrar una cosa que abans estiga vertebrada, i la Comunitat Valenciana, almenys des de què València té port mercantil (i d'això fa molt de temps), mai ha tingut vèrtebres més enllà de les rodalies de València. De fet, és eixa manca de vertebració la que estic criticant a l'article, doncs poc es pot vertebrar un territori si una part es queda sempre per baix del melic i de les vèrtebres.
Vaig a tractar d'explicar-me comparant els casos de València i Catalunya, que tant ens agrada a tots. He de reconèixer que no he acabat d'entendre la diferència entre les 2 diades, ja que a mi me pareixen molt similars.
ResponderEliminarAcí, se commemora l'entrada de Jaume I en la capital ja que va suposar la creació del Regne de València. Encara que la reconquesta de les terres valencianes començara alguns anys més prompte i durara prou més temps, Jaume I crea el Regne de València després de conquerir la capital.
A Catalunya, se commemora la caiguda de Barcelona, últim bastió de resistència i que va significar la pèrdua dels furs.
Plantejar que ací se commemorara la conquesta d'una de les primeres fortaleses al 1232 o inclús abans, seria com suggerir que a Catalunya se commemorara la caiguda de la primera ciutat durant la guerra de successió, no?
Jo crec que les commemoracions fan referència a dos fets històrics claus i que, en els dos casos, afecten directament a les ciutats principals.
Deixant de banda el tema de les diades, crec que tant València com Catalunya són dos casos similars d'un centralisme molt important concentrat en la capital. Des d'eixe punt de vista, crec que ens sorprendríem si escoltàrem més a sovint les opinions de la gent de Lleida, per exemple. No crec que siguen molt diferents a les reivindicacions fetes des de Castelló.
Si el que vols és criticar eixe centralisme, com menciones en el primer dels teus comentaris (que no en l'article), crec que podem estar prou més d'acord.
Per suposat que l'article és una crítica al centralisme de la ciutat de València. ¿Quina altra interpretació se li pot donar si no?
ResponderEliminarI sí, ja sé que a Lleida (o més aprop, a les terres de l'Ebre de Tarragona) també es queixen del centralisme de Barcelona; però jo soc valencià (una altra vegada València), no català (de Catalunya, no de Barcelona), i em queixo del centralisme de València.
Sobre les diades, la gran diferència (amb la resta de les Comunitats Autònomes, no només amb Catalunya) de València és que ni va ser la primera, ni va ser la darrera ciutat conquerida (o vençuda, o el que vulguem dir-li), ni va ser cap exemple de resistència del poble valencià (que encara no existia quan Jaume I va entrar allà), ni cap demostració de valentia dels valencians (València la van conquerir catalans i aragonesos).
Sí que és cert que es va crear el Regne de València una vegada va entrar Jaume I a la ciutat de València. Un Regne de València sense la major part de l'actual província de Castelló (només es van integrar les viles de Castelló i Onda) i sense l'actual província d'Alacant (que encara no s'havia conquerit); Morella, Borriana o Benicarló es van seguir regint pels furs aragonesos durant prou de temps (Borriana, com Vila-Real, fins 1329, quasi un segle després), mentres que Vinaròs, Vilafamés o Sant Mateu es van seguir regint fins almenys 1263 pels furs de Lleida.
Igual estic filant massa prim, però és que passa el mateix amb la bandera (que era la de la ciutat de València) o amb el Monestir de la Valldigna (¿no hi havia cap altre lloc que no hagués estat derruit vàries vegades per terratrémols i per guerres, o que no haguera estat expoliat pels seus propietaris -valencians, per cert-?).
Total, que de totes les dates que es podíen elegir per a justificar un homenatge a Jaume I, no entenc per què (bé, sí que ho entenc: ho explico a l'article) s'ha elegit la de la seua entrada a la ciutat de València.
Si el que volies era criticar el centralisme de la ciutat de València, crec sinzerament que l'exemple de la diada no és el més apropiat. Com ja he comentat, com a data simbòlica que suposa la creació del Regne de València, me pareix molt pertinent. El fet que després continuaren completant-se les conquestes, crec que és menys significatiu. De fet, he estat pensant altres dates que pogueren ser més importants i no me'n ve cap al cap. Igual tu sí que n'has trobat.
ResponderEliminarCom deia, si la idea era criticar el centralisme, crec que n'hi ha altres arguments més adient, com tu mateix comentes en el primer dels teus comentaris. Per suposat que se pot criticar que se faça un gran esforç pressupostari per a construir l'AVE Madrid-València. I se pot criticar no només comparant-lo amb la deixadesa del corredor mediterrani sinó també amb el fet que la línia Xàtiva-Alcoi estiga a punt de desaparèixer per la mala gestió del govern de la Generalitat, per exemple.
Crec que la crítica, enlloc de castellonera, ha de ser valenciana (en el sentit més ampli que se li pot donar al terme) i anar cap a un model que se preocupe de tot el territori d'una manera més integral. Malauradament, tinc la impressió que cap govern valencià en els últims 30 anys ha apostat realment en eixa direcció.
Doncs no és que jo l'haja trobada, sinó que ja fa molt de temps que es coneixen. Per dir-ne alguna, em pareix important el dia que Jaume I va decidir entrar a l'actual territori de la Comunitat Valenciana; o el dia que Jaume I va conquerir el primer poble de l'actual territori de la Comunitat Valenciana; o el dia que es va completar la conquesta de l'actual territori de la Comunitat Valenciana; o el dia en què es va integrar el darrer poble de l'actual Comunitat Valenciana dins el Regne de València; o el dia que es va atorgar la primera carta de població a un poble de l'actual territori de la Comunitat Valenciana; o el dia que es van delimitar els límits amb Castella (el tractat d'Almizra). Cap d'eixes dates tenen res a veure amb la ciutat de València i sí amb l'actual territori de la Comunitat Valenciana, i la majoria també tenen a veure amb Jaume I. ¿Que el dia que va entrar Jaume I a València -que no és el mateix dia que es va crear el Regne de València, que va ser alguns mesos després amb l'aprovació de les Costums- també és pertinent? Doncs sí, és pertinent i també és l'opció més centralista de totes les opcions possibles.
ResponderEliminarEl centralisme es pot criticar, però també es pot explicar. Podria haver criticat la quasi eterna predil·lecció dels valencians per les infrastructures (ferroviàries o de qualsevol altre tipus) de la ciutat de València, però això ja ho fan altres, segurament molt millor que jo.
És curiós que no menciones la data alternativa que se va plantejar en el seu moment: el 25 d'abril.
ResponderEliminarSincerament, crec que la data del 9 d'octubre, no tant per l'entrada de Jaume I a la ciutat de València sinó per significar la creació del Regne de València (la més important institució política de la nostra història) és més important que qualsevol de les que menciones.
Crec que, per importància històrica, les altres dates no poden comparar-se al 9 d'octubre. Però bé, només és la meua inexperta opinió.