tag:blogger.com,1999:blog-7795206479207120972024-03-06T04:33:08.440+01:00Opiniones inexpertasOpiniones sobre la actualidad de alguien que no es experto en nada, pero que intenta aprender de todo un poco.ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.comBlogger161125tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-72239783308996182582023-05-16T11:33:00.004+02:002023-05-16T11:33:56.601+02:00El Tribunal Suprem i el despoblament<p>El Tribunal Suprem s'ha posat les piles per a recolzar als pobles en risc de despoblament; en <a href="https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/56e8cfbc309decf4a0a8778d75e36f0d/20230202" target="_blank">una sentència del mes de gener</a> ha donat via lliure per a construir als pobles menuts sense llicència.</p><p>Com vos podeu imaginar, la intenció del Tribunal Suprem no era exactament eixa, però el seu raonament jurídic és molt clar:</p><p>«<i>Es por ello por lo que el Ministerio Fiscal ha venido manteniendo a lo largo del procedimiento que los informes técnicos en <b>los expedientes de concesión de licencias</b>, en cuando que implica trascendencia en la situación jurídica de los ciudadanos, afectando a sus derechos y obligaciones, <b>así como las funciones de inspección y disciplina urbanística, deben ser realizadas por personal funcionario</b>.</i></p><p><i>[...]</i></p><p><i>Conforme a los preceptos relacionados, <b>el arquitecto contratado mediante la LCSP no puede efectuar ninguna función que comporte el ejercicio de autoridad administrativa</b>. [...] Aun cuando los distintos expertos que han informado o testificado en la causa discrepan sobre la posibilidad de la celebración del contrato administrativo en atención a las funciones que entrañan el cometido de arquitecto o ingeniero municipal, todos ellos han coincidido en que determinadas funciones, como podría ser <b>actuar de instructor de un expediente de disciplina urbanística, instructor de un expediente sancionador, instructor de un expediente disciplinario y otras similares, sí son objeto de reserva legal</b>. De esta forma, D.ª Fermina declaró que la disciplina urbanística es claramente una potestad pública que debe ser ejercida por funcionario de carrera. D.ª Flor señaló que ciertas funciones, entre las que se encuentran las de <b>inspección urbanística</b>, no pueden desempeñarse por un contrato administrativo como indica el art. 301 TRLCSP. Sobre este mismo precepto, D. Cayetano indicó que en términos generales reconocía la existencia de un debate doctrinal y jurisprudencial acerca de las funciones que implican ejercicio de autoridad, ratificando su informe de fecha 10 de julio de 2015 y refiriéndose principalmente a las <b>funciones de disciplina urbanística</b> como aquellas que eran objeto de reserva legal. Igualmente, en su informe de fecha 22 de junio de 2015 consideraba la dificultad que planteaba determinar cuales son los ámbitos de actuación reservados a los poderes públicos, puesto que no existe una definición legal de los servicios que implican el ejercicio de la autoridad</i>».</p><p>Concretem el raonament jurídic: <b>totes les funcions de disciplina urbanística (concessió de llicències d'obra, expedients per vulneració de l'ordenament urbanístic, etc.) han de ser realitzades per un arquitecte o enginyer municipal que siga funcionari de carrera</b>.</p><p>No es podran atorgar llicències d'obres a aquells pobles menuts que no tinguen en la seua plantilla de funcionaris a un arquitecte o a un enginyer municipal; però si algú inicia una obra sense llicència, tampoc haurà ningú que puga instruir un expedient per vulneració de la disciplina urbanísitca.</p><p>La via lliure per a les obres particulars pareix molt clara: avant sense llicència mentres el poble no tingue finalitzada una oposició per a contractar a un arquitecte municipal.</p><p>La principal pega d'esta sentència és, evidentment, que l'obra pública s'ha acabat als pobles menuts, perquè els arquitectes contractats externament per a actuacions puntuals (que és el mètode habitual de treball als pobles que no poden pagar a un arquitecte en plantilla) ni poden emetre llicències ni tenen potestat per a decidir si una obra pública s'adequa a la legislació urbanística del poble en qüestió.</p><p>Visca el Tribunal Suprem!<br /></p>ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-297749544443432402020-12-08T22:10:00.003+01:002020-12-08T22:32:18.952+01:00Origen de les teories anti-vacunes<p style="text-align: justify;">Feia temps què volia posar-me a averiguar les raons què porten a una persona a rebutjar de pla l'administració de vacunes (no estic parlant d'un cert rebuig per precaució, sempre sà si hi ha alguna evidència raonable); i esta pandèmia, què ha fet créixer el número de gent què creu que les vacunes són més perilloses què la pròpia malaltia, m'ha donat l'empenta definitiva.</p><p style="text-align: justify;">No podem obviar què la pròpia indústria farmacèutica, en casos molt puntuals, ha contribuït a provocar un cert recel sobre les seues prioritats (primer el negoci i després la salut) quan han forçat l'aprovació d'alguns medicaments finançant directament (per no dir-ho d'una altra manera menys correcta) estudis científics què obviaven o minimitzaven els efectes adversos d'alguns dels seus components; i quan eixe recel s'estén també a les agències què han d'aprovar la comercialització dels medicaments, no ens pot estranyar què puguen haver persones anti-vacunes: l'agència què aprova els medicaments als Estats Units (la coneguda FDA) obté un 75% dels seus ingressos (inclosos part dels sous dels seus empleats) de la pròpia indústria farmacèutica.</p><p style="text-align: justify;">Ara bé, el funcionament dubtosament ètic (per evidents conflictes d'interessos) de la FDA (podeu llegir una breu crítica <a href="http://www.saludyfarmacos.org/lang/es/boletin-farmacos/boletines/ago201803/05_las/" target="_blank">ací</a>) té poc a veure amb les agències europees equivalents a la nord-americana; de fet, al vell continent continuem rebent crítiques de la indústria per retrasar massa les autoritzacions de medicaments (què és el què va dur a la FDA a rebre fons de la indústria, just per a accelerar els terminis d'aprovació). Estes diferències entre la FDA i les agències europees són bàsiques per a entendre, com veureu, d'on han eixit les teories anti-vacunes i, sobretot, per a sospesar la raonabilitat d'eixes teories aplicades fora del context d'on van néixer: dos dels medicaments recents més controvertits aprovats per la FDA pel seu procediment d'autorització accelerat (el Nuplazid i l'Uloric) mai han arribat a ser aprovats a Europa, i l'únic cas europeu de vacuna amb efectes secundaris greus (casos de narcolèpsia causats per la vacuna contra la grip H1N1 Pandemrix, fabricada per GlaxoSmithKline) tenia una incidència de 8 casos per cada 100.000 pacients vacunats, molt inferior a la letalitat del virus H1N1 (210 casos per cada 100.000 contagiats), segons podem concloure de les dades de les <a href="https://www.heraldo.es/noticias/salud/2016/05/12/suecia-indemnizara-enfermos-por-narcolepsia-por-vacuna-contra-gripe-854819-2261131.html" target="_blank">denúncies dels pacients suecs</a> (475 casos denunciats respecte als 6 milions de suecs vacunats el 2009-2010); la incidència de la narcolèpsia és molt menor (de 2,66 casos per cada 100.000 vacunats) si agafem els 800 casos reportats a tota Europa, on es van vacunar 30 milions de persones (és a dir, què hi havia 80 vegades més de probabilitats de morir per la grip H1N1 què desenvolupar narcolèpsia per vacunar-se).</p><p style="text-align: justify;">Per a conéixer l'origen de les teories anti-vacunes m'he recolzat en <a href="https://scabelum.tv/videos/vacunas-790-casos-adversos-graves-incluso-muertes-provocados-por-vacunas-adulteradas-cada-ano/?fbclid=IwAR0PKNhW_Q5SsyI_tObL-6SwNeQthyLTisb0OSKw1fGYUlwwKIXzKeDl-Rw" target="_blank">un vídeo</a> amb el títol «<i>Vacunas: 790 casos adversos graves, incluso muertes, provocadas por vacunas alteradas cada año</i>», elaborat per l'associació SCJVITA -nascuda este 2020 per a què regne en Espanya el "Sagrado Corazón de Jesús"- i publicat a Scabelum TV, en el qual s'entrevista a Luis de Miguel Ortega (què, a més d'infermer, és el presentador, guionista i productor d'eixe canal de televisió "incensurable" i "contra el estado totalitario"). L'entrevista és curta (uns 10 minuts), i vos recomano veure-la sencera abans de llegir açò, per a tindre una idea completa sobre com es construeix l'argumentari anti-vacunes. Ja aviso què el fil argumental és molt feble i què les contradiccions són molt nombroses i massa evidents (feia temps què no veia una teoria conspirativa més mal feta), però això ens ajudarà a detectar com funcionen les lògiques conspiratives.</p><p style="text-align: justify;">La introducció de l'entrevistador ja avisa de què hi ha vacunes adulterades, vacunes contaminades i vacunes tòxiques, però què hi ha altres què sí que són bones (tota teoria conspirativa ha d'incloure una dosi, per mínima què sigue, de seny); a continuació, i seguint amb l'argument inicial de vacunes roïnes i vacunes bones, adverteix de què criticar algunes vacunes comporta automàticament l'etiqueta d'anti-vacunes. Axina és com introdueix la primera pregunta a l'entrevistat: ¿què és això dels anti-vacunes? ¿I què diu l'entrevistat? Què els anti-vacunes no existeixen (diu què ni tan sols existeix el concepte), què són persones què dubten de l'eficàcia de les vacunes perquè no tenen informació suficient. Cal espolssar-se eixe prefix negatiu de davant, què sol generar aversió a aquells què puguen interessar-se pels arguments del moviment, què només exposa "<i>dubtes</i>" per manca d'informació; més endavant, a l'entrevista, continuaran amb l'argument de vacunes roïnes i vacunes bones, per a incloure dins d'esta categoria les vacunes contra les al·lèrgies (i la del tètanus d'alguna marca, que no diuen ni entrevistador ni entrevistat quina és la bona, què és com dir què no n'és cap: evitant la informació concreta de les vacunes bones, contribueixen a mantenir els dubtes dels seus seguidors envers qualsevol vacuna, tot i què, evidentment, algunes -no se sap quines- són bones).</p><p style="text-align: justify;">L'afirmació bàsica de qualsevol teoria de la conspiració és, precisament, què <i>dubten</i> de la versió oficial; eixa versió oficial és, per suposat, tota aquella informació què puga malmetre les seues conclusions (l'amalgama què diuen què no es pot permetre per a etiquetar als anti-vacunes sí què es permet per a mantenir les seues conclusions). Ara veurem com eixos dubtes comencen a recaure primer en un enemic indeterminat, però fàcilment atacable (la indústria farmacèutica), i després comença a expandir-se fins als metges de família (perquè si no s'amplien els enemics comencen a coixejar les conclusions: si el metge de família et recomana vacunar-te, cal <i>dubtar</i> també del seu criteri).</p><p style="text-align: justify;">El següent pas és incloure a algun personatge rellevant del moviment contrari (els pro-vacunes) què recolze algun dels <i>dubtes</i> dels anti-vacunes; ahi introdueix l'entrevistat a l'OMS i a Heidi J. Larson, dient què esta antropòloga recomana, en un recent estudi sociològic, no utilitzar el terme anti-vacunes per a referir-se a les persones que <i>dubten</i> i què només volen més informació. En realitat, el què ha publicat Larson és un llibre («<i><a href="https://www.amazon.com/Stuck-Vaccine-Rumors-Start-They-ebook-dp-B08B8TJ19G/dp/B08B8TJ19G/ref=mt_other?_encoding=UTF8&me=&qid=" target="_blank">Stuck: How vaccines rumors start, and why they don't go away</a></i>») on planteja una contraofensiva envers els anti-vacunes per a contrarrestar l'ús massiu dels falsos rumors estesos per les xarxes socials per estos moviments, de manera què mai puguen arribar a fer dubtar a més del 35% de la població, doncs això suposaria què la immunitat de grup necessària per a acabar amb la COVID-19 mitjançant una vacuna estaria en risc. A <a href="https://www.youtube.com/watch?v=MM-JiQhYDbw" target="_blank">este vídeo de Larson</a>, on explica el seu treball d'investigació plasmat al llibre, podeu veure què es refereix als anti-vacunes com anti-vacunes, sense més; Larson diu, a més, què tots els moviments anti-vacunes provenen de rumors què fins ara no s'estenien més enllà de grups reduïts de persones, però que, amb l'ús què estos grups fan de les xarxes socials, eixes falsedats s'estan estenent molt més del què seria desitjable i què tant els científics com els metges i les autoritats sanitàries han d'espavilar-se per a contrarrestar eixos moviments organitzats mitjançant l'ús de la tecnologia.</p><p style="text-align: justify;">Una vegada intentat el blanquejament de l'etiqueta què s'han penjat ells mateixos (si estan en contra de les vacunes, el terme més adient és etiquetar-los com a anti-vacunes), li pregunta l'entrevistador a l'entrevistat si realment hi ha motius per a dubtar de les vacunes. Quina pregunta, ¿eh? Ja vos podeu imaginar la resposta: «<i>Hay motivos</i>». Estan els què dubten de l'eficàcia de les vacunes, els què volen més informació abans de posar-se-les i, a més, els què són víctimes dels efectes secundaris de les vacunes. I ara comencen les dades concretes, què és quan podem dir allò de «pillaràs abans a un mentider què a un coix».</p><p style="text-align: justify;">Segons Luis de Miguel, la pròpia indústria farmacèutica reconeix què hi ha un efecte greu advers cada 10.000 vacunes, de manera què això ens situa en uns 790 casos cada any de reaccions adverses greus, i inclús morts. ¿Parla de dades reals, notificades al <a href="https://www.aemps.gob.es/medicamentos-de-uso-humano/farmacovigilancia-de-medicamentos-de-uso-humano/" target="_blank">Sistema Espanyol de Farmacovigilància de Medicaments d'Ús Humà</a>? No, clar què no; ell mateix reconeix què les dades reals d'efectes greus adversos de les vacunes en són en realitat 16 a l'any. No ho diu obertament, ni a continuació d'estes dades, sinó un poc més avant de l'entrevista i prou amagat: només arriben a notificar-se, diu Luis de Miguel, el 2% dels efectes adversos greus i les morts.</p><p style="text-align: justify;">¿I d'on treu Luis de Miguel eixa xifra de 790 casos a l'any? Dels prospectes dels medicaments i de les estadístiques de vacunacions què publica el Ministeri de Sanitat tots els anys; ara veureu com arribem a eixes xifres què donen títol a l'entrevista.</p><p style="text-align: justify;">Els prospectes de tots els medicaments (de les vacunes, però també de la resta), ací a Europa, han d'incloure un apartat específic d'efectes adversos, què tenen una graduació (en tots els prospectes de medicaments) de poc freqüents, rars i molt rars. Els efectes adversos molt rars són aquells què poden afectar a un màxim d'una persona per cada 10.000 pacients, i què solen ser els efectes més greus; com què el 2018 es van vacunar de la grip poc menys de 8 milions d'espanyols, conclou Luis de Miguel què es van produir al nostre país 790 casos d'efectes adversos greus o morts, tot i què al sistema només se li'n van notificar 16. S'oblida Luis de Miguel què les graduacions dels prospectes parlen de "<b>Fins a una</b> de cada 10.000 persones", què no és el mateix que "<b>Una</b> de cada 10.000 persones"; no hi ha una graduació menor i, per tant, els efectes adversos molt rars poden afectar a una de cada 10.000, a una de cada 100.000, a una de cada milió o a una de cada 10 milions. En qualsevol cas, i sent ell mateix qui ho reconeix, donarem per bona la xifra de 16 casos d'efectes adversos greus cada any; res a veure amb els 790 del títol de l'entrevista.</p><p style="text-align: justify;">Per a donar un poc més de credibilitat a les dades, o inclús per a evitar què algú puga pensar en contrastar eixes dades, cal ressaltar el mal funcionament dels controls sobre estos efectes adversos: no hi ha ningú què dugue un registre dels efectes adversos de les vacunes. Als EE.UU sí, però amb la sospita d'estar pagats per la indústria farmacèutica; però a Espanya no ho controla ningú («<i>no hay un sistema de detección, de farmacovigilancia ni de compensación; [...] en España no hay absolutamente nada de eso</i>»), aixina què ens haurem de creure les dades de Luis de Miguel.</p><p style="text-align: justify;">Si haveu llegit algun prospecte d'algun medicament, haureu vist què hi ha un apartat específic per a comunicar els efectes adversos què puguen sorgir després de l'administració de cada medicament; si fem cas del què diu Luis de Miguel, només podem concloure què eixes notificacions (al metge, al farmacèutic o <a href="https://www.notificaram.es/Pages/CCAA.aspx" target="_blank">al formulari</a> de la pròpia Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, què són les tres vies de comunicació què hi ha als prospectes) no arriben a enlloc (no es registren). Clar, què quan després et trobes amb informes anuals de notificacions d'efectes adversos (<a href="https://www.aemps.gob.es/vigilancia/medicamentosUsoHumano/SEFV-H/docs/resumen_actividad_SEFVH-2019.pdf?x53593" target="_blank">ací està el de 2019</a>) pots fer dos coses: o comences a dubtar de Luis de Miguel o augmentes encara més els dubtes sobre el sistema (¿com pot haver un informe de notificacions d'efectes adversos si no hi ha ningú què ho controle?; conclusió: eixe informe ha de ser fals).</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjucjGPtXGuCaqD3jyVkirQAP0nZCsmgkUI20Eh1SQ5QWnuq-tv1ZiznnjLGBK0MahQzN3GiGIwha-rZPxDoPFaeqRp74DRODRo_YTLuXOOJXbh93p6ckJWZLjdFTBZ7gbsVX7mP0evq6c/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="540" data-original-width="578" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjucjGPtXGuCaqD3jyVkirQAP0nZCsmgkUI20Eh1SQ5QWnuq-tv1ZiznnjLGBK0MahQzN3GiGIwha-rZPxDoPFaeqRp74DRODRo_YTLuXOOJXbh93p6ckJWZLjdFTBZ7gbsVX7mP0evq6c/w513-h480/image.png" width="513" /></a></div><div style="text-align: justify;">Segons l'informe de 2019 de l'AEMPS, es van notificar l'any passat 37.778 casos d'efectes adversos per a tots els medicaments; el 62% dels casos els van comunicar les farmacèutiques i el 38% es van comunicar mitjançant el SEFVH; l'estructura del sistema de notificacions consisteix en una base de dades (FEDRA, en funcionament des de 1983) on s'envien les comunicacions dels 17 sistemes autonòmics de farmacovigilància, les comunicacions de les farmacèutiques i les comunicacions dels propis pacients què utilitzen el formulari. Podria ser tot una mentira, clar què sí (un informe inventat amb dades inventades): les farmacèutiques no envien dades dels efectes adversos perquè seria tirar-se pedres al seu propi teulat, el formulari dels pacients podria ser una simple web no connectada a cap base de dades, i els 17 sistemes autonòmics de vigilància... ¿Qui s'encarrega a les autonomies de recollir les dades i notificar-les a la base de dades FEDRA?</div><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifr_gToKpeC8oh8MPI-Uve5Au6CVkn_LjmhodbRRqat4CAF4cmp3sQGjSkHEZpRD8thxd_lKHWLcCx4Wi47nLdO0pjZp5p829hyLwDp55s_rZUXh5BRDSxlhN-d7cstJ73wETSYl5CmJo/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="356" data-original-width="508" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifr_gToKpeC8oh8MPI-Uve5Au6CVkn_LjmhodbRRqat4CAF4cmp3sQGjSkHEZpRD8thxd_lKHWLcCx4Wi47nLdO0pjZp5p829hyLwDp55s_rZUXh5BRDSxlhN-d7cstJ73wETSYl5CmJo/w523-h366/image.png" width="523" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Açò ja va agafant forma com a teoria de la conspiració: els metges, els infermers i els farmacèutics també estan dins d'esta roda de manipulacions i desinformació; les comunicacions a la base de dades FEDRA les fan els propis professionals, aixina què ja sabeu: o les comunicacions són mentira o ja no podem fiar-nos de ningú.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Però recordem què el propi Luis de Miguel sí què reconeix què es notifiquen casos d'efectes adversos greus (només un 2% del total perquè «<i>realmente, los datos que llegan a ese sistema de farmacovigilancia están filtrados por la propia industria</i>», però n'arriben); per tant, les comunicacions de casos són reals i l'informe del SEFVH (ho haurem de suposar) només recull el 2% dels casos; és a dir, què si hem de fer cas a Luis de Miguel, els 37.778 casos notificats són el 2% dels quasi 2 milions de casos adversos greus què hi ha en realitat. Però com sabem què els casos adversos greus (segons el propi Luis de Miguel) són d'1 entre 10.000, podem intentar confirmar amb altres dades si a Espanya es van prescriure el 2019 20.000 milions de medicaments (és a dir, 450 receptes per espanyol); com ja vos podreu imaginar, la resposta és no: el 2019 es van vendre a Espanya un total de <a href="https://www.mscbs.gob.es/profesionales/farmacia/datos/diciembre2019.htm" target="_blank">971 milions d'envasos de medicaments</a> (menys de 22 receptes per espanyol, el 4,85% dels 20.000 milions què ens ixen amb els números de Luis de Miguel).</p><p style="text-align: justify;">De les dos opcions què teníem (les comunicacions són mentira o no ens podem fiar de ningú), hem descartat la primera (perquè Luis de Miguel reconeix què sí què hi ha comunicacions, tot i què les seues xifres no tenen trellat) i només ens queda la segona: metges, farmacèutics i infermers són, junt a la pròpia indústria, els què estan contribuint a la manipulació i la desinformació respecte a la realitat dels efectes adversos greus de les vacunes (i de la resta de medicaments, clar). I això és just el què diu Luis de Miguel: «<i>en principio hay que ir al propio médico que ha indicado esa vacuna, pero lo que vemos en realidad es que las familias, cuando se quejan del sistema que tenemos, [reciben como respuesta] una negación de la realidad, segundo le quitan importancia, tercero lo llaman enfermedad rara, y cuarto, cuando ya no tienen más vías de escape, dicen: "no, esto es un problema genético". No hay un procedimiento con garantías para el paciente.</i>»</p><p style="text-align: justify;">I ahí ho tenim: la indústria i els metges filtren les notificacions dels efectos adversos dels medicaments a la base de dades FEDRA; i si això hi ha algú què no s'ho acaba de creure, ja sabem també què, en realitat, a Espanya no hi ha un sistema de farmacovigilància on notificar els efectes adversos. Per tant, via lliure per a qualsevol ocurrència dels xerraires com Luis de Miguel.</p><p style="text-align: justify;">L'entrevista prossegueix amb els 4.000 milions de dòlars què els pacients nord-americans han aconseguit en els últims 10 anys amb sentències per les pràctiques poc ètiques de la indústria farmacèutica; Robert Kennedy Jr. ho explica <a href="https://youtu.be/zyxEo2kqo08?t=1087" target="_blank">a este vídeo</a>: el 1986, l'administració Reagan va aprovar una llei als Estats Units què excloïa de qualsevol responsabilitat a la indústria farmacèutica pels possibles efectes adversos de les vacunes, i això, unit a les interconnexions financeres entre la indústria i qui ha d'aprovar les vacunes als Estats Units (la FDA) ha dut a un sistema en el qual la salut està supeditada a la rendibilitat dels productes fabricats per les farmacèutiques. Es tracta, com ja he dit abans, d'un problema d'independència dels organismes reguladors, i és un problema molt específic dels Estats Units què no és (de moment) traslladable a Europa (als Estats Units s'administren 72 vacunes als xiquets, mentres que a Espanya les vacunes obligatòries en són 10); cal remarcar què les crítiques al sistema nord-americà de vacunació (siguen més o menys creïbles eixes crítiques) venen d'eixa suposada manca d'independència de la FDA respecte de la indústria farmacèutica, situació què (cal repetir-ho també) difereix radicalment de l'europea, tal i com reconeix el propi Luis de Miguel (a cap país existeix un sistema de compensació pels efectes adversos de les vacunes, perquè a la resta de països -inclosa Espanya- els responsables dels efectes adversos dels medicaments són els productors -en situacions normals de mercat- o els estats -quan la urgència per a aprovar un medicament, com estem veient en el cas de la COVID-19, xocaria amb els temps dels protocols habituals de seguretat per a aprovar el medicament-). Sorprenentment, esta aprovació d'urgència, què potser siga un dels arguments més raonables què podria utilitzar (i de fet l'utilitzen) el moviment anti-vacunes, almenys per a este cas concret de la COVID-19, no es tracta a l'entrevista.</p><p style="text-align: justify;">Per a acabar amb els arguments conspiracionistes, no podia faltar un element científic suposadament contrastat: l'existència de timerosal (tiomersal, merthiolate, mertodol ó metorgan, en les seues diferents nomenclatures oficials i comercials) com a conservant d'algunes vacunes fins l'any 1999 es va associar durant un temps a l'increment de casos d'autisme entre els xiquets vacunats. En canvi, els casos d'autisme han seguit incrementant-se desprès què tant la FDA als Estats Units com la EMA a Europa obligaren (per precaució, no per evidències científiques) a l'eliminació d'este conservant a les vacunes comercialitzades. Tot i què els posteriors estudis científics (entre ells <a href="https://pediatrics.aappublications.org/content/111/3/674.full" target="_blank">este publicat a l'Official Journal of the American Academy of Pediatrics</a>) no aconseguiren relacionar l'autisme amb el tiomersal, este conservant és utilitzat recursivament pels anti-vacunes com a exemple de mala praxis per part de la indústria farmacèutica; cal advertir què les quantitats de derivats del mercuri (etilmercuri) què es produeixen quan el cos metabolitza el tiomersal no s'han comprovat suficients per a considerar ni tan sols un risc de toxicitat derivat del conservant. No obstant això, la controvèrsia inicial amb esta substància ha fet què es mantinga la prohibició de la seua comercialització com a conservant de vacunes.</p><p style="text-align: justify;">Una vegada introduïda en el relat la substància maldita (el mercuri), ja hi ha via lliure per a nomenar altres substàncies tòxiques què s'inclouen dins de les vacunes, com l'alumini o el polisorbat, i per a advertir a la població què «<i>no hay estudios de seguridad y de eficacia de las vacunas, no se hacen ensayos previos ni se hacen ensayos de seguimiento con unas mínimas garantías</i>»; és a dir, què ningú sap quines quantitats de substàncies tòxiques ens poden estar injectant les empreses farmacèutiques en cada vacuna.</p><p style="text-align: justify;">Així doncs, tenim una problemàtica específicament nord-americana què s'ha importat a Europa i què està sent adaptada a martellades a la nostra realitat per a intentar donar-li, sense massa èxit fins ara, un cert sentit raonable; si rasquem un poc en els arguments dels anti-vacunes, no trobarem res de trellat més enllà d'una sana preocupació per la rapidesa amb la què s'han fabricat i provat tres noves vacunes; però això és una altra història, què tampoc és tan simple com puga paréixer, perquè les tres vacunes duien darrere antigues investigacions amb altres coronavirus.</p>ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-54917007716829706002020-11-10T22:07:00.002+01:002020-11-10T22:10:03.413+01:00Quan el cervell fa mala connexió<p style="text-align: justify;"></p><blockquote>«<i>La gente que nos escucha hablar de estos temas, de la verdadera realidad, no lo creen; están tan dormidas, tan aferradas al sistema y a la Matrix, tienen el cerebro tan lavado, que solamente un gran evento puede hacerlos reaccionar. Y así mismo seguirán muchos cuestionado la verdad, morirán a causa de la "famosa" VACUNA; pero no les importa escuchar, ni siquiera buscan información para saber en qué les va a afectar, ni siquiera se han puesto a razonar que si para la gripe te meten una vacuna que no te deja inmune totalmente, ni te protege contra una gripe, ¿que les parecerá la nueva vacuna cuando les inyecten el virus Covid-19? Sí, ese mismo que tanto se cuidan de no contagiarse es lo que les van a inyectar, además de nanotecnología; ya lo están diciendo Bill Gates y muchos. Busquen información o sigan viviendo la vida como si nada, obedientes a las organizaciones corruptas a las que solo les interesa soltar enfermedades y después brindar la cura; y no porque quieran a la humanidad les proveen cura, sino para ellos: es su negocio, negocian con la humanidad, y para ellos mismos enriquecerse. No nos crean, solo busquen información, muchos médicos especialistas están perdiendo el título por denunciar los planes de los gobiernos manejados por una élite oculta</i>».</blockquote><p></p><p style="text-align: justify;">Li vaig fer cas i vaig consultar el perfil de la persona què va escriure este comentari a una notícia d'un diari espanyol publicada al Facebook; es tracta d'una dona originaria d'Uruguai i què respon al pseudònim "Semilla estelar". La foto del seu perfil ens dona una pista sobre la seua visió del món.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/119586428_3365714356826936_644550401918287878_o.jpg?_nc_cat=100&ccb=2&_nc_sid=09cbfe&_nc_ohc=pdIEuHKo_y8AX9waS9K&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&oh=085064bc2fd389b4fe52d83fd95d5cd0&oe=5FC379BB" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="796" height="389" src="https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/119586428_3365714356826936_644550401918287878_o.jpg?_nc_cat=100&ccb=2&_nc_sid=09cbfe&_nc_ohc=pdIEuHKo_y8AX9waS9K&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&oh=085064bc2fd389b4fe52d83fd95d5cd0&oe=5FC379BB" width="387" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">La primera entrada què vaig veure al seu mur va ser <a href="https://www.facebook.com/watch/?v=705449330059698" target="_blank">un vídeo</a> d'una tal Chinda Brandolino (esta vegada, una argentina) cridant a una manifestació a totes les ciutats argentines per al dia 12 d'octubre a les 16:00. ¿La raó per a la convocatòria? Què la Càmera del Diputats d'Argentina havien aprovat la Llei de Vacunació Obligatòria contra la COVID-19 per a tot el poble argentí, mantenint en secret la composició de la vacuna; i, a més, fabricada pel Regne Unit, què «<i>han matado a nuestros soldados y a nuestros marinos</i>». Per suposat, podem imaginar-nos què pensa del govern argentí: «<i>Esta gente, por supuesto, la tenemos que repudiar; es una vergüenza la gente que nos gobierna. Están entregando al país de rodillas, destrozando su economía. Y ahora, entregando la salud y la vida de nuestra gente</i>».</p><p style="text-align: justify;">El discurs és comú als discursos què podem escoltar al nostre país; de tota manera, em xoca molt una cosa: ¿la composició de quina vacuna vol conéixer esta dona, si estan totes en fase de prova i la composició definitiva no se sap encara? De tota manera, vist l'embolic que té al seu cervell, no vaig a posar-me a revisar què va aprovar en realitat el govern argentí respecte a la vacunació, però no me n'aniré de molt si dic què la meitat de les afirmacions del vídeo són veritats a mitges, si no directament mentires.</p><p style="text-align: justify;">Però continuem amb la uruguaiana, què té més entrades recents substancioses; el 2 d'octubre comparteix una entrada d'un tal Nando Speciale (també argentí). Este està ja a un nivell <i>top</i>; transcric el missatge què comparteix la uruguaiana i, a continuació, copio alguns dels missatges de l'argentí, què són (com el seu autor) molt <i>especials</i>.</p><p style="text-align: justify;"></p><blockquote><p style="text-align: justify;">«<i>Plan "Rebrote" en marcha. Encendieron el 5G en grandes ciudades. Esta frecuencia vibra como la molécula del oxígeno. Atenti.</i>»</p><p style="text-align: justify;">«¿<i>Tienes Espíritu o eres decorado de la I.A.? Si estás leyendo no es casualidad, pues ya te lo has preguntado al menos. ¿Capito?</i>»</p><p style="text-align: justify;">«<i><a href="https://www.facebook.com/1317777014/videos/10224001121558690/" target="_blank">¿SATÉLITES EN LINEA?</a></i></p><p style="text-align: justify;"><i>Según nos cuentan, estos son satélites que viajan como vagones de un tren. También se sabe que están en combinación con la tecnología 5G.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Aunque todo eso es solo una pantalla más, pues esos “sat-élites” están formando la nueva red interdimensional para la nueva Matrix en desarrollo que reemplazará la actual que está culminando.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>La vacunación es fundamental para que funcione el nuevo mundo transhumanizado, manejado por tecnologías en donde el humano pasará a otro estadio más profundo de su sueño, perdiéndose aun más en un onírico mundo, en donde sólo existe a través de su mente orgánica-digital-nanochipiada.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Luego les mostraré mas destalles de estos “satélites”, en otros viajes que realicé para verlos, en este cuento de ficción que les vengo contando desde mi OVNI.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Sepan que cualquier parecido con la realidad, es mera coincidencia.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>¿Capito?</i>»</p><p style="text-align: justify;">«<i><a href="https://www.facebook.com/1317777014/videos/10223998804940776/" target="_blank">SIRIO, LA ESTRELLA QUE “CAYÓ”.</a></i></p><p style="text-align: justify;"><i>Muchas “maravillas” que vemos en los cielos, sólo son una puesta en escena (Matrix Holográfica), y penden de un hilo, que suele fallar más de una vez sin que apenas pocos se den cuenta de lo que está sucediendo en verdad.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Infinidad de metáforas les he dejado en este muro explicándoles el funcionamiento de esta realidad “virtual”, en donde una Inteligencia Artificial, auspicia los sucesos que conocemos o más bien decodificamos con el cerebro (pues todo es frecuencia) como realidad.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Así que les digo que cuando piensen estar afirmando una “verdad” en este mundo de-mente, estarán simplemente sosteniendo una realidad que perciben desde un determinado punto de vista, o perspectiva.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Sólo si dejas la visión desde tu mente física, que está intrínsecamente conectada con la frecuencia Saturnina que gobierna este manicomio, podrás comenzar a ver otras posibilidades más allá de lo que afirma “real” la mayoría que así lo decide.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Trata de “enfocar sin perspectivas” y verás una amplia realidad que estaba allí a tu lado, y casi no la habías ni notado.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Así es que te digo, que si cae algo del cielo, escuchas ruidos extraños que no se saben de donde provienen, o tiembla la tierra donde estás, ten bien en claro que la realidad como la conoces, comienza a caer, pues no es la única que existe.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>¿Capito?</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Postdata: En la película The Truman Show, la “realidad” era controlada desde la Luna.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Cualquier parecido con esta realidad, es mera coincidencia.</i>»</p></blockquote><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">¿Com vos haveu quedat? Els germans Wachowski no li arriben a la sola de la sabata a Nando Speciale; només ens falta saber si el què diu s'ho creu de veres o no; jo aposto què sí. (Postdata: No vos pergueu els vídeos què acompanyen a les dos darreres entrades què he enllaçat).</p><p style="text-align: justify;">Però l'entrada més substanciosa de la uruguaiana ve d'un poc més enrrere; el 10 d'agost comparteix una entrada de Shiny Demise (orador especialista en motivació, segons el seu perfil, i creador dels cursos "<i>El Camino al Despertar</i>", "<i>La reestructuración del ser</i>" o "<i>La Revolución de la Consciencia es Ahora</i>"). La transcric íntegra ací:</p><p style="text-align: justify;"></p><blockquote><p style="text-align: justify;">«<i><a href="https://www.facebook.com/ShinyDemise/posts/1637860319717218" target="_blank">FUENTES OFICIALES SOBRE EL DIÓXIDO DE CLORO</a>.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Si médicos, biólogos, químicos y otros "académicos" que son detractores del Dióxido de Cloro no han sido capaces de leer la documentación ni capacitarse para dejar de decir estupideces, evidentemente la gente común y corriente que no puede ni leer un libro al año y mucho menos se pone a verificar fuentes, menos va a estar enterada y se va a tragar absolutamente todo lo que le digan los "medios y autoridades oficiales" sin cuestionar nada.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Aquí, dejo un listado de fuentes oficiales sobre investigaciones, informes, ensayos clínicos e información detallada sobre el Dióxido de Cloro tanto de algunas agencias gubernamentales como de publicaciones oficiales de bases de datos médicas y del sector salud. Para que así, al menos, los detractores puedan tener argumentos más sólidos en sus debates en lugar de estar comentando las mismas pendejadas de siempre y confundiendo una sustancia que hasta un estudiante de secundaria bien aplicado sabría su diferencia.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Porque, el que una persona no sepa está bien, nadie nace sabiondo, pero que "expertos" salgan a repetir las mismas estupideces confundiendo al hipoclorito de sodio con el dióxido de cloro y que además ni siquiera fundamentan adecuadamente sus alegatos y mucho menos presentan pruebas al respecto es verdaderamente patético, yo estaría muy preocupado por poner mi salud en manos de gente así, tan incompetente.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Fuentes:</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts160.html</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs160.html</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.osha.gov/.../inorganic/id202/id202bkr.html</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1474311/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1569027/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/3816726/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://andreaskalcker.com/.../Howard-Alliger-An-Overall...</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.researchgate.net/.../241665276_Experience...</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.ncbi.nlm.nih.gov/.../pdf/envhper00463-0059.pdf</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://drive.google.com/.../1ybyhE7ccSEH6MufiizI.../view...</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15218896/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/22135700/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/22135700/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2831889/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/24223899/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.microbiologyresearch.org/.../vir.0.044263-0</i></p><p style="text-align: justify;"><i>https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC242149/</i></p><p style="text-align: justify;"><i>#UNIDOSSOMOSLARESISTENCIA.</i>»</p></blockquote><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">Em pot massa la curiositat, i sí, he consultat tots els documents.</p><p style="text-align: justify;">Els dos primers enllaços són informació de l'Agència per a Substàncies Tòxiques i el Registre d'Infermetats (Estats Units); <a href="https://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts160.html" target="_blank">al primer</a> diu què «<i>el dióxido de cloro es un gas que no ocurre naturalmente en el ambiente. Se usa para desinfectar el agua potable. El clorito se forma cuando el dióxido de cloro reacciona con el agua. Los niveles altos de dióxido de cloro pueden irritar la nariz, los ojos, la garganta y los pulmones. [...] La EPA ha establecido un nivel de contaminante máximo de 1 miligramo por litro (1 mg/L) para clorito y de 0.8 mg/L para dióxido de cloro en agua potable</i>»; <a href="https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs160.html" target="_blank">al segon</a> diu què «<i>la exposición de animales a niveles altos de dióxido de cloro y clorito antes del nacimiento y en las etapas tempranas del desarrollo luego del nacimiento puede causar retrasos en el desarrollo del cerebro. Los niveles a los que se expusieron los animales afectados fueron mucho más altos que los niveles que probablemente se encuentren en agua potable que ha sido desinfectada con dióxido de cloro</i>». Ens podem quedar tranquils si ens tractem el coronavirus amb diòxid de clor, ¿veritat?</p><p style="text-align: justify;">El <a href="https://www.osha.gov/dts/sltc/methods/inorganic/id202/id202bkr.html" target="_blank">tercer enllaç</a> correspon a l'OSHA (Occupational Safety and Health Administration) i explica el procediment per a poder obtenir mostres i analitzar les concentracions de ClO<sub>2</sub> en espais de treball; cap relació, per tant, amb dades què puguen ser d'interés per al públic en general.</p><p style="text-align: justify;">Els tres enllaços següents corresponen a tres articles publicats al National Center for Biotechnology Information; el primer (<i><a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1474311/pdf/envhper00440-0239.pdf" target="_blank">Mechanistic Aspects of Ingested Chlorine Dioxide on Thyroid Function: Impact of Oxidants on Iodide Metabolism</a></i>) conclou què les dosis mínimes de ClO<sub>2</sub> es dissolen immediatament en el cos (és a dir, no fan absolutament res) i les dosis molt més elevades poden inhibir el funcionament de les glàndules tiroides; el segon (<i><a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1569027/pdf/envhper00463-0059.pdf" target="_blank">Controlled Clinical Evaluations of Chlorine Dioxide, Chlorite and Chlorate in Man</a></i>) conclou què a dosis continuades (durant dotze setmanes) de 5 mg/l de ClO<sub>2</sub> no s'observen conseqüències fisiològiques ni en persones sanes ni en persones amb dèficit de G6PD, de manera què la seua ingesta en estos nivells es considera "<i>relativament segura</i>"; i el tercer (<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1474329/pdf/envhper00440-0213.pdf" target="_blank"><i>Long-term in Vivo Carcinogenicity Tests of Potassium Bromate, Sodium Hypochiorite, and Sodium Chlorite Conducted in Japan</i></a>) no analitza el ClO<sub>2</sub>, aixina què no sé què pinta en el llistat.</p><p style="text-align: justify;">L'enllaç següent envia a un <a href="https://andreaskalcker.com/wp-content/uploads/2016/04/Howard-Alliger-An-Overall-View-Cl02.pdf" target="_blank">estudi fet per Andreas Ludwig Kalcker</a>, què és qui ven l'MMS (ClO<sub>2</sub>) com a medicina què ho cura tot (perquè "aporta oxigen molecular <i>bio</i> a la sang"); òbviament, tots els resultats seran quasi-miraculosos (el descarto directament com a font oficial).</p><p style="text-align: justify;">El següent enllaç envia a un article (<i><a href="https://www.researchgate.net/publication/241665276_Experience_With_Chlorine_Dioxide_in_Brussels_Generation_of_Chlorine_Dioxide" target="_blank">Experience With Chlorine Dioxide in Brussels: Generation of Chlorine Dioxide</a></i>) què parla de com han millorat el procés d'elaboració de ClO<sub>2</sub> a la Brussels' Intercommunal Waterboard; res d'interés per al públic en general.</p><p style="text-align: justify;">L'enllaç següent és una altra vegada l'article <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1569027/pdf/envhper00463-0059.pdf" style="font-style: italic;" target="_blank">Controlled Clinical Evaluations of Chlorine Dioxide, Chlorite and Chlorate in Man</a>; i el següent envia a un document de Google Drive què no existeix.</p><p style="text-align: justify;">El següent enllaç duu a un estudi (<i><a href="https://onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/j.1875-595X.2004.tb00272.x" target="_blank">Clinical and microbiological efficacy of chlorine dioxide in the management of chronic atrophic candidiasis: an open study</a></i>) què demostra l'eficàcia del ClO<sub>2</sub> per al tractament (en ús tòpic) de la candidiosi oral (una infecció causada per fongs).</p><p style="text-align: justify;">Els dos enllaços següents són al mateix estudi (<i><a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3227863/pdf/TODENTJ-5-163.pdf" target="_blank">Closure of an Open Wound Associated with Bisphosphonate-Related Osteonecrosis of the Jaw in a Breast Cancer Patient</a></i>), què no parla del ClO<sub>2</sub> (i ja van tres enllaços a estudis què no parlen del ClO<sub>2</sub> i un altre què envia a un arxiu què no existeix).</p><p style="text-align: justify;">L'enllaç següent duu a un estudi (<i><a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2831889/pdf/1745-6215-11-14.pdf" target="_blank">Effects of a mouthwash with chlorine dioxide on oral malodor and salivary bacteria: a randomized placebo-controlled 7-day trial</a></i>) què demostra què el ClO<sub>2</sub> mata a algunes bactèries què causen l'halitosi si s'administra com un col·lutori.</p><p style="text-align: justify;">El següent enllaç duu a un estudi (<i><a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3818415/pdf/pone.0079157.pdf" target="_blank">Chlorine Dioxide Is a Size-Selective Antimicrobial Agent</a></i>) què analitza com destrueix el ClO<sub>2</sub> a les bactèries (quant més menudes són les bactèries, més efectiu).</p><p style="text-align: justify;">Els enllaços següents són els més interessants de tots els estudis enllaçats; els títols (<i><a href="https://www.microbiologyresearch.org/docserver/fulltext/jgv/93/12/2558_vir044263.pdf?expires=1604279742&id=id&accname=guest&checksum=3C8B144843ADD4CF7A7168EB99249003" target="_blank">Inactivation of influenza virus haemagglutinin by chlorine dioxide: oxidation of the conserved tryptophan 153 residue in the receptor-binding site</a> </i>i <i><a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC242149/pdf/aem00180-0060.pdf" target="_blank">Mechanisms of Inactivation of Poliovirus by Chlorine Dioxideand Iodine</a></i>) ens duen de ple a les teories sobre la viabilitat del tractament del coronavirus amb ClO<sub>2</sub>. El primer dels dos estudis (de l'any 2012) demostra què el tractament del virus de la grip H1N1 és parcialment viable amb ClO<sub>2</sub> perquè dissol la proteïna HA (la part W153 de l'ARN del virus); en canvi, no és un tractament complet perquè el virus H1N1 utilitza també la proteïna NA per a infectar, i contra esta el ClO<sub>2</sub> no és efectiu. Sobre este tipus de tractament, afegisc jo un altre article (<i><a href="https://pubs.acs.org/doi/pdf/10.1021/acs.est.8b00824" target="_blank">Reactivity of Enveloped Virus Genome, Proteins, and Lipids withFree Chlorine and UV</a></i>) on s'estudia el tractament per oxidació (aixina és com es destrueix la proteïna HA del virus de la grip amb el ClO<sub>2</sub>) i es conclou què l'oxidació funciona bé amb els virus què tenen envolcall de greix, però per a la resta funcionen millor els rajos ultravioletes (perquè estos destrueixen l'ARN del virus). El segon dels estudis enllaçats és més antic (de 1982) i parla de la destrucció de l'ARN del virus de la polio amb ClO<sub>2</sub>.</p><p style="text-align: justify;">Aixina doncs, de tots els enllaços amb fonts oficials aportats, podem concloure què el ClO<sub>2</sub> és un bon bactericida i fungicida (això ja ho sabíem: de fet, s'utilitza per a tractar l'aigua i fer-la potable just per eixes característiques), què a nivells de concentració baixos és inocu en tots els sentits quan entra al nostre cos (es desfà immediatament) i què la seua millor efectivitat l'assoleix quan s'administra per via tòpica (directament sobre les superfícies a netejar).</p><p style="text-align: justify;">Ara bé, també hi ha estudis què han demostrat la seua possible efectivitat en el tractament d'alguns virus (el de la grip H1N1 -només parcialment- i el de la polio), però l'administració a humans per a combatre eixos virus resulta complicada en tant en quant les dosis menudes es dissolen sense cap efecte i les dosis grans poden generar problemes en tractar-se d'un element tòxic.</p><p style="text-align: justify;">En qualsevol cas, cap dels estudis enllaçats demostra cap tipus d'interacció del diòxid de clor amb l'espícula S què el coronavirus utilitza per a acoblar-se a l'enzim ECA2 (ACE2 en anglés), què és com el SARS-CoV-2 es reprodueix dins les cèl·lules pulmonars i provoca les pneumònies.</p><p style="text-align: justify;">Curiós què, amb tants estudis dels defensors del diòxid de clor com a producte miraculós per a acabar amb la COVID-19, cap d'eixos estudis diga res sobre la COVID-19.</p>ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-27964219999591349342018-06-16T18:31:00.000+02:002018-06-18T23:52:17.219+02:00La iaia lluitadora<div style="text-align: justify;">
Li va tocar viure la seua infantesa al lloc equivocat en el moment equivocat; d'una família de dretes, li va pillar la Guerra Civil espanyola en territori republicà i va arribar a viure amagada a una cova entre Benafigos i Culla, alimentant-se de les mamelles d'una cabra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A son pare el van enllistar a l'Exèrcit de la República i el van enviar al front de Madrid, a la 1ª Companyia 438 BON 108 B.M.; quan el General franquista Rafael García Valiño estava assetjant els pobles veïns de Benafigos, els va dir als seus superiors que se'n tornava al seu poble. El van afusellar per deserció a L'Escorial dos setmanes abans de què la 1ª Divisió Navarresa entrara a Benafigos, deixant orfa a una xiqueta de 10 anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Casualitats de la vida (o no), als 18 anys es va casar amb el fill d'un sindicalista de l'U.G.T. que va ser <i>jutjat</i> per roig a la Causa General i va estar empresonat a la presó de Borriana; alguna vegada ens van contar que, més endavant, en plena dictadura, escoltaven d'amagades els discursos a la BBC de La Passionària i de Carrillo gràcies a una ràdio que es van comprar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va viure una República, una Guerra Civil, dos dictadures i l'actual democràcia; va votar a Suárez, a Felipe González, a Aznar, a Zapatero i a Rajoy. Com m'auelo, ella pensava que els què manen han d'anar canviant de tant en tant. Això sí, mai li va perdonar a Zapatero -al President de la Memòria Històrica- que li negara la pensió d'orfandat que li corresponia per l'afusellament de son pare; tampoc jo ho vaig entendre mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va dedicar tota la seua vida, sempre acompanyada pel seu marit, a l'agricultura i a dur endavant a la seua única filla; fa quasi 9 anys es va quedar vídua i va quedar molt tocada anímicament, però amb la seua força i la il·lusió de veure créixer als seus cinc besnéts es va sobreposar a un trencament de maluc, a una embòlia pulmonar, a la hipertensió i a tantes altres <i>tecles</i> que qualsevol altra persona no haguera pogut superar mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRK_6LI-vJyloR2Lb6nOUY3HoickCzBuT7ONQKvBaAIz0MGut9hOz-QmvzKU3H5QSuHZHRECjk1YyyAkNftcbwSTNtItsnkoKe6d_K7YA0fnkA39LBq6rmq-ODpdwxA26WJb3M5K6NzCo/s1600/Iaia+90.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1599" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRK_6LI-vJyloR2Lb6nOUY3HoickCzBuT7ONQKvBaAIz0MGut9hOz-QmvzKU3H5QSuHZHRECjk1YyyAkNftcbwSTNtItsnkoKe6d_K7YA0fnkA39LBq6rmq-ODpdwxA26WJb3M5K6NzCo/s640/Iaia+90.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir, i després d'un mes lluitant per la vida -un entollament de pulmó, una bronquitis i un ictus-, el cos li va dir prou; quan el dia 14 de maig va entrar a l'Hospital per enèsima vegada ja em va dir -m'ho diria més d'una vegada- que d'eixa no n'eixiria, tot i què jo li insistia en què totes les proves li estaven eixint bé i què, amb paciència, ho superaria una vegada més. Vaig intentar mantindre-la animada ajudant-la a alçar-se per a anar al vàter -em donava la sensació què ella pensava que mentres puguera anar al vàter hi havia esperança-, però jo també notava que les forces l'anaven abandonant a poc a poc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dilluns ens van dir els metges què esperarien una millora un dia més i, si no, la morfina; el dimarts de bon matí encara la vaig sentar al vàter, per a provar una última vegada si hi havia millora i, sobretot, per a intentar que ella -que ja no tenia forces ni per a parlar- mantinguera l'esperança. Però res. Encara va lluitar tres dies més, però ahir el seu cos va dir prou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui l'hem enterrada junt al seu inseparable marit. Avui tornen a estar junts els meus iaios.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vos trobarem a faltar, iaios.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-65980194630625281292017-06-18T19:30:00.000+02:002017-06-20T09:55:38.266+02:00Ha muerto un hombre bueno<div style="text-align: justify;">
Dio su vida por los demás y nunca pidió nada a cambio; es lo menos que puedo decir de él.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP1eFalZJyx97wb7mVbwinlQVcKW0JNj9PSdw0hxpi4rY01cVp0GyTVqfklhzZkv4rvBEqa57uYaCcufDaxq68WkXrQB-DIMrwb9F72XeOXzOESeOTLKih2bPR_lZ1IjIjDuImX02xcOU/s1600/Retrato+Andr%25C3%25A9s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="697" data-original-width="558" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP1eFalZJyx97wb7mVbwinlQVcKW0JNj9PSdw0hxpi4rY01cVp0GyTVqfklhzZkv4rvBEqa57uYaCcufDaxq68WkXrQB-DIMrwb9F72XeOXzOESeOTLKih2bPR_lZ1IjIjDuImX02xcOU/s320/Retrato+Andr%25C3%25A9s.jpg" width="256" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Nació en tierras áridas, en La Herrera, provincia de Albacete; empezó a trabajar demasiado joven, como tantos otros niños de la posguerra. Pastor fue su primer trabajo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Con una larga familia (eran 11 hermanos, un equipo de fútbol al completo), hizo sus pinitos como futbolista haciendo gala de su segundo apellido (hoy famoso, entonces no tanto); un apellido que ha llevado siempre con gran orgullo, sobre todo cuando vio a su primer nieto haciendo regates al más puro estilo Iniesta, recordándole siempre que, aunque lejanos, seguimos siendo parientes y algo de ese gran futbolista deben llevar en la sangre sus descendientes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Como tantos otros españoles, se vio obligado a dejar sus raíces rurales para desembarcar, con gran parte de su familia, en zonas más industrializadas; aquella emigración forzada fue la que le llevó a conocer a mi madre mientras trabajaba en las calles de mi pueblo. Volvió a sus raíces rurales, aunque a más de 300 quilómetros de distancia de su pueblo natal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Trabajó duro en el campo para sacar adelante a sus cuatro hijos, hasta que el campo no dio para más y tuvo que abandonar de nuevo lo rural para dedicarse a lo industrial. En la cerámica acabó su larga vida laboral; con más de cuarenta años cotizados (y otros diez no cotizados), decidió que ya era hora de dejar de trabajar. Sus cinco nietos nacieron estando ya jubilado; aunque menos tiempo del que nos hubiese gustado a todos, pudo disfrutar de ellos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tal vez una de las cosas que más voy a echar de menos (esas pequeñas
cosas que parecen no tener importancia) es poder practicar un
bilingüismo real y respetuoso todas las mañanas mientras nos tomábamos
yo mi café y él su cerveza: cada cual nos dirigíamos al otro en nuestras
respectivas lenguas maternas con total naturalidad, sin ninguna
necesidad de cambiar ninguno de los dos a la lengua materna del otro. Algo que con él era tan natural, no he conseguido hacerlo con nadie más.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Le han faltado cinco años y doce días para cumplir sus bodas de oro; el hígado le jugó una mala pasada antes de tiempo. El no querer ser una molestia para nadie le hizo aguantar (muchas veces en silencio) enfermedades que nadie hubiese aguantado; tres días antes de morir, estando ya ingresado en el hospital (un ingreso casi obligado tras mucho insistirle), aún estaba preocupado por los días de trabajo que haría perder a sus hijos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Su última voluntad lo define perfectamente: para seguir dando sin recibir nada a cambio aun después de muerto (y también para evitar molestias y gastos a su familia), decidió hace seis años que al morir donaría su cuerpo a la ciencia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins sempre, papa.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-89132985575570834212017-04-04T01:39:00.001+02:002017-04-04T01:39:54.424+02:00Sufragi femení en la Dictadura de Primo de Rivera?<div style="text-align: justify;">
Hi ha algunes vegades que et sorprenen amb algun comentari absurd com el que dona títol a esta entrada: la primera vegada que es va permetre a les dones espanyoles votar no va ser a la II República (pareix que hi ha qui vol que la II República es quede per a l'Història com un període tènebre, obscur i sanguinós, on només va donar temps de cremar esglésies i matar monges, frares i retors), sinó a un sistema polític dictatorial de caràcter militar on no es votava, com va ser la Dictadura de Primo de Rivera; «<i>Spain is different</i>», que dirien; i tan diferent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més enllà de què les dictadures acostumen a proposar canvis sobre el paper que mai s'arriben a posar en pràctica (és una manera de presentar-se davant altres països com menys dictadura), eixe sufragi femení (que es va aprovar dins l'<a href="https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1924/069/A01218-01302.pdf" target="_blank">Estatut Municipal</a> de 1924 durant l'etapa militar de la dictadura -tots els càrrecs de responsabilitat estaven ocupats per militars- i no va arribar a exercir-se mai, doncs eixes eleccions municipals no es van cel·lebrar mai i, per tant, les dones mai van votar amb Primo de Rivera) tenia un abast real prou curt en quant a número de dones que, si s'haguere arribat a votar alguna cosa, hagueren pogut votar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vegem el text exacte què els haguera permés votar a les dones si s'hagueren convocat unes eleccions:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<b>Artículo 51</b>. Serán electores en cada Municipio los españoles mayores de veintitrés años, y elegibles los mayores de veinticinco que figuren en el Censo electoral formado por el Centro correspondiente del Estado. Tendrán el mismo derecho de sufragio las mujeres cabeza de familia, con cuyos nombres se formará un apéndice al Censo electoral de cada Municipio. Figurarán en este apéndice las españolas mayores de veintitrés años que no estén sujetas a patria potestad, autoridad marital ni tutela, y sean vecinas, con casa abierta en algún término municipal.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYbEJeJkFVeH3vWHWfwHqjhwboirEZ4RoXufEbwW9I4wCk24e7v_aBK_U7zfKnLTuuee2nDMff9EjJzRZvO6SUltWeuBZKLuB-YwC1qzSFZsnMTTImvb2wYyELr3Y4sf1YYqyY1KN4Gk4/s1600/Art%25C3%25ADculo+51.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYbEJeJkFVeH3vWHWfwHqjhwboirEZ4RoXufEbwW9I4wCk24e7v_aBK_U7zfKnLTuuee2nDMff9EjJzRZvO6SUltWeuBZKLuB-YwC1qzSFZsnMTTImvb2wYyELr3Y4sf1YYqyY1KN4Gk4/s320/Art%25C3%25ADculo+51.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Cal que tinguem en compte que les dones no formàven part del Cens Electoral, sinó d'un apèndix d'este; a més, es requeria que foren propietàries (això vol dir «<i>amb casa oberta</i>», reproduint els <a href="https://books.google.es/books?id=fqlEAAAAcAAJ&pg=PA192&lpg=PA192&dq=%22con+casa+abierta%22&source=bl&ots=7ZH7ltPtK_&sig=yYzVWk_BAyoqfGu9y297p4kaSyM&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiTlZSjrYnTAhWFfRoKHadXA9oQ6AEITzAM#v=onepage&q=%22con%20casa%20abierta%22&f=false" target="_blank">requisits que l'any 1836 s'imposaven als homes que volien ser Diputats</a>) i que no estigueren sotmeses a cap tipus de tutela (inclosa la marital).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vegem també el text exacte què els permetia presentar-se com a elegibles:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<b>Artículo 84</b>. Para ser Concejal es preciso:<br />
1º. Figurar en el Censo electoral del respectivo Municipio.<br />2º. Saber leer y escribir, excepto en Municipios de menos de 1.000 habitantes.<br />3º. Tener veinticinco años de edad.<br />Son elegibles las mujeres cabeza de familia, mientras no pierdan esta condición, si reúnen los requisitos enumerados en el párrafo anterior.</div>
</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwAMwDb5fgPOGVnqceX0dE95ZYSocSGGs9hAPLenrqn8m9vpAgf-ilEUW6uFqYwZsF-_b28gV1SzqmbK4xmvRbGj64eFUb2iS-6E3xXs-iHtkvVnr1Y53rIfyisQHvqKNGUNs0HtO0AME/s1600/Art%25C3%25ADculo+84-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwAMwDb5fgPOGVnqceX0dE95ZYSocSGGs9hAPLenrqn8m9vpAgf-ilEUW6uFqYwZsF-_b28gV1SzqmbK4xmvRbGj64eFUb2iS-6E3xXs-iHtkvVnr1Y53rIfyisQHvqKNGUNs0HtO0AME/s320/Art%25C3%25ADculo+84-1.jpg" width="285" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu-PXUGSeISeEeiKl_oByOv9_WhFi_NDC2vwkdv6UWqclHRjPZCrYK8NauhMrSX1sMonOBG20wJbCyp1cxYk6XNpcC3ETYhPfOVLAvIM_E2cXcgo-p40CnDgUqzG7HIsMjOOTEtgQZCqI/s1600/Art%25C3%25ADculo+84-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="52" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu-PXUGSeISeEeiKl_oByOv9_WhFi_NDC2vwkdv6UWqclHRjPZCrYK8NauhMrSX1sMonOBG20wJbCyp1cxYk6XNpcC3ETYhPfOVLAvIM_E2cXcgo-p40CnDgUqzG7HIsMjOOTEtgQZCqI/s320/Art%25C3%25ADculo+84-2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les restriccions de tutela i propietat abans esmentades (calia estar en el Cens també per a ser elegible) s'afegeix l'analfabetisme, que era prou més elevat en les dones que en els homes en eixa època i que excloia automàticament a la meitat de les dones (mentres que quedaven exclosos el 30% dels homes):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFx6Rh9kiD2cOzHdVic78PTYFFwVdfmw6T7Jh0YvZT3TCKOSiC-g93L9s_-QazcKb-58bgbceKjByPhJH_DS7-fJ6ItwV6Wo6IyKh-vgwjf9fqPZgPlTevBNtGPFrO7dcE34yrlgbUAyI/s1600/Tasas+de+alfabetizaci%25C3%25B3n+femenina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFx6Rh9kiD2cOzHdVic78PTYFFwVdfmw6T7Jh0YvZT3TCKOSiC-g93L9s_-QazcKb-58bgbceKjByPhJH_DS7-fJ6ItwV6Wo6IyKh-vgwjf9fqPZgPlTevBNtGPFrO7dcE34yrlgbUAyI/s1600/Tasas+de+alfabetizaci%25C3%25B3n+femenina.jpg" /></a></div>
<br />
Sabent tot açò (i, sobretot, sabent que tots els ajuntaments que es van constituir a 1924 van <a href="http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000985417&search=&lang=es" target="_blank">ser elegits pels Governadors militars</a>), és més que evident la resposta que podem donar a la pregunta que dona títol a esta entrada.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-90068683896018573032016-01-15T01:41:00.000+01:002016-01-15T01:41:36.194+01:00La poca memòria i la incoherència d'alguns periodistes<div style="text-align: justify;">
La sessió de constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats ha comportat comentaris de tot tipus: des dels què s'han limitat a traslladar a futurs pactes de govern els pactes per a elegir als membres de la Mesa, fins als què s'han distret amb els pèls i les xaquetes d'alguns diputats.<br />
<br />
Però si alguna cosa m'ha xocat, eixa és la coincidència entre l'editorial que El País i El Mundo li han dedicat, quasi íntegrament, a Podemos («<a href="http://elpais.com/elpais/2016/01/13/opinion/1452715207_388765.html" target="_blank"><i>El show de Podemos</i></a>» i «<a href="http://www.elmundo.es/opinion/2016/01/14/56969f9f46163f9f128b45ae.html" target="_blank"><i>Reformar el Congreso sin convertirlo en un espectáculo</i></a>»); resulta curiós, per a començar, que el director d'El País critique que Podemos presentara a una candidata pròpia a presidir la Mesa del Congrés. ¿La raó per a criticar eixa iniciativa? Després de criticar també el discurs d'Íñigo Errejón per considerar que el canvi en les majories del Congrés pot suposar un abans i un després per a la democràcia espanyola (per al director d'El País lo veritablement important era incorporar-se al mateix Parlament on també van estar Dolores Ibárruri o Rafael Alberti), trobem a l'editorial este raonament:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
«<i>¿Era realmente necesario obstaculizar la elección de Patxi López como
presidente, por el procedimiento de presentar a una candidata propia,
Carolina Bescansa? Evidentemente no tenía posibilidad alguna de
prosperar, y sin embargo se empeñaron en hacerlo como parte del juego
para la galería.</i>»</div>
</blockquote>
<br />
I és que per als directors d'El País i d'El Mundo tot formava part d'un <i>show</i> televisiu, doncs els de Podemos (tots) confonen el Congrés amb un plató de televisió; haurem de suposar que els propis Dolores Ibárruri o Rafael Alberti que cita el director d'El País formaven part d'un altre <i>show</i> allà a 1977, quan el seu partit va presentar a un candidat a presidir la Mesa del Congrés que tampoc <i>tenia possibilitat alguna de prosperar</i>. Com el candidat presentat en aquella primera legislatura per Felipe González i Alfonso Guerra:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicbIlESU3p8xBoVl1vEaWHgrSwrDUb49IsB-BG25uVvaxywCzL50p9Rcg5XNBSd4MJi5LG7UBVFGJ2BDBh3EaeclXbbrPSNPDxKjGa3z6P37VRzUCpEJE2kzTGGaPFCt7Oiaql5tDN1P4/s1600/2016-01-14.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR2WFrXSWIcu9pTL2WwhB4DzeHQ7H0T9M5zLPN5Ce1RzjZ2JLNAcgDOwmpaitVAJ_EcJH2Vecjia7dRnb1KFLRUzvC1ZJDXp4FXt1tpczig79hOOWQyjsc_xaua4mXtCXGstStwwZc7Bk/s1600/2016-01-14.png" imageanchor="1"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR2WFrXSWIcu9pTL2WwhB4DzeHQ7H0T9M5zLPN5Ce1RzjZ2JLNAcgDOwmpaitVAJ_EcJH2Vecjia7dRnb1KFLRUzvC1ZJDXp4FXt1tpczig79hOOWQyjsc_xaua4mXtCXGstStwwZc7Bk/s400/2016-01-14.png" width="277" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Este <i>show</i> s'ha anat repetint durant tota la nostra democràcia: a 1979 es van apuntar al <i>show</i> de presentar candidats sense <i>possibilitat alguna de prosperar</i> personatges tan televisius com Felipe González (per segona vegada consecutiva), Santiago Carrillo o Fernando Abril Martorell, a més dels diputats d'Herri Batasuna (¡si açò ho lligen Marhuenda o Federico ja tenim mantra per a tota la legislatura!). A 1986 també es va apuntar al <i>show</i> (a més dels sempre reincidents comunistes) Manuel Fraga Iribarne (que va presentar a Isabel Tocino per a presidir la Mesa i només es va votar ella mateixa); a 1989 ja va participar en el <i>show</i> també el nou PP de José María Aznar, que també va repetir a 1993 presentant a Federico Trillo («<i>¡manda huevos!</i>», que diria ell mateix una legislatura després, quan Felipe González va tornar a entrar en el <i>show</i> de presentar a candidats sense <i>possibilitat alguna de prosperar</i> per tercera vegada).<br />
<br />
Potser no estiguera de més recordar-li al director d'El País que, més recentment (a 2008), el nostre President en funcions (este sí molt donat als televisors de plasma) també va formar part d'este <i>show</i> presentant com a candidata per a presidir la Mesa del Congrés a Ana María Pastor.<br />
<br />
També crida l'atenció, ara per part del director d'El Mundo, que acabe l'editorial demanant una regeneració del Parlament, però seguint els actuals <i>usos i costums del parlamentarisme</i> (que tots sabem quins són fins ara, com molt bé s'encarrega de recordar ell mateix).<br />
<br />
Van exigir al 15-M que es presentara a les eleccions, i ho han fet; ara volen que fagen una política distinta, però per a què tot seguisca igual<span id="transmark" style="display: none; height: 0px; width: 0px;"></span>. I, mentrestant, nosaltres parlant d'una mare que duu al seu fill a la feina.</div>
</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-57785952234511771082015-10-22T19:03:00.000+02:002015-10-22T19:03:40.555+02:00L'entranyable valencià de la Punset<div style="text-align: justify;">
Tots sabem que les coses que ixen del cor no solen donar de menjar; ens poden donar altres satisfaccions personals, però el pa el duu el cervell, no el cor.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixRek9QU8ZU42qeEyL4POEXAcDZm69LhZJl8XRemzyyJK46pgCm7f7-0QrefWhNkh8BRD4lhkzHGJSQFIVn0CcZbE3vRMZ-xMHShjAM21OzPlTJyiZmv0FC0K1D38Vpj_87BDQkbCNqIg/s1600/screenshot-www+eldiario+es+2015-10-22+18-57-57.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="545" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixRek9QU8ZU42qeEyL4POEXAcDZm69LhZJl8XRemzyyJK46pgCm7f7-0QrefWhNkh8BRD4lhkzHGJSQFIVn0CcZbE3vRMZ-xMHShjAM21OzPlTJyiZmv0FC0K1D38Vpj_87BDQkbCNqIg/s640/screenshot-www+eldiario+es+2015-10-22+18-57-57.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Les coses entranyables (com el valencià de la Punset) ens donen satisfaccions més abstractes que materials, perquè es basen més en el cor que en el cervell; al cervell segurament que li agradaran les coses entranyables, però sap que amb això no es menja i es posarà ràpidament a pensar en altres coses de profit, com per exemple com dur un tros de pa a la boca, deixant que el cor bategue un poc més ràpid (però tampoc massa: ja se sap que les coses alocades no duen a enlloc, i això el cervell ho sap).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'entranyable valencià de la Punset és un defecte (ho va dir tota una Consellera d'Ensenyament fa un temps), però per a això tenim el cervell, per a corregir els defectes, siguen estos més o menys entranyables; ja ho va dir també tot un Ministre d'Ensenyament amb un cervell (diuen) privilegiat: cal llevar-los els defectes als catalans per a fer-los més espanyols, que tots sabem que els castellans sempre s'han guiat més pel cervell que per les coses entranyables de les què es preocupen els aldeans. "<i>Cal que els aldeans aprengueu a utilitzar el cervell en lloc del cor, i nosaltres anem a ensenyar-vos com es fa això</i>", van vindre a dir-nos el Ministre, la Consellera i la <i>ciutadana</i> Punset.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les tradicions culturals valencianes (com, per exemple, la dolçaina o la jota) són d'eixes coses entranyables que podem veure o escoltar a les festes dels nostres pobles i ciutats; s'han d'ensenyar per a donar a conèixer el nostre passat, i per això a les festes s'organitzen actes amb els quals satisfer al cor. Però, a més, als llibres de text (a l'escola, per a què els xiquets que venen de fora sàpiguen on estan i no se sorprenguen en veure a uns aldeans pegant bots amb les mans enlairades o bufant una cosa que ni es flauta ni és trompeta) es dediquen tres o quatre pàgines a primària i potser alguna més a secundària; les coses del cor també tenen cabuda dins l'ensenyament. Això és bo per als xiquets, inclús per als que venen de fora; si a Madrid s'inclouen les tradicions madrilenyes dins els llibres de text, és just que a València s'incloguen també les entranyables tradicions valencianes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I si parlem de tradicions antiguíssimes com les pintures rupestres de l'art prehistòric llevantí ja se li pot dedicar fins i tot mig tema de dos o tres cursos; les jotes o la dolçaina te les pots trobar per accident a qualsevol revetlla popular de qualsevol poble, però les pintures rupestres només es poden veure a llocs molt recòndits i aïllats, i normalment amb difícil accés. Són manifestacions culturals que cal que estiguen protegides pels poders públics, i quant més difícils siguen de veure a la vida quotidiana, més espai es mereixen als llibres de text per a què no es pergue la gran riquea del nostre passat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'entranyable valencià de la Punset està a mig camí entre les jotes i l'art rupestre llevantí; comparteix moltes coses amb estes dos manifestacions culturals, i per això la Punset va recolzar que el valencià tingués presència a les escoles, però sense passar-se. Diguem que la Punset ha fet de cervell i els aldeans estem fent de cor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El valencià, deia, comparteix moltes coses amb les jotes o amb la dolçaina; a més de ser una tradició cultural valenciana entranyable, te'l pots trobar pel carrer de qualsevol poble o ciutat, sobretot si és en actes en els quals pren protagonisme el cor, com les festes i revetlles (treballant és més difícil: ahi mana el cervell i per això a la feina parlem tots en anglés, que és un idioma molt més útil i universal que el valencià). Podríem dedicar-li almenys -haurà pensat la Punset- tres o quatre línies als llibres de text de primària i potser alguna més a secundària.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però el cervell privilegiat de la Punset sap que l'entranyable valencià també comparteix coses amb l'art rupestre llevantí: ha estat amagat durant molts segles a les cases i a llocs privats i recòndits, sent de difícil accés per a qui no sabia que existia. Així que potser tres o quatre línies als llibres de text els paregueren poques als aldeans que l'utilitzen (i que, per desgràcia, també voten): el valencià es mereix una posició superior dins les entranyables tradicions culturals valencianes. Almenys mig tema sí que es mereix, haurà pensat la Punset.<br />
<br />
Tampoc és qüestió d'anar exigint ara que les entranyables coses del cor estiguen per damunt de les serioses coses del cervell, perquè aleshores perillaria l'ensenyament dels nostres fills, que han d'anar pensant ja (i la Punset vol posar-se a preparar-los) en anar-se'n a Anglaterra a treballar i deixar-se de tradicions antigues que només serveixen per a observar-les a les festes i revetlles dels nostres pobles i per a estudiar-les en tres o quatre línies.<br />
<br />
L'entranyable valencià de la Punset, en definitiva, ha d'acabar tenint la mateixa rellevància i ocupant el mateix espai dins el nostre ensenyament que els entranyables reis que van viure entre Jaume I i Ferran el Catòlic a les nostres terres. Si després els nostres fills ens pregunten com Jaume I va viure quasi 300 anys fins que Ferran es va casar amb Isabel, haurem de dir-los que no és exactament així, però que és inútil explicar-los-ho. Tan inútil com fer-los aprendre valencià o com tindre una televisió en valencià (o en català: <a href="http://politica.e-noticies.es/rivera-cerraria-tv3-78110.html" target="_blank">el <i>ciutadà</i> Albert Rivera també en sap molt, de tot açò</a>).</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-48295598954218751462015-06-27T02:42:00.001+02:002015-06-27T02:44:00.773+02:00Eixa professió anomenada periodisme<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.elmundo.es/cataluna/2015/06/26/558d9b1f268e3e89688b45a6.html" target="_blank"><img border="0" height="40%" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1O9B2R0vH5pLYoDvQIJ5eGcX0mtASUWJlZfbZG0sYWpf-jORMlm4TVAkKysjfa7ZZ1OUmKMDgCBe51Ga4rzWYgX7nQdh_sVzkn1UJwEvzAasZLWDpd_M_UnTz_Spi2XuIsScjN564apQ/s200/screenshot-www.elmundo.es+2015-06-26+22-17-12.png" width="40%" /></a>
<a href="http://www.libertaddigital.com/espana/politica/2015-06-25/ada-colau-enchufa-a-su-novio-en-el-ayuntamiento-de-barcelona-1276551492/" target="_blank"><img border="0" height="40%" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7VP9rD35n5UY1Qomlr-iF744Pxl_bDL9MlQhIAXvYG2N4nr-AfUXwCEMa32DP6v8ZO7VTPvRCq9tznfY52MLRRyH2ulPBUK-v6M5ELfBbEqqT_WmO-vc_ojed76JLnmtix0r33v1Td9k/s200/screenshot-www.libertaddigital.com+2015-06-26+22-19-59.png" width="40%" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKlo57sEfwURBstwEGoUobOHjebJK0A3ApceOfWjpbVYAcZp2_Kioc9o7vz1KGNECas1gQY4nJEzt0CTYMVjtBLkwujoszJQpi7yR2Er9cNmIVYS_YNa0GpYiVDmuL0pLL7et0AxfYkmI/s1600/screenshot-www.huffingtonpost.es+2015-06-26+22-29-47.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKlo57sEfwURBstwEGoUobOHjebJK0A3ApceOfWjpbVYAcZp2_Kioc9o7vz1KGNECas1gQY4nJEzt0CTYMVjtBLkwujoszJQpi7yR2Er9cNmIVYS_YNa0GpYiVDmuL0pLL7et0AxfYkmI/s640/screenshot-www.huffingtonpost.es+2015-06-26+22-29-47.png" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
¿Quina relació creieu que pot haver entre les dos imatges de dalt i el baròmetre del CIS dels darrers anys? Jo vos ho explicaré amb més imatges. Les imatges que van ara és la <a href="http://ajuntament.barcelona.cat/sites/default/files/DORDOC_001_v03_RetribOrgansSupAJ_20140210.pdf" target="_blank">llista d'assessors de l'Ajuntament de Barcelona a febrer de l'any passat</a>, amb Xavier Trias (CiU) d'alcalde. No cal que els compteu, que ja els he comptat jo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7sb58K2A4R6cudnQsCAEqi3kgthFl_LB_R_4puVrQo9YHgh_CV7HW69HinTg8972goEBBabYXEJKL3uHYbJtJUPg0yS-TWzYFKjCfwMSelNaa1XU0CaSaTrHokMAQfJdFUd_8paPsIeI/s1600/screenshot-ajuntament.barcelona.cat+2015-06-26+22-37-28.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7sb58K2A4R6cudnQsCAEqi3kgthFl_LB_R_4puVrQo9YHgh_CV7HW69HinTg8972goEBBabYXEJKL3uHYbJtJUPg0yS-TWzYFKjCfwMSelNaa1XU0CaSaTrHokMAQfJdFUd_8paPsIeI/s1600/screenshot-ajuntament.barcelona.cat+2015-06-26+22-37-28.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz7jAmLGJEafftRBzbZDM466KbzTo5RCKA8j7lMKw2SAb8EUdv-UIKMZD1CHckdZOJVH3q_gGfJ7tpCTNLpuLimJEIDPGRMcqdzjc3D2NjCANHSIuxki-HYC-n2KBKPXcmPkxwI02uivA/s1600/screenshot-ajuntament.barcelona.cat+2015-06-26+22-41-53.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz7jAmLGJEafftRBzbZDM466KbzTo5RCKA8j7lMKw2SAb8EUdv-UIKMZD1CHckdZOJVH3q_gGfJ7tpCTNLpuLimJEIDPGRMcqdzjc3D2NjCANHSIuxki-HYC-n2KBKPXcmPkxwI02uivA/s1600/screenshot-ajuntament.barcelona.cat+2015-06-26+22-41-53.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb5Hy9VD0cv9Q3Bm8OPfhW9PEsRO3szTB7BeEFJ1I-UkVFMPA2Ht8iVpWh6RZtNSPuKRA1JCM-r9awNHwpUeLPXb9mwaMcMx5enO2KJtEDQM1oOIbyVUiM8KE_phCzxTERcWxCHaZW_Sw/s1600/screenshot-ajuntament.barcelona.cat+2015-06-26+22-43-13.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb5Hy9VD0cv9Q3Bm8OPfhW9PEsRO3szTB7BeEFJ1I-UkVFMPA2Ht8iVpWh6RZtNSPuKRA1JCM-r9awNHwpUeLPXb9mwaMcMx5enO2KJtEDQM1oOIbyVUiM8KE_phCzxTERcWxCHaZW_Sw/s1600/screenshot-ajuntament.barcelona.cat+2015-06-26+22-43-13.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27qkKcvvKZYWSd74SwtShYq6mUpvGYfqUrxWJpVRGQDiqBR1fnCGUmtNc5iZRJHAFW1iditRIc9dblIhyphenhyphenvZiBJU6zVAp4tJYiSXW3uC-NRj75ueuH0RN6nT1w_lBDSplnhUoPN-TpcUw/s1600/screenshot-ajuntament.barcelona.cat+2015-06-26+22-44-48.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27qkKcvvKZYWSd74SwtShYq6mUpvGYfqUrxWJpVRGQDiqBR1fnCGUmtNc5iZRJHAFW1iditRIc9dblIhyphenhyphenvZiBJU6zVAp4tJYiSXW3uC-NRj75ueuH0RN6nT1w_lBDSplnhUoPN-TpcUw/s1600/screenshot-ajuntament.barcelona.cat+2015-06-26+22-44-48.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No vos preocupeu massa pels noms; molts devien ser amics i familiars dels dirigents de CiU i dels altres partits amb dret a tindre assessors (PSC, ERC, PP, etc.). Eren assessors amb un contracte de treball per obra i servei (quatre anys) que se n'han anat a sa casa o a l'atur (o a alguna empresa amiga) en acabar la legislatura; càrrecs de confiança, que, com el seu nom indica, han de ser nomenats (a dit) per qui ha de confiar en ells.<br />
<br />
Tampoc vaig a entrar en les capacitats de cada assessor en la seua àrea; este article no entra en eixos detalls, que segur que ens donarien alguna sorpresa més si furguem en la llarga llista d'assessors de la legislatura anterior. Em val, per ara, el què han dit El Mundo sobre la parella d'Ada Colau (que li paga el partit, no l'Ajuntament) i l'ABC sobre la parella del número dos (que és especialista en l'àrea de vivenda a la què ha d'assessorar).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFaKlYsy71K8o3rX-ZN139tO820BreGh0dOkAzul_RCiKMn2ZUyYmOkfsU1nHRST4smTcr8E00WjgW0OHWzampPsbxvYiBEpxoNhIDMdrZMAv6U4LzoMKqhyphenhyphenT2khB7UwdJdop5Ss9GRSg/s1600/Taula.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFaKlYsy71K8o3rX-ZN139tO820BreGh0dOkAzul_RCiKMn2ZUyYmOkfsU1nHRST4smTcr8E00WjgW0OHWzampPsbxvYiBEpxoNhIDMdrZMAv6U4LzoMKqhyphenhyphenT2khB7UwdJdop5Ss9GRSg/s1600/Taula.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidPU5UXCnYmvyurbSGKB2JiMO4mQnaLpCUUR0fj_zmQs_etj9MbVC8F0r4x6KUzRO3sEqVeTpV7-FYbUdEMKQjs3l4SsGT7ODU8C4-qD3yv-0NX4oAw7TT10apWtRrwzFc7QMJxTsHElM/s1600/Gr%25C3%25A0fic.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidPU5UXCnYmvyurbSGKB2JiMO4mQnaLpCUUR0fj_zmQs_etj9MbVC8F0r4x6KUzRO3sEqVeTpV7-FYbUdEMKQjs3l4SsGT7ODU8C4-qD3yv-0NX4oAw7TT10apWtRrwzFc7QMJxTsHElM/s1600/Gr%25C3%25A0fic.png" /></a></div>
<br />
Les notícies que han elegit els periodistes d'El Mundo, de l'ABC, de La Razón i de Libertad Digital són les que han dut al periodisme a les quotes més baixes d'afecte ciutadà cap als mitjans de comunicació; de fet, la notícia elegida no és ni tan sols notícia: els assessors (i més encara si són interns d'un partit) són nomenats sempre pels dirigents polítics sense més explicacions (són càrrecs de confiança dels polítics, ¿cal recordar-ho?): així ho van fer CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Ana Botella al de Madrid i el PSOE a Andalusia. En tot cas, els podrien posar la cara roja al polític per elegir a un malfeiner o a un inútil, i a l'assessor per ser qualsevol de les dos coses; però ja sabem que, almenys fins ara, això de la desvergonya pareix que és una cosa intrínseca a polítics i assessors (temps tindrem de comprovar si Ada Colau o Manuela Carmena -estos periòdics també han dit el mateix respecte a l'Ajuntament de Madrid, però <a href="http://www.republica.com/2015/06/24/aguirre-admite-que-el-nombramiento-del-sobrino-politico-de-carmena-es-legal/" target="_blank">els ha eixit rana</a>- i els seus assessors tenen eixe mateix defecte).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la taula i al gràfic de dalt podem veure que Ada Colau ha reduït el número d'assessors un 40% (61 assessors menys, de 153 a 92). Els periodistes d'estos mitjans, de fet, es fan ressò d'una altra notícia que tampoc ho és: que <a href="http://www.elmundo.es/cataluna/2015/06/26/558c76a2268e3e20448b458d.html" target="_blank">Ada Colau pretén quedar-se amb el 75% dels assessors</a>, una <i>barbaritat</i> denunciada pels regidors del PP a l'Ajuntament de Barcelona. Exactament, es quedarà amb menys del 74% dels assessors. ¿De veritat ens prenen per tan <i>aldeans</i> com per a pensar que la notícia és el 74% d'assessors copats pel govern d'Ada Colau front al 72% d'assessors que tenia durant l'anterior legislatura CiU? Almenys jo, no veig cap notícia en deixar el mateix percentatge d'assessors que ja hi havia per al govern i per a l'oposició durant la legislatura anterior, i molt menys coneixent casos (com el de <a href="http://www.levante-emv.com/castello/2013/11/15/diputacion-publico-30-asesores-cobran/1051221.html" target="_blank">la Diputació de Castelló la legislatura anterior</a>) en els quals el percentatge d'assessors que es va quedar el PP va ser de més del 87% (26 per al PP i 4 per a l'oposició).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però hi ha alguna notícia més que els periodistes s'han deixat pel camí; i resulta prou estrany, sobretot, en el cas de Libertad Digital, on tenen en nòmina a <i>destacats</i> economistes que no sabien d'on eixirien els diners per a fer totes eixes coses utòpiques que volien fer Ada Colau o Manuela Carmena. Que no se preocupen els economistes de Libertad Digital, que ja els ho explico jo. Amb una taula i un gràfic i amb un parell de dades: el sou màxim mensual d'un assessor de l'Ajuntament de Barcelona serà de 2.200 € amb el Govern d'Ada Colau (30.800 € a l'any si contem 14 pagues). El sou màxim d'un assessor de l'anterior legislatura està al principi de la llista d'assessors de 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWZPd5WDzD_IX1B_Nyl3drUyRMOVN4Kxy_N4J-fxuLtsK_B5h-9wm5qvasY_k-UsSHf3mg32HZ4z0tsvYoRiUBGvvuluRT6gZ-l9tfBRBtH2tQi2diprfUTc4kQlqqKZKzX8srwiJIEeA/s1600/Cost+-+Taula.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWZPd5WDzD_IX1B_Nyl3drUyRMOVN4Kxy_N4J-fxuLtsK_B5h-9wm5qvasY_k-UsSHf3mg32HZ4z0tsvYoRiUBGvvuluRT6gZ-l9tfBRBtH2tQi2diprfUTc4kQlqqKZKzX8srwiJIEeA/s1600/Cost+-+Taula.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3vQu-p08qZRsffsP3FRiU6Z1dP1wG4nsP-kR2xR0wXZ8ICuQjqdfPcHNK884kaaeHhSXWVLOhVKdg9ZZtFVOLDBHabGXP0LwyR9mByBQXjVtFSonm9KXY6LBqtG1kkODlmwOILnap46M/s1600/Cost+-+Gr%25C3%25A0fic.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3vQu-p08qZRsffsP3FRiU6Z1dP1wG4nsP-kR2xR0wXZ8ICuQjqdfPcHNK884kaaeHhSXWVLOhVKdg9ZZtFVOLDBHabGXP0LwyR9mByBQXjVtFSonm9KXY6LBqtG1kkODlmwOILnap46M/s640/Cost+-+Gr%25C3%25A0fic.png" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I la notícia és que Ada Colau elegeix els assessors com s'elegeixen els assessors.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-79340095586891191302014-11-18T10:01:00.001+01:002014-11-18T10:01:09.946+01:00La democracia sobornada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Leyendo un artículo de Gabriel Albiac en ABC («<i><a href="http://www.abc.es/espana/20141102/abci-albiac-corrupcion-espana-201411021252.html" target="_blank">La corrupción constituyente</a></i>») sobre la división de poderes y la corrupción, me topé con una ingeniosa frase que define a la perfección la principal característica de cualquier democracia:</div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
«<i>La democracia se asienta sobre la desconfianza esencial que deriva de un principio básico: todo poder que no sea contrapesado tenderá a erigirse en absoluto</i>».</blockquote>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx6FSg_WSJqXyqIcorKRyv3MGYkVNEPJx_WNsSki0ag-VNyd8n2Iyo6sJLYB2jhpUvTECS9Px_TIdA5P8F9sJyuGJ3hisRJoKpwjP0-UpQ5yZMhakJ9ynmo6T6HlbPnZv2bjvvqvOD-b0/s1600/Poderes+cl%C3%A1sicos.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx6FSg_WSJqXyqIcorKRyv3MGYkVNEPJx_WNsSki0ag-VNyd8n2Iyo6sJLYB2jhpUvTECS9Px_TIdA5P8F9sJyuGJ3hisRJoKpwjP0-UpQ5yZMhakJ9ynmo6T6HlbPnZv2bjvvqvOD-b0/s1600/Poderes+cl%C3%A1sicos.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Los tres poderes clásicos de la democracia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Inmediatamente, me asaltó una pregunta: ¿qué contrapeso hay hoy a esos poderes que ejercen su influencia (cada vez mayor) al margen de los tres poderes clásicos de la democracia? ¿Qué contrapeso puede ejercer cualquier democracia ante instituciones ajenas como el FMI, que no sólo influyen en ella, sino que incluso pueden ser capaces de hacerla irreconocible? ¿Qué contrapeso puede ejercer cualquier democracia ante esos intereses económicos -supranacionales o mucho más particulares- que tantas veces acaban por someterla? ¿No estaremos ya ante poderes erigidos en absolutos por no haber existido contrapesos que lo evitaran?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Uno de los principales fallos (y así lo argumenta también Gabriel Albiac) que se le achacan a la democracia española es el déficit de independencia del poder judicial respecto a los otros dos poderes; estaríamos así ante un fallo interno del propio sistema achacable a decisiones de los otros dos poderes. El fallo, por lo tanto, sería subsanable con otras decisiones en sentido contrario. Yendo a lo concreto, el fallo está, según estas teorías ampliamente aceptadas en determinados sectores, en la Ley Orgánica del Poder Judicial de 1985; la solución pasaría, por lo tanto, por una simple reforma legislativa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Con esta simplificación del problema se matan dos pájaros de un tiro: los responsables de la corrupción española son los socialistas (así lo afirma rotundamente el propio Gabriel Albiac: «<i>la fórmula de Montesquieu que tanto irritaba a los socialistas españoles de la transición</i>» tuvo como consecuencia la promulgación de esa Ley Orgánica) y la solución la puede dar el propio sistema actual con una mínima modificación legislativa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sin restar importancia a una posible modificación de dicha Ley Orgánica que pudiera dar una mayor independencia al poder judicial (o, mejor dicho, a determinados órganos de dicho poder), no parece que la realidad confirme que la corrupción generalizada que vive nuestro país provenga de una deficiente configuración de ese pilar de la democracia; de hecho, es este poder el que está poniendo a los corruptos de los otros poderes en el lugar que les corresponde. O, lo que es lo mismo, el poder judicial sí cumple su función (controlar que los otros dos poderes se ajusten a la ley) cuando conoce los hechos; lo que sí confirma la realidad, en cambio, es que -además de otras cuestiones- el poder judicial tarda demasiado tiempo en conocer los hechos, y eso es algo que no va a arreglarse con una modificación -ni profunda ni superficial- de una Ley Orgánica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De los tres poderes del Estado, el verdadero eslabón débil es el poder ejecutivo; no respecto a los otros dos poderes clásicos de la democracia, sino respecto a los poderes ajenos a la misma. Y ahí es donde reside el verdadero problema de la corrupción que está destruyendo al actual sistema democrático: el eslabón débil del sistema puede ejercer de contrapeso respecto a los otros dos poderes, pero ninguno de los tres tiene capacidad (no se le reconoce en la concepción clásica de la democracia) para contrapesar a poderes ajenos al propio sistema. Y la realidad nos demuestra que es ése (el poder ejecutivo, no el poder judicial) el que cede una y otra vez a los factores externos al sistema democrático.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Algunas democracias, tan representativas como la estadounidense (tan en boca de muchos como ejemplo de buen sistema democrático), han acabado por transigir ante esa debilidad y han legalizado e institucionalizado los sobornos empresariales a los poderes ejecutivo y legislativo bajo una definición amplia de la financiación de campañas electorales; lejos de impedir que los sistemas ajenos al democrático puedan manipular y tergiversar la esencia misma de la democracia (la voluntad del pueblo en contraposición a la voluntad de una oligarquía), la solución adoptada por algunas democracias ha sido, simplemente, publicar quién y cuánto ha sobornado a cada político en cada campaña electoral. Es decir: se ha optado por integrar dentro del sistema democrático a otros sistemas que no se rigen por las normas democráticas. En otras palabras: se han introducido agentes externos en un cuerpo sin que ambos sean compatibles entre sí; lo que vendría a ser un virus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD-WVdB-3Kmwrc681QX3YZURw0qwzXzN6CVzk7GhapyOQ_4G-JS4_ClO6_dRwxugVouNtOOvEvIaLH6i95buAB7Q3ub66wye-wcxbcO-SVe-znng0T8YqavxEIhC_FMXbYtDC_GjoOYWw/s1600/Poderes+actuales.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjD-WVdB-3Kmwrc681QX3YZURw0qwzXzN6CVzk7GhapyOQ_4G-JS4_ClO6_dRwxugVouNtOOvEvIaLH6i95buAB7Q3ub66wye-wcxbcO-SVe-znng0T8YqavxEIhC_FMXbYtDC_GjoOYWw/s1600/Poderes+actuales.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Actual correlación de poderes que influyen en el sistema democrático</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Como decía, lo que la realidad nos está demostrando es que la corrupción se produce en la confluencia de dos sistemas que se rigen por normas totalmente distintas y, en muchas ocasiones, incompatibles entre sí; al menos en el ámbito nacional (referido al conjunto de las administraciones de nuestro propio país), son los partidos políticos -consciente o inconscientemente- los que facilitan la transmisión de conductas corruptas hacia los poderes ejecutivo y, en menor medida, legislativo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La inmensa mayoría de las tramas de corrupción que han salido a la luz durante estos últimos años han utilizado este sistema para llegar al corazón mismo del poder ejecutivo de ámbito autonómico y nacional; en el ámbito local, en cambio, se han utilizado indistintamente tanto esta vía indirecta para acceder al poder ejecutivo (alcaldes y concejales) como la directa (sin pasar por los partidos políticos).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La rígida estructura de los partidos políticos españoles, que, seguramente por razones históricas, han buscado más la estabilidad interna que la transparencia y la apertura hacia el exterior, ha permitido grandes concentraciones de poder en grupos muy reducidos de personas, que por lo general ejercían (y ejercen todavía) ese poder tanto hacia dentro del partido como hacia fuera (los presidentes o los secretarios generales de PP y de PSOE, respectivamente, han sido habitualmente los candidatos a presidentes o a alcaldes de sus respectivos partidos); al tratarse de grupos tan reducidos, el trasiego de cargos con duplicidad de funciones (en los partidos y en los poderes ejecutivo y legislativo) ha permitido que lo que podrían haber sido -recordemos que la financiación ilegal de los partidos políticos no es ni tan siquiera delito en nuestro país- simples ilícitos económicos de ámbito privado (entre una empresa y otra entidad privada) han acabado deviniendo en auténticos saqueos de las arcas públicas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La red Gürtel, por ejemplo, empezó organizando actos electorales para el Partido Popular valenciano y acabó recibiendo contratos públicos de la misma Generalitat Valenciana, ampliando sus tentáculos de corrupción hasta Madrid; eso no hubiese sido posible si las mismas personas que contrataron para el PP los servicios de las empresas de la red corrupta no hubiesen sido al mismo tiempo diputados en el Congreso o en las Cortes Valencianas o consejeros y altos cargos de la propia Generalitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esa concentración de poder en grupos reducidos de personas se traduce, una vez iniciadas las prácticas ilícitas, en una traba a la hora de denunciar los hechos y que éstos lleguen al poder judicial; por un lado, los funcionarios que puedan intuir la comisión de cualquier delito prefieren mirar hacia otra parte y conocer cuanto menos mejor de los asuntos turbios de sus superiores, a quienes saben capaces, con la aquiescencia de buena parte de la sociedad -que se fía antes de <i>los suyos</i> que de un funcionario <i>vividor</i>-, de apartarles de su puesto o incluso de arruinarles la vida si ponen trabas a las actuaciones corruptas. Y, por otra parte, la prensa silenciosa, que ha entrado -por necesidades económicas- en un círculo vicioso que ha llevado a la profesión a ser una de las peor valoradas: los grandes financiadores de los partidos políticos son a su vez los grandes financiadores -a través de la publicidad, principalmente- de las editoriales periodísticas, y morder a quien te da de comer es poco recomendable. Yo mismo he sido testigo de los silencios cómplices de accidentes laborales con resultado de muerte en empresas que financian a radios y periódicos locales: aquel accidente laboral nunca ocurrió. Si incidentes de esta gravedad son ocultados por la prensa, qué no ocultarán los medios cuando conozcan de algún pequeño delito de corrupción en el que esté implicada una empresa que les financia o algún político con influencias sobre dicha empresa (y aquí habría que incluir también a los propios partidos políticos como financiadores: pensemos por un momento qué puede hacer un medio sin los recursos de la Cadena SER ante el boicot del propio Partido Popular tras destapar esa emisora de radio varios asuntos turbios de sus dirigentes).<br />
<br />
Amordazados tanto el cuarto poder como la fiscalización de los empleados públicos (a quienes, además, se les quiere eliminar por completo esa función de fiscalización, sólo posible a través de su protección laboral frente a las arbitrariedades interesadas de sus <i>jefes</i>), el conocimiento de posibles delitos por parte del poder judicial se ralentiza considerablemente o, incluso, se anula por completo.<br />
<br />
El sistema democrático clásico, como cualquier otro sistema, ha de tomar como base teórica un determinado estado de las cosas que le rodean y que puedan influir en él; llamémosle estado de reposo, estado perfecto o estado ideal. Los actores del sistema (como las partículas y las fuerzas en un sistema físico) interactúan con el sistema, cada cual empujando en una dirección; en ese sistema democrático perfecto, unos actores se anulan a otros, de forma que el resultado final siempre tiende hacia ese estado de reposo (el sistema se ha creado para que así sea). El problema surge cuando el sistema teórico y el sistema real discrepan: es necesario replantearse y mejorar el marco teórico para descubrir y corregir los desequilibrios o hay que aplicar medidas correctoras al sistema real para que vuelva hacia el estado de reposo que, según la teoría, lo hace estable.<br />
<br />
El problema actual (y esto es algo normal en sistemas en los que existen factores -filias, fobias, prejuicios, simpatías, sentimientos...- que no pueden determinarse en la implementación teórica) es que las discrepancias entre el marco teórico y la realidad son cada vez más amplias: los sistemas de control y de contrapeso existentes en la teoría actual no parecen ser capaces de cerrar esa brecha que se ha abierto, al tiempo que desde dentro del propio sistema hay muchas reticencias para modificar el marco teórico.<br />
<br />
Determinados factores externos al propio sistema democrático, que debían quedar integrados en el mismo según el marco teórico vigente, han conseguido escapar, al menos parcialmente (FMI, paraísos fiscales, globalización financiera...), a las reglas que rigen la democracia; lo que debería ser un subsistema o un subconjunto del sistema democrático ha conseguido -muchas veces con el beneplácito de éste- regirse en parte (una parte cada vez mayor) por otras reglas totalmente distintas, al tiempo que su interacción con la democracia se ha mantenido intacta. Podríamos hablar de la escisión de una parte del marco teórico (para crear otro independiente) que sigue interactuando con la realidad democrática, pero con sus propias reglas; un sistema, en definitiva, intrusivo, puesto que intenta modificar las estructuras internas de los sistemas democráticos para adaptarlas a su propio marco teórico (y éste, por supuesto, no puede ser modificado por ningún otro sistema).<br />
<br />
Como decía, ese intrusismo ejercido por el sistema económico está utilizando intensivamente al eslabón débil del sistema democrático (el poder ejecutivo) para conseguir sus fines; la actuación de otro de los poderes (el judicial), pese a la parálisis del tercero (el legislativo, influenciado y anulado en exceso por el ejecutivo a través de los partidos políticos) y al secuestro del cuarto (los medios de comunicación, más interesados hoy en que funcione bien el sistema económico que en que éste se someta a reglas democráticas), será una condición necesaria, pero no suficiente, para corregir las impredecibles consecuencias de la actual corrosión de las estructuras del sistema democrático. Son urgentes (pese a los mensajes contrarios que se lanzan desde el poder ejecutivo y desde los partidos políticos con capacidad para implementarlas) medidas que contrarresten la corrosión interna que puede derrumbar todo el sistema democrático, que sometan a las mismas reglas a todos los actores que interactúan con los sistemas democráticos y, en definitiva, que puedan ejercer efectivamente de contrapeso a las intrusiones de sistemas que pretenden someter las teorías democráticas a las suyas propias.<br />
<br />
Y el primer paso (necesario, pero tampoco suficiente) lo han de dar los propios partidos políticos. Deben someterse, sin excepciones, al escrutinio de la realidad y aceptar que sus estructuras deben cambiar radicalmente para no intoxicar al propio sistema. Deben iniciar, en primer lugar, una modificación de sus estructuras internas para hacerlas mucho más transparentes, de forma que sea perfectamente posible no sólo expulsar a quien colabora con la corrosión del sistema, sino también hacer extremadamente fácil la puesta a disposición del poder judicial de toda conducta sospechosa que pueda ser detectada en el seno del propio partido.<br />
<br />
Debe cambiar también el concepto de político que hoy predomina en los principales partidos: nadie es imprescindible para llevar a cabo un proyecto político. La rotación de líderes debe entenderse como algo normal, y debería institucionalizarse a través de normas que obliguen a esa rotación para evitar la perpetuación en el poder de grupos reducidos de personas; lo que debería importar a un partido (y a sus líderes y candidatos) es la posibilidad de llevar a cabo un proyecto político (sea el que sea), no quién lo lleve a buen término.<br />
<br />
Otra de las modificaciones urgentes que necesita el sistema es la implementación de un sistema electoral que descarte las actuales listas cerradas y bloqueadas, que hacen que el político se deba antes a unas siglas que a los ciudadanos que le han votado; aunque esa modificación no eliminaría la corrupción, sí evitaría que unos políticos taparan las corruptelas de otros por la sensación de pertenencia a un grupo cerrado. Si al cometer un acto de dudosa legalidad se deben dar las explicaciones a los votantes, y no a los aparatos de un partido, esas negativas a dimitir que tanto se dan hoy serían mucho más difíciles de justificar.<br />
<br />
Y, por último, pero no por ello menos importante, es necesario implementar los contrapesos necesarios que hagan posible la democratización, o bien de los propios sistemas ajenos al democrático, o bien de la toma de decisiones respecto a asuntos que provienen de esos sistemas; es decir, que todo lo que provenga de sistemas que se rigen por reglas que escapan al sistema democrático debe ser democratizado. Que organismos ajenos al sistema democrático (FMI, mercados financieros desregulados...) tomen decisiones que afecten o puedan afectar directamente al propio sistema, sin que deban responder por dichas decisiones -tengan las consecuencias que tengan- ante nadie, tiene como principal consecuencia que el ciudadano-votante acabe teniendo la sensación (tan real como la que hemos vivido en España estos últimos años) de que votar a un partido político que transige ante estos poderes descontrolados no sirve de nada. Y eso tiene consecuencias gravísimas para el sistema democrático, pues acaba convirtiéndose en una falacia teórica que nada tiene que ver con su aplicación en la vida real.<br />
<br />
En definitiva, es urgente y necesario evitar que las injerencias de sistemas externos, regidos por otras reglas completamente distintas -y hasta opuestas- a las del sistema democrático, acaben por convertir la soberanía de las urnas en una simple distracción del pueblo soberano, mientras las decisiones que afectan a ese pueblo se toman en función de la capacidad de soborno -o incluso de extorsión- que puedan tener agentes ajenos a la propia democracia.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-30650838632621179742014-09-14T23:24:00.000+02:002014-09-14T23:24:03.041+02:00Llibres de text a preu d'iPhone<div style="text-align: justify;">
M'agrada la tecnologia i la utilitzo intensivament tant a la meua feina com en els meus assumptes personals, però no ens enganyem: estar a la última en tecnologia és car. Caríssim. Per això la majoria ens resignem a buscar alternatives més barates, però que es pareguen el màxim possible a les novetats tecnològiques que apareixen cada mes, cada setmana o cada dia. Un iPhone, per exemple, val la meitat del meu sou mensual; gastar-me mig sou en un telèfon no només és una barbaritat, sinó que em suposaria passar-ho econòmicament malament durant els següents tres o quatre mesos, així que, per molt bonic i potent que siga, l'iPhone no pot entrar dins les meues prioritats tecnològiques.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJID2Wz2bwC4GL0S9iWEFki6HKTxh28g1Bd3xSXrXzwco3I4mMZE_gW2ORAtpcty-nucbr3yyRVImKnhLzK8VpC_evbXWyCNQ8GVr-bsTFLP4cBcUs4I6pMhMNyA3IbmADJMdUAXkoBRg/s1600/Libros+de+texto+-+iPhone.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJID2Wz2bwC4GL0S9iWEFki6HKTxh28g1Bd3xSXrXzwco3I4mMZE_gW2ORAtpcty-nucbr3yyRVImKnhLzK8VpC_evbXWyCNQ8GVr-bsTFLP4cBcUs4I6pMhMNyA3IbmADJMdUAXkoBRg/s1600/Libros+de+texto+-+iPhone.png" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I parlo de l'iPhone (i no de les consoles o de tants altres aparells que em puguen fer goig) perquè no és un aparell més: avui, un telèfon és una ferramenta de treball que utilitzes tots els dies, no un simple aparell que pugues utilitzar una o dos vegades a la setmana. Té el mateix ús intensiu per a mi que el que poden tindre els llibres de text per als meus dos fills. I el mateix preu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La diferència està en què jo puc elegir un telèfon de menys de 200 € que em fage el mateix paper (o molt paregut) que un iPhone per a la meua feina, però no puc elegir uns altres llibres de text per als meus dos fills; els 500 € que ens han costat els llibres de text per a 1er. i 3er. de primària són la meitat del meu sou. Una barbaritat del mateix tamany que si m'hagués comprat un iPhone. I en eixe preu no entra la resta del material escolar, que és el mateix que dir que l'iPhone anava sense targeta de memòria, sense carregador i sense funda, que s'han de comprar a banda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Puc entendre perfectament els criteris estrictament pedagògics que segueixen els mestres tant per a la qüestió dels llibres de text front als projectes d'elaboració pròpia com per a la qüestió del material de marca front al de baixa qualitat; i sé que hi ha molts arguments a favor d'eixos criteris pedagògics i que la llibertat de càtedra empara als professors en les seues decisions. Però igual que hi ha arguments a favor, n'hi ha arguments en contra; i el principal, encara que no l'únic, és l'accés a l'educació: si els criteris pedagògics impedeixen eixe accés a l'educació, eixos criteris no serveixen per a res. És el que passaria (ja ha passat i encara segueix passant) amb l'accés a la tecnologia: si els criteris tecnològics impedeixen l'accés a la tecnologia (perquè la fan massa cara), eixa tecnologia (tot i estar emparada per la llibertat de mercat) no serviria per a res. I quan dic per a res m'estic referint a la societat en el seu conjunt; és obvi que per a alguns sí que servirien eixos criteris pedagògics i tecnològics: per als què puguen pagar-los.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però estem parlant de coses molt més importants que uns simples criteris: l'accés a l'educació, com ara l'accés a les noves tecnologies, és una necessitat bàsica per al desenvolupament personal i professional de totes les persones. O almenys així hauria de ser vist.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però tampoc anem ara a posar tota la responsabilitat sobre els mestres; hi ha almenys dos parts més implicades en esta barbaritat: l'administració i els pares. La primera és responsable directa de l'eliminació de les beques per a llibres, fent que l'educació primària no siga gratuïta; i els segons som responsables indirectes tant per permetre l'eliminació d'eixes ajudes sense dir ni pius com per no advertir amb antelació als mestres de què impedirien l'accés a l'educació si seguien amb eixos criteris pedagògics.<br />
<br />
Per suposat, mai és tard per a rectificar; però l'iPhone ja l'hem pagat i els pròxims mesos tindrem 500 € menys per a menjar, per a roba o per a altres necessitats molt més bàsiques que tindre un iPhone a la nostra butxaca o el seu equivalent en llibres a les motxilles dels nostres fills.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-21167457214776678452014-09-12T13:13:00.001+02:002014-09-12T13:13:33.074+02:00La izquierda será utópica o no será<div style="text-align: justify;">
Los resultados obtenidos por el PSOE y por Podemos en España en las últimas elecciones europeas, así como los sondeos posteriores que se están publicando, deberían hacer reflexionar a toda la izquierda política sobre su futuro.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQjUd_pkZ7bMGWQCQW0zGs8hsWTvBjG2IVE5mY8dhURH98M44-JD4weMUG0d_U_fMno5s7bW2xosDFm5LMlPwNiqfuZOcY070l_dHLe0Nx-YJvKd8t9B6nKPe6hqZRCR2WLdiCK864mA/s1600/votersbyparty.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQjUd_pkZ7bMGWQCQW0zGs8hsWTvBjG2IVE5mY8dhURH98M44-JD4weMUG0d_U_fMno5s7bW2xosDFm5LMlPwNiqfuZOcY070l_dHLe0Nx-YJvKd8t9B6nKPe6hqZRCR2WLdiCK864mA/s1600/votersbyparty.png" height="268" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
El pragmatismo que ha encarnado el PSOE durante muchos años ha acabado por dañar, tal vez ya irremediablemente, una base electoral de clase trabajadora que ha visto cómo esa izquierda posibilista se ha visto abocada a arrodillarse ante los grandes poderes fácticos y económicos cuando ha tenido que gobernar; no es algo que pueda evitarse (esos poderes están ahí), pero sí es algo con lo que es peligroso jugar, sobre todo cuando empiezan a traspasarse líneas rojas como la congelación de las pensiones, el castigo a la parte débil de las relaciones laborales o dar prioridad absoluta a devolver las deudas con la banca, incluso por encima del cobro de las nóminas, mientras a esos poderes fácticos y económicos no sólo no se les exigen compensaciones como principales responsables de la crisis, sino que se les permite dirigir, por encima de gobiernos y ciudadanos, su propia salida de la crisis a costa de los demás. La persepectiva desde la que el PSOE ha estado interpretando la realidad tras su paso por el poder se ha ido distorsionando cada vez más y nadie (salvo tal vez Zapatero en sus primeros años de gobierno) ha sido capaz de parar esa distorsión; lo que era bueno para España (interpretación estadista de la realidad) era cada vez menos bueno para los españoles (para la mayoría de españoles), y el PSOE no supo o no quiso verlo así. Esa ha sido siempre la interpretación patriótica de España, encarnada perfectamente por la derecha: si el PSOE tenía que gobernar como la derecha, mejor que lo hiciera directamente la derecha, que tiene mucha más experiencia en esa forma de gobernarnos. Y así acabó ocurriendo, claro.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El discurso de la lucha de clases ha sido abandonado por el PSOE; y aunque es cierto que aparenta ser un discurso anticuado por cuanto la prosperidad económica permitió difuminar (sólo en apariencia) los límites entre esas clases con objetivos más enfrentados que confluyentes, lo cierto es que la base de ese discurso sigue estando, aunque con otra terminología, no sólo plenamente vigente, sino en el centro mismo de los sobresalientes resultados de Podemos.<br />
<br />
En un país con numerosos pequeños empresarios y autónomos, el discurso tradicional de la lucha de clases (obreros - capital) ha dado paso a otro discurso con una misma base ideológica (los de abajo - los de arriba, pobres - ricos, 99% - 1%, la casta, la élite...), pero que incluye a esas otras partes de la sociedad a las que, sin ser obreros en el sentido histórico del término, les ha tocado sufrir también los abusos del poder financiero a través de leyes (y rescates) que han puesto el foco en las verdaderas fuerzas predominantes de nuestras sociedades.<br />
<br />
Un discurso que hasta hace bien poco quedaba restringido a pequeños círculos ideológicos etiquetados como extrema izquierda y a quienes nadie quería escuchar; nadie quería reconocerse, en plena época de vacas gordas, como un simple obrero que podía ser explotado. Nadie quería perder la categoría de clase media cuando el banco le otorgaba préstamos por importes que hoy consideramos inabarcables.<br />
<br />
El aumento de la desigualdad que ha traído aparejada esta crisis está acabando con la que se consideraba clase media española (<a href="http://blogs.publico.es/dominiopublico/10778/el-mito-de-las-clases-medias/" target="_blank">lo fuese realmente o no</a>), que es la que más esperanzas de futuro ha visto truncadas: puestos de trabajo supuestamente consolidados que han desaparecido o que han visto devaluada su remuneración, incremento de los costes en educación y en sanidad al tiempo que se recortaba el acceso a becas y a todo tipo de beneficios sociales, incierto futuro del sistema público de pensiones que obliga a destinar a las familias más recursos a contratos privados de jubilación mientras disminuyen sus ingresos...<br />
<br />
Históricamente, las revoluciones (entendidas éstas como cambios bruscos en la forma de entender los sistemas de convivencia existentes hasta un determinado momento) han fracasado en España (y en tantos otros sitios: vean en qué ha quedado la Primavera Árabe) por la ausencia de clases medias; las posibilidades de una revolución (con violencia incluida: o la utilizan los revolucionarios o la utiliza el poder que se derrumba, o ambos) son hoy más altas que nunca en todo el mundo occidental, no sólo en España. Son las clases medias (o los que se consideraban a sí mismos dentro de éstas) las que se están arruinando (las clases bajas siempre lo han estado y han ido sobreviviendo como han podido, algo -la supervivencia bajo mínimos- que difícilmente podrán soportar las clases medias arruinadas si su situación se mantiene durante demasiado tiempo) y son éstas las que pueden dar soporte (económico, social, ideológico...) a los cambios sustanciales (y no superficiales, como ha venido ocurriendo hasta ahora) en nuestros actuales sistemas de convivencia.<br />
<br />
Los apoyos de las otrora clases medias obtenidos por una fuerza revolucionaria (por cuanto propone un cambio urgente y radical del sistema) como Podemos son la confirmación de los temores expresados en la última Cumbre de Davos: existe un riesgo cierto de <i>graves altercados sociales</i> (el uso del lenguaje alarmista es una de las formas que tienen de desacreditar las reivindicaciones para la mejora de la vida del 99%) que podrían extenderse por todo el mundo occidental.<br />
<br />
Pero lo cierto es que Podemos (sea considerada una fuerza política de izquierdas, de derechas, revolucionaria, reaccionaria, bolivariana, nazi, terrorista o lo que se quiera) ha triunfado por su discurso utópico: puede cambiarse a mejor el mundo en el que vivimos, puede modificarse el sistema de convivencia si se tiene la voluntad de hacerlo, pueden confluir los intereses de un 99% en contra de los intereses establecidos del 1%. Se puede, y se pueda ya.<br />
<br />
Este es el discurso que ha abandonado una izquierda (sobre todo el PSOE) empeñada en considerar a la clase trabajadora como clase media, empeñada en convencernos de que la zanahoria ajena que nos pusieron en el palo en la época de vacas gordas era válida como utopía y empeñada en convencernos de que contra el sistema establecido nada se podía hacer y, en consecuencia, debíamos integrarnos en él aceptando con resignación sus fallos y corruptelas.<br />
<br />
Ese centro político que tan buenos resultados le dio a UCD y que hoy se disputan el PSOE y el PP es cada vez más raquítico: hoy no hay margen para el "<i>sí pero no</i>" del que han vivido tanto tiempo los políticos <i>centrados</i>. Hoy se requieren soluciones urgentes al desastre provocado por los mercados financieros primero y por la banca española después; y para eso no sirven ni el "<i>sí pero no</i>" ni las políticas de "<i>lo mejor para España</i>" si no son también lo mejor para los españoles.<br />
<br />
Hoy se necesita más que nunca la utopía, la esperanza, las políticas que permitan a los españoles ver un futuro mejor no sólo para ellos, sino también para sus hijos. Hoy se necesita más que nunca una reforma completa de un sistema con elementos enquistados que lo están (y nos están) llevando a la ruina no sólo económica, sino también ética y social. Y eso sólo será posible a través de la utopía: de saber que se puede cambiar el sistema para que esté al servicio del 99% y no sólo al del 1%, y que se puede cambiar ya.<br />
<br />
Eso sí: los ciudadanos han comprendido que ese cambio sólo puede ser posible si lo llevan a cabo personas u organizaciones sin servidumbres heredadas que les aten las manos. La cúpula política debe estar libre para poder liberar a la democracia secuestrada que tenemos hoy. Otra utopía más. Pero que genera esperanza y promete un futuro mejor. Vale la pena al menos intentarlo (si el 1% nos deja).</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-56506467156016140142014-09-10T13:17:00.002+02:002014-09-10T13:19:05.735+02:00Les avionetes són reals i la modificació climatològica també<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
«<i>Measuring the effect of cloud seeding can prove difficult because seeding not only affects the physical processes within the cloud, but also the cloud's lifetime, specifically, how long the cloud will be raining</i>».</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La frase que encapçala esta entrada és de Roelof Bruintjes, director d'investigació del U.S. National Center for Atmospheric Research (Boulder, Colorado), durant <a href="http://www.livescience.com/2467-cloud-falls-china-claim-stop-rain.html" target="_blank">una entrevista a Live Science</a> a compte de les investigacions xineses en matèria de modificació climatològica; no trobarem massa afirmacions entre els científics que confirmen que la sembra de núvols no només fa ploure o modifica el tamany del granís, sinó que també modifica totes les altres característiques d'un núvol en formació, incloent l'efecte que té sobre el temps local accelerar la condensació interna dins dels núvols: sembrar iodur de plata dins una tronada també té com a conseqüència que la seua trajectòria s'acurte, amb els problemes que això pot generar per a les comarques per les que, sense cap modificació externa, haurien de passar eixos núvols amb la seua pluja. Aprofitant este efecte secundari de la sembra de núvols, els xinesos van aconseguir que durant els Jocs Olímpics de Pekín no caigués cap tronada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://fbcdn-sphotos-c-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/t1.0-9/10347706_667425343334290_2240944438868822166_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://fbcdn-sphotos-c-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/t1.0-9/10347706_667425343334290_2240944438868822166_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge <a href="https://www.facebook.com/meteocastalla/posts/667425550000936" target="_blank">captada per MeteoCastalla</a> d'una de les avionetes vista el 24 de juny; mitja hora després van desaparèixer els núvols en formació. Eixe dia no va haver avioneta al sud de Terol o al nord de Castelló i van caure més de 100 l/m² a Benafigos.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Poc a poc anem sabent algunes coses més respecte a les avionetes, però la manca d'informació concreta sobre les operacions que es veuen a cada comarca fa molt difícil saber si estem davant interessos públics o privats; per exemple, sabem que Espanya té un programa propi de modificació climatològica per a previndre el granís, però no ho hem sabut per la informació que ens pugue facilitar el nostre govern (tan transparent en este aspecte com el xinés), sinó perquè així consta a <a href="http://www.wmo.int/pages/prog/arep/wwrp/new/documents/Doc_3_6_weather_mod_2013_Final_tn.pdf" target="_blank">un informe de 2013 de l'Organització Mundial de Meteorologia</a> (WMO), de la qual forme part i col·labora l'AEMET (Agència Estatal de Meteorologia, l'antic Institut Nacional de Meteorologia).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La WMO convoca periòdicament als principals investigadors sobre modificació climatològica de cada país <a href="http://www.wmo.int/pages/prog/arep/wwrp/new/documents/WWRP_2012_2_Proceedings_19_June.pdf" target="_blank">per a treure conclusions</a> sobre els avanços en la matèria, no només en les tècniques utilitzades, sinó sobretot en la forma de mesurar els efectes reals d'eixes modificacions, raó principal per la qual una gran part dels científics <a href="http://www.edwardsaquifer.net/cloudseeding.html" target="_blank">han posat en dubte la seua efectivitat</a>; a la darrera Conferència Científica sobre Modificació Climatològica (la desena) de la què hi ha informe complet (celebrada a Bali el 2011) hi ha, però, alguna dada poc aclaridora (pàgina 304 de l'informe publicat a 2013): Espanya no va poder presentar cap resultat perquè el seu projecte (molt alabat en el seu plantejament per altres investigadors, posant-lo d'exemple de com s'han de planificar els projectes d'investigació) no va obtindre el finançament per a posar-se en marxa. Així doncs, Espanya té un programa de modificació climatològica, però no té diners per a dur a terme cap investigació al respecte: o el que és el mateix, que podem anar descartant que les avionetes estiguen controlades per alguna autoritat pública o formen part d'alguna investigació seriosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre les tècniques emprades per a realitzar eixa modificació climatològica, la dispersió de iodur de plata (AgI) segueix sent la més utilitzada, doncs es pot aplicar tant des de terra com des d'avionetes a poca altura (les partícules queden en suspensió i les corrents internes dels núvols s'encarreguen de dur-les al nucli de les tronades), utilitzant-se també NaCl (vegeu l'experiment fet a Japó); altres composts químics (com l'alúmina o el titanat de bari) han de ser dispersats per damunt dels núvols per la seua insolubilitat (les partícules sense diluir tenen una densitat superior a la de l'aire i cauen); i altres composts emprats als experiments (com el CaCl<sub>2</sub>) tenen molta menor efectivitat (tot i que quan aconsegueixen fer la seua feina acceleren molt més la pluja que no el iodur de plata).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWEmspZhvh1QxKD9i_cG4BskJx-jbOxk7vF2Kjym_210YAdYEtXpWBjcghZ5rIfZkAPBZmOR-WV4_61U6v3vXCX7OG-o8fORmkUbYCW0agDeb30M9d768K4bRy4bD6yd96mFiziv6_7IY/s1600/Reducci%C3%B3+de+la+pluja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWEmspZhvh1QxKD9i_cG4BskJx-jbOxk7vF2Kjym_210YAdYEtXpWBjcghZ5rIfZkAPBZmOR-WV4_61U6v3vXCX7OG-o8fORmkUbYCW0agDeb30M9d768K4bRy4bD6yd96mFiziv6_7IY/s1600/Reducci%C3%B3+de+la+pluja.jpg" height="315" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Pel que ens interessa a nosaltres, cal que tinguem clar que els darrers anys ja s'han dut a terme amb èxit investigacions per a reduir la intensitat de les pluges (vegeu els experiments fets a Indonèsia amb substàncies higroscòpiques, suspesos pels efectes que provocava a les zones veïnes), que el iodur de plata (substància glaciogènica) fa efecte als 30-40 minuts d'haver-se dispersat a la tronada i que el CaCl<sub>2</sub> (substància higroscòpica) ho fa als 10-20 minuts; no obstant això, la realitat és que els estudis científics al respecte estan baix mínims des dels anys 80 i els investigadors estan tenint molts problemes per a dur a terme experiments que puguen aclarir l'efectivitat real d'eixes modificacions climatològiques. L'<a href="https://www.wmo.int/pages/prog/arep/cas/documents/doc3.3.1-draft-WMR.pdf" target="_blank">informe de la comissió d'experts</a> en matèria d'investigació en modificació climatològica de 2010 (any de la seua creació; les coses estan tan malament que per al 2015 ja es té previst decidir si es desfà per manca de finançament) ho deixa molt clar: només es posen diners per a aplicar les tècniques que es coneixen fins ara, però no per a saber si eixes tècniques són efectives o no. Eixe informe, no obstant, ens dona prou pistes sobre el què pot estar passant als nostres cels.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQSdGUOe5VUfcQKERVl6audKl_zVUedfAPKbALUgu7iCazkuAkNrSAtZHMd-QoJJnUHGDlLP-cCVdbDjOCJn1PKmtnG92okq1CI0uJeMiQbMSN2ZZzPRDu0yw3sUWfrzeWByuvlSkpxyo/s1600/Conclusions+Informe+Experts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQSdGUOe5VUfcQKERVl6audKl_zVUedfAPKbALUgu7iCazkuAkNrSAtZHMd-QoJJnUHGDlLP-cCVdbDjOCJn1PKmtnG92okq1CI0uJeMiQbMSN2ZZzPRDu0yw3sUWfrzeWByuvlSkpxyo/s1600/Conclusions+Informe+Experts.jpg" height="616" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Extractes de l'informe de 2010 de la comissió d'experts sobre modificacions climatològiques; no es poden descartar efectes no desitjats per l'ús de tècniques de modificació climatològica i l'efectivitat d'estes tècniques només s'han demostrat en l'eliminació de la boira. A més, s'estan aplicant estes tècniques en projectes privats sense supervisió científica qualificada i sense conèixer si s'estan utilitzant bones o males pràctiques.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer i el darrer punts extractats d'eixe informe (l'1.9 i el 7.3) ens ho deixen més o menys clar: no s'han pogut demostrar ni l'efectivitat de les tècniques ni els riscos que comporten, però ni l'una ni els altres es poden descartar. I això vol dir que els projectes de modificació climatològica que estan en marxa (perquè ho estan) necessiten una supervisió científica imparcial i seriosa (que ara no tenen) per a determinar, entre altres coses, els efectes no desitjats que poden tindre unes tècniques mal aplicades.<br />
<br />
La denúncia (punt 7.3) sobre la parcialitat dels experts que es contracten per als projectes de modificació climatològica hauria de ser suficient com per a paralitzar qualsevol actuació en la matèria que no compte amb totes les garanties necessàries que permeten confirmar que les bones pràctiques estan per damunt dels interessos econòmics i particulars d'empreses contractants i d'experts contractats.</div>
</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-33869453527264751692014-07-14T11:18:00.000+02:002014-07-14T11:24:37.748+02:00El tamany sí que importa<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.freshplaza.es/images/2014/0514/naranjas_fpp.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.freshplaza.es/images/2014/0514/naranjas_fpp.jpg" height="360" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
«<i>Estes tomates no fan gust a res</i>», haurem sentit més d'una vegada; també haurem comprovat alguna que altra vegada que les úniques pomes que hi ha a les tendes són molt rodones i molt brillants, o que les cireres que es venen ara són, normalment, picotes i no cireres. I ací a Castelló, on encara hi ha algun hort que produeix per a les tendes, potser trobem algun basquet d'eixos que tenen taronges, cireres, pomes o tomates de tamanys dispars i de formes irregulars (que resulta que són més lletges, però també més gustoses que les del Mercadona); però trobar-ho a Madrid o a qualsevol altra ciutat més enllà dels Pirineus és totalment impossible. Ningú allà coneix cap altre fruit de la terra que no tinga el tamany, el color i la forma que exigeixen les empreses exportadores i importadores d'aliments.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqooX_wd2mmjnDVrp3FRVObbEf8sWx8KV5x2XAYE-3O9GMiXCvQ1M1UAjV74A4gm7p2S1lWb4srnm63r_7jqhO6IiTImwx8_r3trfbMWwomK548BWxEGMEFMDl-FFdOV1IvkjOkEvqCAA/s1600/Calibres+exportaci%C3%B3n+1981.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqooX_wd2mmjnDVrp3FRVObbEf8sWx8KV5x2XAYE-3O9GMiXCvQ1M1UAjV74A4gm7p2S1lWb4srnm63r_7jqhO6IiTImwx8_r3trfbMWwomK548BWxEGMEFMDl-FFdOV1IvkjOkEvqCAA/s1600/Calibres+exportaci%C3%B3n+1981.jpg" height="446" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Calibres mínims de les taronges per a exportació el 1981 (Font: BOE)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiizAqjfDBbyvvYX2fsBVTdxYJ6dp_AIxGeaKG-j5iEdHYb0HHiBIfvnYU9BS8_SgHc47JwFvyC2pY-4C_vUF2A9B0PAt2GP8FpbsP2lmiIoo3TyMRQZdmihQSZO9ma5hQtzUqNyj9TOmY/s1600/Calibres+exportaci%C3%B3n+2004.jpg" height="526" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Calibres mínims de les taronges per a exportació el 2004 (Font: Norma CODEX STAN 245-2004)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiizAqjfDBbyvvYX2fsBVTdxYJ6dp_AIxGeaKG-j5iEdHYb0HHiBIfvnYU9BS8_SgHc47JwFvyC2pY-4C_vUF2A9B0PAt2GP8FpbsP2lmiIoo3TyMRQZdmihQSZO9ma5hQtzUqNyj9TOmY/s1600/Calibres+exportaci%C3%B3n+2004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiizAqjfDBbyvvYX2fsBVTdxYJ6dp_AIxGeaKG-j5iEdHYb0HHiBIfvnYU9BS8_SgHc47JwFvyC2pY-4C_vUF2A9B0PAt2GP8FpbsP2lmiIoo3TyMRQZdmihQSZO9ma5hQtzUqNyj9TOmY/s1600/Calibres+exportaci%C3%B3n+2004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
L'explicació és molt simple. L'agricultura tradicional (i la cultura de l'alimentació en general) s'ha hagut d'adaptar a la mercadotècnia, al màrqueting comercial, i per a fer-ho ha hagut d'abandonar moltíssims (de fet, quasi tots) aspectes tradicionals per a convertir-se en una agricultura <i>moderna</i>, adaptada als temps vertiginosos i absolutament mercantilitzats que ens han tocat viure; en estos temps que corren, ja no és rendible una explotació d'una collita anual, com tampoc ho és una explotació de secà (contradiccions de l'economia) sense rec per degoteig.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La nostra agricultura, típicament minifundista, té els dies comptats; avui encara hi ha jubilats (antics agricultors que van fugir cap a les fàbriques ceràmiques fa uns anys) que s'entretenen treballant alguns bancals. Alguns per a treure alguna perra més per a ajudar als fills o als nets en atur i altres (cada vegada més) per la simple satisfacció de sentir-se encara forts per a les dures feines agrícoles. Els fruits d'eixos bancals, però, rarament entren dins els circuits comercials; una bona part es queda dins l'entorn familiar o social (els melons del iaio, les taronges de l'oncle, les pomes de Pepe...) i l'altra és malvenuda a les fracassades cooperatives agrícoles que els han de vendre com a producte de segona o de tercera categoria perquè les nostres avellanes, les nostres cireres o les nostres pomes no tenen el calibre (el tamany) adequat per a ser considerats fruits de primera categoria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Podríem ara tirar la culpa a la societat, o als mercats, o als urbanites, o als polítics. Però no podem. Quan anem al mercat o al súper, tots hem d'ajustar les compres als nostres pressuposts (cada vegada més escassos, i més en èpoques de crisi) i la majoria de nosaltres no podem permetre'ns pagar més per un producte del qual tenim l'opció barata (i llustrosa) i l'opció cara (i menys agradable als ulls); també en açò ens hem fet europeus, tant per a bé (ens han arribat productes més barats i més llustrosos) como per a mal (els què hem viscut alguna vegada de l'agricultura l'hem haguda d'abandonar, i els que no l'han abandonada s'han vist obligats a substituir les nostres varietats autòctones per altres més adaptades als nous temps -i moltes d'elles subjectes, a més, a patents que han de pagar els agricultors d'ací i que no paguen agricultors d'altres indrets, on el control sobre les patents no existeix-).<br />
<br />
«<i>Quant més sucre, més dolç</i>», diuen; i quanta més aigua, menys gust, caldria afegir per a saber la raó per la qual les qualitats organolèptiques de les fruites que ens mengem avui han variat tant de les que ens menjàvem no fa tant de temps. La majoria de les nostres varietats autòctones estaven adaptades, com no podia ser d'altra manera, a les característiques climatològiques pròpies de les nostres terres; estes característiques climatològiques incloïen les pluges escasses i concentrades en determinades èpoques de l'any, de manera que els fruits que s'obtenien aprofitaven perfectament tant eixa escassesa d'aigua com els moments en els quals eixa aigua podia ser aprofitada. Els arbres patien i es feien forts, i els seus fruits aprofitaven cada ruixat al màxim; fer patir als arbres, es deia. Avui, els arbres i les plantes dels què obtenim els fruits ja no pateixen: tenen aigua tot l'any, una poqueta cada dia. De fet, algunes hortalisses ja no tenen ni terra de la què extreure els minerals necessaris per a sobreviure: els els donen ja desfets i diluïts a les esponges d'on obtenen també l'aigua.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://static.betazeta.com/www.veoverde.com/wp-content/uploads/2008/12/hydroponic_grown_ipm_strawberrys-466x350.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://static.betazeta.com/www.veoverde.com/wp-content/uploads/2008/12/hydroponic_grown_ipm_strawberrys-466x350.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Açò no seria possible avui si els nostres hàbits alimentaris no hagueren canviat radicalment; per desgràcia, com passa amb la resta de la nostra vida, és més important un producte més barat (i si és més gran, millor que millor) que un producte amb més qualitat, característica esta (la qualitat) que només queda reservada per a algunes elits (a més, enganyades: l'agricultura ecològica no és el mateix que l'agricultura tradicional i també utilitza els cultius hidropònics com els de la imatge de dalt) o per als què encara mantenim algun tros de terra o a algun familiar que, de tant en tant, ens regala algun producte de la nostra terra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El tamany, en definitiva, no només sí que importa; és que és la principal característica que fa que una explotació agrària, avui, siga o no siga rendible i puga sobreviure o no al tipus de societat que hem creat entre tots. El tamany del producte (els calibres) i el tamany de l'explotació (els latifundis) són les principals característiques de l'agricultura del segle XXI.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Nota final</b>: A poc a poc, l'abandó de les explotacions agrícoles tradicionals no rendibles econòmicament fa més vulnerables els nostres boscs; este efecte secundari de la mort de l'agricultura tradicional l'anirem veient a més llarg termini, però és pràcticament inevitable. Si l'abandó de terres cultivades segueix anant a un ritme superior al de l'increment en els recursos per a la lluita contra els incendis forestals, els nostres boscs estan destinats a quedar arrasats pel foc, doncs cada bancal cultivat que és abandonat és un tallafoc menys que es trobarà el foc, i cada parcel·la de bosc abandonada (i no netejada de brossa) pel seu propietari suposa més combustible per a un incendi.</div>
</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-1917076875707071302014-06-28T02:18:00.000+02:002014-06-28T02:18:24.962+02:00Per la dimissió de tots els consells escolars<div style="text-align: justify;">
Molts pares ja ho sabreu, altres haureu escoltat alguna cosa, i a altres vos sonarà pel que ha passat al col·legi Herrero de Castelló: els consells escolars de les escoles dels vostres fills ja no són un òrgan de decisió. Si alguns de vosaltres no teníeu clar què és el que podia o no podia decidir el consell escolar del col·legi dels vostres fills, a partir d'ara ho podeu tindre claríssim: res de res. El què han fet amb el consell escolar del col·legi Herrero, que havia aprovat mantindre la línia en valencià i li han imposat la de castellà, tot i que els alumnes matriculats n'han estat molts més amb l'opció en valencià que en castellà, és simplement el que s'ha aprovat amb la nova llei Wert: els consells escolars ja no poden decidir sobre res, i per molt que voten a favor o en contra de qualsevol assumpte que afecte al col·legi, els resultats de les votacions poden dir missa, que la consellera de torn farà i desfarà segons s'hage alçat eixe dia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJWYoxatpNUrym_k0OvPszWfCgz7yED_YuZhv_FTbOfjveUjDNpVcRQyIqoPM-tyQnSL4MW9VJSPmebVPHrjF6Ol67UCQWS-mGkFnYEHFVsVyZQ38DloHTsstzRH5U2huS-GNIE4QIwPU/s1600/Modificaci%C3%B3n+LOMCE+Consejos+escolares+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJWYoxatpNUrym_k0OvPszWfCgz7yED_YuZhv_FTbOfjveUjDNpVcRQyIqoPM-tyQnSL4MW9VJSPmebVPHrjF6Ol67UCQWS-mGkFnYEHFVsVyZQ38DloHTsstzRH5U2huS-GNIE4QIwPU/s1600/Modificaci%C3%B3n+LOMCE+Consejos+escolares+1.jpg" height="640" width="454" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Resum de la modificació de competències dels consells escolars introduïdes per la LOMCE (Llei Wert)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span id="goog_708156465"></span><span id="goog_708156466"></span>De les múltiples funcions decisòries que tenien els consells escolars fins l'aprovació de la llei Wert (aprovar el projecte educatiu, el projecte de gestió, les normes d'organització, les normes de funcionament o la programació anual de cada col·legi, decidir sobre l'admissió d'alumnes o fixar les directrius generals per a la col·laboració en matèria educativa amb la resta de la societat), el Ministre d'Educació només li ha deixat la participació en la selecció del director, que és qui assumeix totes les funcions que se li lleven als consells escolars. Però en realitat ni tan sols li ha deixat capacitat de decisió en eixe nomenament, doncs també han modificat la composició de la comissió encarregada d'elegir-lo d'entre els candidats presentats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmXIoNanbIaDdWA9srgpPSVZWO7G8Xb9yiJJ9kFD7XRsNN1tNkgCq3Iv5Xvlw_f7srtFDNEQ892Q8VwbnSTqoH-4hzSmiqaO-loKDv64jwVtz5bHCFRLJXq3xH0NgZp_rNWoyD1Gytl2s/s1600/Modificaci%C3%B3n+LOMCE+Consejos+escolares+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmXIoNanbIaDdWA9srgpPSVZWO7G8Xb9yiJJ9kFD7XRsNN1tNkgCq3Iv5Xvlw_f7srtFDNEQ892Q8VwbnSTqoH-4hzSmiqaO-loKDv64jwVtz5bHCFRLJXq3xH0NgZp_rNWoyD1Gytl2s/s1600/Modificaci%C3%B3n+LOMCE+Consejos+escolares+2.jpg" height="640" width="440" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nou sistema d'elecció del director establert per la LOMCE (llei Wert); l'Administració, amb majoria absoluta, és la que l'elegeix</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
L'Administració, que fins la llei Wert disposava d'1/3 dels membres de la comissió que havia d'elegir al director de cada col·legi (l'altre terç era per als professors i l'altre terç per a la resta de membres de cada consell escolar que no foren professors), ha decidit que el director de cada col·legi ha de ser una persona fidel a les autoritats educatives, i si un candidat vol ser realment director d'un centre ja sabrà ben bé a qui ha de fer cas: tenint ara entre el 50,01% i el 69,99% dels membres de la comissió, l'Administració és l'únic estament educatiu amb capacitat per a elegir o vedar a un candidat. Els altres membres de la comunitat educativa (els professors del claustre, que poden arribar a tindre fins l'altre 49,99% que no copa l'Administració: els altres hem desaparegut del mapa decisori) mai podran presentar un candidat que no tingue el vist-i-plau de l'autoritat competent. És el que s'anomena (el nom es manté a la llei Wert, però el significat no se sap ben bé quin és ara) autonomia dels centres educatius.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Havent buidat de continguts decisoris les funcions dels consells escolars, els <i>pringats</i> -pares, professors i altre personal que treballe als col·legis- què en formem part d'algun ens limitarem, a partir d'ara, a ser informats i a fer propostes; és a dir, que podem ser perfectament substituïts per un tauler d'anuncis i una adreça de correu electrònic. Als professors els han intentat acontentar augmentant-los fins el 49,99% la seua presència a la comissió que ha d'elegir al director; desconec si això ho consideraran un èxit o un fracàs (també poden baixar la seua presència fins el 30,01% si l'autoritat competent veu massa díscols), però el que sí que sé és que la implicació dels pares en el funcionament dels centres educatius no es veurà gens afavorida amb esta manera d'entendre-la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs bé, amb eixa sensació d'haver llegit al BOE que de l'educació dels meus fills manen única i exclusivament el Ministre o la Consellera de torn, al darrer consell escolar d'este curs del meu col·legi he demanat una reflexió, amb les dades en la mà (els dos folis que he penjat en imatge dalt), per a este estiu: he pregat que pensem, tots els membres del consell, si no seria convenient, a la primera convocatòria del pròxim curs, presentar la dimissió en bloc de tot el consell escolar per a fer palesa la nostra disconformitat amb la mort, per la via dels fets, de l'únic òrgan de govern on professors, pares i treballadors del centre podíem emprendre i aprovar conjuntament iniciatives per a millorar el dia a dia de l'ensenyament dels nostres fills.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Veurem si la bona rebuda de la reflexió es converteix en fets este mes de setembre. Tenim tot l'estiu per a reflexionar. Amb les dades en la mà.</div>
</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-48389801046687083342014-06-20T11:42:00.002+02:002014-06-20T11:43:27.469+02:00Excés de iodur de plata per a evitar granissades<div style="text-align: justify;">
Anar contra la ciència. Això és el que fem els què critiquem l'ús i abús del iodur de plata per a evitar les granissades que poden malmetre les collites dels agricultors; no hi ha dades científiques que confirmen que és el iodur de plata el responsable de què les tronades es desfagen quan les avionetes que l'escampen es dirigeixen cap als núvols i desapareixen dins la tronada. Diuen els seus defensors que <b>les tronades són impredictibles</b> i que, per tant, culpar al iodur de plata de desfer-les és simple ignorància, doncs este compost s'utilitza per a crear núvols, no per a desfer-los.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik13gd0RAZwAXLQnU374cuMyzwLfp1WzrPn0-VNlOofGR-6E5XQY_zEXWXYGNpGGcqliY-z4M0VAnrjtUmhYuvtm4E6q4_cznSn7DXvEDs4-B8t5Mtwwjz5nMrv50xBYZTA8bGB18oUFY/s1600/Efectes+de+la+sembra+de+iodur+de+plata+en+una+tronada+amb+granis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik13gd0RAZwAXLQnU374cuMyzwLfp1WzrPn0-VNlOofGR-6E5XQY_zEXWXYGNpGGcqliY-z4M0VAnrjtUmhYuvtm4E6q4_cznSn7DXvEDs4-B8t5Mtwwjz5nMrv50xBYZTA8bGB18oUFY/s1600/Efectes+de+la+sembra+de+iodur+de+plata+en+una+tronada+amb+granis.jpg" height="304" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Comencem per eixa <b>funció tan lírica del iodur de plata</b>: <i>crear núvols</i>. ¿A qui se li ocorre criticar que es creen núvols? Als ignorants, clar. Així que ja tenim als roïns de la pel·lícula: els què s'oposen a crear els núvols que ens han de dur la pluja. ¿Serem tontos?<br />
<br />
Però el iodur de plata, en realitat, no crea núvols. <b>No fa res (res de res) si no hi ha núvols</b>. El que fa el iodur de plata és <b>accelerar la condensació</b> de les gotes d'aigua que hi ha dins els núvols, de manera que els núvols que passen i que encara estan en formació acceleren la seua evolució i descarreguen les gotes d'aigua allà on entren en contacte amb el iodur de plata; el què fa <b>amb el granís</b> és el mateix: accelera la seua formació, de manera que <b>no li deixa temps de fer-se gros</b> i es precipita, arribant a terra amb pedres molt menudes (que ja no fan mal a les collites) o ja en forma d'aigua sense més.<br />
<br />
El procés, com es veu, és molt senzill i aparentment innocu. S'utilitza molt a les estacions d'esquí (el iodur de plata és més eficient a temperatures baix zero) per a què els núvols que passen per damunt de l'estació descarreguen la neu sense passar de llarg, i també als aeroports per a eliminar la boira.<br />
<br />
Fins ací estan els grans avantatges de la modificació climatològica amb substàncies químiques; ara toca fer també un poc de crítica a eixos detractors que enseguida tenen la paraula clau per a argumentar contra alguna cosa: el càncer. Avui en dia tot és sospitós de provocar càncer o de ser extremadament tòxic. El iodur de plata ho és (tòxic, no cancerigen), però en quantitats molt elevades que difícilment (quasi impossible) poden ser assolides per una fumigació com la què duen a terme les avionetes que l'escampen: i, a més, podria provocar una intoxicació temporal, mai crònica. Si prou feina és aplicar el sentit comú a l'hora de criticar alguna cosa, només falta haver d'aclarir que no estàs defenent els mateixos prejudicis que defenen altres sobre eixa mateixa cosa; potser no siga necessari aclarir-ho, però <b>és molt fàcil posar a tots els crítics dins el mateix sac</b> (i sempre dins el pitjor sac, clar: tots els crítics del iodur de plata basen les seues crítiques en prejudicis anticientífics) quan estan en joc avanços científics que podrien ser molt beneficiosos utilitzats correctament, així que el millor és deixar-ho clar des del principi per a evitar malentesos.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpYZSOCF76ngEWq-7QwLd-4pcxQv0o4rS4ORSf0DI0ijVVcZyBF-5bTZxvy-PDUb-43Xok7bumME-ny9ybr2GBHfzVxk5aZTx68j8l_Poh80Cg4sbHXyNHNW9-4PYQQWigX-3YQbWDfKA/s1600/Energia+cin%C3%A8tica+i+di%C3%A0metre+del+gran%C3%ADs+segons+quantitats+de+iodur+de+plata.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpYZSOCF76ngEWq-7QwLd-4pcxQv0o4rS4ORSf0DI0ijVVcZyBF-5bTZxvy-PDUb-43Xok7bumME-ny9ybr2GBHfzVxk5aZTx68j8l_Poh80Cg4sbHXyNHNW9-4PYQQWigX-3YQbWDfKA/s1600/Energia+cin%C3%A8tica+i+di%C3%A0metre+del+gran%C3%ADs+segons+quantitats+de+iodur+de+plata.jpg" height="500" width="640" /></a></div>
<br />
I ara ve la part central d'esta entrada; les crítiques a una manera d'actuar quant menys opaca, si no directament delictiva.<br />
<br />
<ol>
<li>La quantitat de iodur de plata que es puga escampar a un núvol és determinant per a evitar les granissades (si no se n'escampa prou no aconseguirà la suficient condensació de gotes d'aigua i el granís se seguiria formant dins el núvol segons la seua normal evolució), però també per a desfer completament la tronada: si s'escampa un excés de iodur de plata, la condensació s'accelerarà de tal manera que tota l'aigua dels núvols es precipitarà, tallant per complet l'evolució posterior de la tronada. ¿<b>Qui decideix</b> quina quantitat de iodur de plata és necessària escampar per a cada tronada? ¿<b>Ho controla o ho pot controlar</b> d'alguna manera alguna administració? ¿Es pot <b>sancionar el mal ús</b>?</li>
<li>Modificar artificialment el clima d'una comarca o d'una regió és un greu atemptat no només contra el medi ambient (la natura és la que és a cada lloc per les seues característiques climatològiques: si alterem estes, la natura canviarà obligatòriament per a adaptar-se a eixes noves característiques), sinó que pot acabar essent també un atemptat contra les pròpies persones que les habiten: si hi ha un absolut descontrol sobre eixes modificacions climatològiques (basades en els interessos particulars de qui paga el iodur de plata i les avionetes que l'escampen) i prima única i exclusivament la desfeta de les granissades per a salvar les collites, podem trobar-nos amb una contínua desfeta de les tronades (si s'utilitza més iodur que menys per a assegurar-se que no es formarà granís) que acabe afectant a l'abastiment d'aigua per a beure. ¿Com es pot fer <b>la vista grossa</b> des de Conselleria davant estos atemptats al medi ambient, mentre als propietaris de les finques els multen per trencar o tallar arbres protegits que són seus? </li>
<li>En altres indrets (com <a href="http://avimon.es/scans/elmundo_291006.pdf" target="_blank">a Sòria fa ara vuit anys</a>), Aviació Civil o el Ministeri de Defensa mai van tindre constància (o almenys deien que no en tenien) dels vols que feien eixes avionetes; a les nostres comarques, les avionetes mai duen l'identificador (la matrícula) i no s'ha pogut esbrinar res, tot i els intents (sempre infructuosos, o almenys això és el que sempre han afirmat) del SEPRONA per a identificar-les. Ací sabem que utilitzen pistes d'aterratge molt poc conegudes, a l'interior de Castelló (al Pla de Vistabella, per exemple, hi ha una pista d'aterratge que utilitzen les avionetes d'extinció d'incendis d'on se n'ha vist eixir una de les què tiren iodur de plata) i a Terol (potser també a altres províncies properes, però això ja no ho sabem); òbviament, si oculten la seua identificació (suposant que les avionetes siguen legals, si no ja seria una autèntica mafia) ho han de fer a llocs on no hi hage massa testimonis, i quin millor indret per a tapar la matrícula que enmig d'una muntanya on potser no passen més d'un o dos cotxes al dia. Però si açò es pot fer per a sembrar iodur de plata, ¿què no podran fer les màfies de narcotraficants o els grups terroristes amb una avioneta, si <b>el Ministeri de Defensa no s'entera de res i el SEPRONA és incapaç</b> d'identificar-la?</li>
</ol>
<div>
Vull tornar a insistir una altra vegada més en açò: no estic en contra de l'ús del iodur de plata per a evitar les granissades. De fet, estic d'acord en què s'utilitzen estes tècniques per a salvar les collites dels agricultors (entre els quals estan la meua família), però em pareix ridícul i perillós (i totalment acientífic) que siga possible <b>modificar la climatologia d'una zona al marge de qualsevol control i utilitzant com únic criteri l'interès econòmic d'un particular</b> sense tindre en compte cap tipus de conseqüència sobre la resta de les persones que habiten la zona afectada.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Per últim, no puc acabar esta entrada sense criticar als estudiosos del tema i, per extensió, als seus cecs (i acrítics) seguidors; els <b>estudis científics</b> que he pogut consultar (<a href="http://www.weathermodification.org/publications/index.php/JWM/article/view/243/284" target="_blank">com este</a>) es dediquen a <b>mesurar l'eficiència de la tècnica</b>, arribant a la conclusió que escampar 50 grams de iodur de plata cada hora és més eficient per a disminuir la grandària del granís que escampar-ne 23. No és eixa eficiència la què estic posant en dubte, sinó els <b>efectes que pot tindre sobre els núvols</b> en evolució no només un <b>excés en la quantitat</b> de iodur de plata per hora (els estudis que he trobat, <a href="http://www.essl.org/ECSS/2009/preprints/P12-02-dessens.pdf" target="_blank">com este altre</a>, mesuren quantitats de 4, 6, 13, 23, 40, 50 i fins i tot 59 grams de iodur de plata per hora durant un període de temps d'unes tres hores), sinó també el <b>temps utilitzat en escampar-lo</b>.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM9N5umPwzhPZG1YnNpON0311qhoHwGa_ZCKz_Bj4Z06m00peHPQocKpb3J2JhyphenhyphenHAWLXUi7qz41Chb1-tLJGKGsG5Eo6dJMaCmt1zdMb6NXvNW2bWTc-P5qG_-L3tla9ObrDwrrTmhf0g/s1600/Quantitat+i+tamany+del+gran%C3%ADs+segons+la+quantitat+de+iodur+de+plata.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM9N5umPwzhPZG1YnNpON0311qhoHwGa_ZCKz_Bj4Z06m00peHPQocKpb3J2JhyphenhyphenHAWLXUi7qz41Chb1-tLJGKGsG5Eo6dJMaCmt1zdMb6NXvNW2bWTc-P5qG_-L3tla9ObrDwrrTmhf0g/s1600/Quantitat+i+tamany+del+gran%C3%ADs+segons+la+quantitat+de+iodur+de+plata.jpg" height="406" width="640" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
L'<b>opacitat</b> amb la què es fan estes operacions amb avionetes, l'<b>absència d'estudis científics</b> sobre les conseqüències que sobre l'evolució dels núvols pot tindre un excés de iodur de plata (en quantitat absoluta o en concentració per hora) i les escasses <b>evidències empíriques</b> d'altres indrets (Xina, per exemple, va utilitzar iodur de plata <b>per a eliminar els núvols</b> durant els Jocs Olímpics), no poden més que fer-nos sospitar que els límits de iodur de plata emprats a les nostres comarques estan <b>per damunt dels necessaris per a aplacar les granissades</b> i que, com a conseqüència d'eixe excés, eixa és la raó per la qual totes les tronades d'estiu acaben desapareixent allà per on passa l'avioneta escampant el iodur de plata.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
I si la resposta és la impredictibilitat d'una tronada després d'haver escampat iodur de plata, em pareix <b>aberrant</b> que un científic (o qualsevol altra persona amb dos dits de front) siga capaç de negar, <b>per dogma i en contra de les evidències empíriques</b> (¿també negaran que les tronades d'estiu desapareixen al poc de passar l'avioneta?), la possibilitat de què <b>la desaparició de les tronades estiga directament relacionada amb un excés d'esta substància</b>, bé siga per la mala praxis de qui la utilitza (que prefereix que desaparega la tronada abans que fer curt amb la quantitat de iodur de plata necessària per a disminuir la grandària del granís) o perquè el preu per hora de l'avioneta faria inviable econòmicament el seu ús escampant el iodur de plata tantes hores abans (és a dir, que escampen en pocs minuts tot el iodur de plata que haurien d'escampar en vàries hores). Amb totes les conseqüències que això pot tindre per als habitants</div>
</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-83459288875920326202014-04-26T13:55:00.000+02:002014-04-26T14:04:35.263+02:00Las eléctricas estafadoras<div style="text-align: justify;">
Dudo que sirva para algo, pero de menos aún servirá no hacer nada; si al menos sirve para advertir a otros de cómo cuelan las ofertas-estafa las eléctricas y cómo intentan hacerte pagar su incompetencia a ti, me doy por satisfecho. He tenido que realizar dos escritos para reclamar a Iberdrola casi 500 € estafados a mis padres en apenas un año. Los reproduzco aquí.<br />
<br /></div>
<h4 style="text-align: justify;">
Ofertas-Estafa</h4>
<div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
EXPONGO:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<ol>
<li style="text-align: justify;">Que en este país parece que las grandes empresas como la suya tengan como uno de sus deportes preferidos engañar y estafar a sus clientes jubilados, aprovechándose de la confianza que éstos tienen depositada en ustedes tras varias décadas de relación comercial más o menos pacífica.</li>
<li style="text-align: justify;">Que han sido múltiples las veces que comerciales de sus numerosas compañías y de otras del mismo sector han llamado a la puerta de su cliente ofertándole descuentos del 10% y una tarifa fija en el consumo de electricidad; han sido tantas ofertas como negativas, siempre advertido de que no firmase nada sin antes conocer exactamente las condiciones de la oferta, para lo cual nos ha consultado siempre a sus hijos, que hemos estudiado cada propuesta y hemos comprobado, en todas ellas, que el 10% de descuento no era sobre el consumo, sino sobre la potencia contratada, a cambio de incrementar sustancialmente el precio del consumo, lo cual suponía, sin excepción, un sobrecoste en el importe final de cada factura. Lo que no podíamos imaginar es que aprovecharan ustedes una solicitud de cambio de potencia de su cliente, firmado en sus oficinas, para colarle tan panchamente la misma oferta que él había rechazado en tantas ocasiones.</li>
<li style="text-align: justify;">Que al instalar ustedes los nuevos contadores con telemedida, que incorporaban un dispositivo de control de potencia propio, su cliente comprobó que la potencia que tenía contratada (3,3 kW) no era suficiente para soportar el encendido concurrente de varios aparatos eléctricos (en mala hora cambió su cocina a butano por una vitrocerámica) durante determinadas horas del día y épocas del año. Algo que se encargaron ustedes mismos de recordarle por escrito a través de su empresa Iberdrola Distribución Eléctrica, S.A.U., advirtiéndole que iban a proceder a “limitar su instalación” si en un plazo de 30 días no se ponía en contacto con Iberdrola Comercialización de Último Recurso, S.A.U., con la que mantenía el contrato de suministro nº 340148664.</li>
<li style="text-align: justify;">Que para evitar ese proceso de limitación en el suministro eléctrico, que a su cliente le pareció más una amenaza de dejarlo sin servicio o con servicios mínimos que una recomendación, procedió a informarse sobre el coste que ese aumento de potencia le iba a suponer; los 300 € de la contratación de un electricista para que comprobara la adecuación de la instalación a la nueva potencia y emitiera los nuevos certificados eléctricos que lo acreditaran, más los 120 € que le iban a cobrar ustedes por el cambio de potencia suponían un esfuerzo económico considerable para una familia con dos pensionistas y un estudiante.</li>
<li style="text-align: justify;">Que cuando tuvo todo lo necesario para solicitar el aumento de potencia a 5,75 kW acudió a sus oficinas para que tramitaran dicha solicitud; al parecer, allí le informaron de que ese cambio de potencia iba a suponerle a su cliente, además del desembolso de los 420 € de los trámites, un incremento en la factura de entre 6 y 10 €, pero que podían descontarle ustedes un 10% sobre la potencia para que no notase tanto esa nueva subida en su factura de la luz; por supuesto, estando en sus propias oficinas, su cliente confió plenamente en que lo que le ofrecían era ese 10% de descuento sobre los nuevos importes del término de potencia (el comúnmente llamado mínimo) y no lo que finalmente le colaron: un cambio de compañía, la salida de la TUR, un incremento en el precio de cada kWh consumido… y el 10% de descuento sobre el término de potencia.</li>
<li style="text-align: justify;">Que un comercial llame a la puerta de la casa de su cliente para ofrecerle, entendemos que de buena fe, ese mismo descuento, puede colar: ese comercial no conoce el historial de consumo de su cliente y, por lo tanto, puede considerar que ese 10% va a beneficiarle en el importe final de la factura de la luz. Pero que en sus propias oficinas ofrezcan un descuento de 1 € al mes a cambio de un incremento de 1 € por cada 100 kWh consumido, teniendo ustedes acceso al historial de consumo de su cliente, que estaba siempre entre los 300 kWh y los 600 kWh mensuales, tiene muy difícil justificación ética y moral (económica sí, pero para ustedes, no para su cliente).</li>
<li style="text-align: justify;">Que hasta la emisión de la factura 20140312010262262 de Iberdrola Generación, S.A.U., sobre la que se ha realizado otra reclamación paralela a ésta, no advertimos aquel engaño: llegaba la factura de la luz con el mismo logotipo, el mismo nombre en el encabezado (IBERDROLA) y el mismo formato. Llegaba la factura, decimos, y se pagaba. Hasta que se emitió esa factura (de 559,06 €) y, al no disponer de ese montante para afrontar el pago, su cliente nos pidió ayuda a sus hijos para que revisáramos si todo estaba correcto. Menuda sorpresa.</li>
<li style="text-align: justify;">Que en el momento en el que ustedes le colaron a su cliente su oferta eran plenamente conscientes de que iban a ahorrarle 1 € al mes por un lado con el descuento del 10% sobre el término de potencia (11,21 € por cada 30 días en la primera factura) y a cobrarle por el otro entre 3 € y 6 € de más cada mes con el incremento paralelo en el precio del kWh (de 0,161213 €/kWh en las nuevas condiciones frente a los 0,150938 €/kWh de las anteriores: 1,03 € de más por cada 100 kWh): con un consumo (al cual ustedes tenían acceso cuando le realizaron la oferta) de 1.239 kWh en los dos meses anteriores (facturas 20130206010152892 y 20130301010178978 de Iberdrola Comercialización de Último Recurso, S.A.U.) y con una media de consumo superior a los 500 kWh en los 12 meses anteriores al cambio de potencia, es inaudito cómo tuvieron la desvergüenza de ofertarle a su cliente un descuento de 1 € al mes sin advertirle de los 5-6 € al mes que le iban a cobrar de más con el incremento en el precio del kWh que iba aparejado a su oferta.</li>
<li style="text-align: justify;">Que ni en la última factura que emite Iberdrola Comercialización de Último Recurso, S.A.U. para el contrato 340148664 –número de factura 20130301010178978– ni en las dos primeras facturas que emite Iberdrola Generación, S.A.U. para el nuevo contrato 483184524 –números de factura 20130304010403679, de derechos de enganche, y 20130409010282379, de consumos de energía eléctrica– se advierte que su cliente haya pasado del régimen TUR al de libre mercado. De hecho, el único trámite que fue a realizar su cliente a sus oficinas, bajo la amenaza de “limitar su instalación”, fue el aumento de potencia de 3,3 kWh a 5,75 kWh, no a cambiar de compañía suministradora ni de régimen tarifario.</li>
<li style="text-align: justify;">Que se calcula que dicho cambio, no solicitado por el cliente, de compañía suministradora y de régimen tarifario, ha supuesto un perjuicio económico en sus facturas eléctricas desde el 01/03/2013 has-ta la fecha de 50,68 € en el término de energía antes de impuestos (64,46 € con impuestos incluidos).</li>
</ol>
<span style="text-align: justify;">Por todo lo expuesto,</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
SOLICITO:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<ol>
<li style="text-align: justify;">Se anule el incomprensible cambio de compañía suministradora y de régimen tarifario de su cliente, anulándose todas las facturas emitidas por Iberdrola Generación, S.A.U. y refacturándose por parte de Iberdrola Comercialización de Último Recurso, S.A.U. todos los conceptos desde el 01/03/2013 con el régimen tarifario (TUR) al que su cliente estaba adscrito antes de esa fecha, manteniéndose el aumento de potencia solicitado (a 5,75 kWh) y el prometido descuento del 10% sobre el término de potencia durante un año.</li>
<li style="text-align: justify;">Se abone el exceso de facturación de 64,46 € (o el que pueda corresponder tras la refacturación solicitada en el punto anterior) en la cuenta de domiciliación de su cliente, de acuerdo con el apartado sexto de la <i>Resolución de 14 de mayo de 2009, de la Dirección General de Política Energética y Minas, por la que se establece el procedimiento de facturación con estimación del consumo de energía eléctrica y su regularización con lecturas reales</i> (BOE del 26 de mayo de 2009).</li>
</ol>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<h4 style="text-align: justify;">
Incompetencia cobrada con ajustes en los kWh</h4>
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">EXPONGO:</span><br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<ol>
<li>Que en fecha 12 de marzo de 2014 emitió Iberdrola Generación, S.A.U. la factura con número 20140312010262262, correspondiente al período de facturación 07/02/2014 al 11/03/2014 del contrato de suministro eléctrico de referencia 483184524 (dirección de suministro X de Castellón de la Plana).</li>
<li>Que el importe total de la citada factura asciende a 559,06 €, de los cuales 461,17 € corresponde a la energía consumida, 0,86 € a servicios y otros conceptos y 97,03 € al IVA.</li>
<li>Que, según consta en el detalle indicado en dicha factura, 329,35 € (313,33 € más el 4,864% x 1,05113 sobre dicho importe en concepto de Impuesto sobre la Electricidad) corresponden a un consumo total de 2.153,9 kWh, mientras que otros 110,89 € (105,50 € más el 4,864% x 1,05113) corresponden a un consumo total de 774,1 kWh.</li>
<li>Que esos 2.928 kWh consumidos corresponden, según la citada factura, a la lectura real de dos contadores: el 0034610640 y el 0032119859, cuyas lecturas (reales) arrojan un resultado de 0 kWh (de 013403 a 013403) el primero y de 589 kWh (de 000000 a 000589) el segundo.</li>
<li>Que para llegar de los 589 kWh de la lectura real que reflejaban los citados contadores hasta los 2.928 kWh finalmente facturados por la empresa suministradora, Iberdrola Generación, S.A.U. ha procedido a incrementar unilateral, aleatoria e interesadamente en 2.339 kWh la lectura del contador 0034610640.</li>
<li>Que los artículos 2.1 y 3.2 del <i>Real Decreto 1718/2012, de 28 de diciembre, por el que se determina el procedimiento para realizar la lectura y facturación de los suministros de energía de baja tensión con potencia contratada no superior a 15 kW</i> (BOE del 14 de enero de 2013), norma directamente aplicable a su cliente al tener contratados 5,75 kW, establecen que la facturación se realizará siempre con base en lecturas reales.</li>
<li>Que las lecturas reales de los contadores incluidos en la citada factura ascienden a 589 kWh, por lo que el importe final de la misma debería ser de 128,45 € (80,27 € de la energía facturada por esos 589 kWh más el resto de conceptos) y no de los 559,06 € que refleja la factura (418,83 € de la energía facturada por 2.928 kWh más el resto de conceptos).</li>
<li>Que la diferencia entre el importe facturado por Iberdrola Generación, S.A.U. y el calculado con base en las lecturas reales asciende a un total de 430,61 € a favor de su cliente.</li>
</ol>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Por todo lo expuesto,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
SOLICITO:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Se abone el exceso de 430,61 € en la cuenta de domiciliación de su cliente, de acuerdo con el apartado sexto de la <i>Resolución de 14 de mayo de 2009, de la Dirección General de Política Energética y Minas, por la que se establece el procedimiento de facturación con estimación del consumo de energía eléctrica y su regularización con lecturas reales</i> (BOE del 26 de mayo de 2009).</div>
</div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--></div>
</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-11273759951132423552014-02-24T23:54:00.001+01:002014-02-25T00:26:34.507+01:00A què espere, President Fabra?<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/uQF-ulIx1yg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Va ser vostè mateix, sent alcalde de Castelló, qui va dir que no tenia molt de sentit anar prohibint les emissions d'altres cadenes de televisió: «<i>pongámonos a trabajar, lleguemos a acuerdos y hagamos que la gente pueda ver la televisión que quiera</i>», va dir pocs mesos abans d'accedir al càrrec que ara té. Això va ser quan el seu predecessor, Francisco Camps, va tancar les emissions de la TV3 a Castelló i li va imposar tres multes a Acció Cultural del País Valencià per un valor total de quasi un milió d'euros per atrevir-se a dur-nos als valencians una televisió que parlava el nostre mateix idioma, però que vostès no podien controlar ni manipular.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4rbjV0bak1Of8e0ou6uq7Bn6nE-Tc4DF5RIDuPoHWPIM2oq5DbyFXzufeVp_K_jxQI4B7zNB5tffUTMLyMvsRNuwkxLcp8f3sLEJ_oN1G_hxwF4uA0_RyXSQIrE_QpiRlCtPhtOvovg8/s1600/Volem+TV3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4rbjV0bak1Of8e0ou6uq7Bn6nE-Tc4DF5RIDuPoHWPIM2oq5DbyFXzufeVp_K_jxQI4B7zNB5tffUTMLyMvsRNuwkxLcp8f3sLEJ_oN1G_hxwF4uA0_RyXSQIrE_QpiRlCtPhtOvovg8/s1600/Volem+TV3.jpg" /></a></div>
<br />
Van posar, des del palau des d'on ara ens mana vostè, tota mena d'excuses per a no admetre que el que estaven fent (el que volíen fer i, efectivament, van fer) era prohibir que els valencians puguerem veure una televisió pública de qualitat en la nostra llengua. Ja fos per vergonya davant l'exemple del patètic i manipulador Canal 9 (¡ja estava bé de comparar TV3 amb Canal 9!, ¿no?) o ja fos pel constant i històric complexe d'inferioritat que paralitza als valencians de la capital quan els parlen dels catalans, lo cert és que primer era cosa de Zapatero i del seu Ministre d'Indústria, que no els volíen concedir un tercer múltiplex per a donar-los espai radioelèctric als catalans; després, quan ja era el seu partit el què manava al Ministeri d'Indústria, van posar d'excusa als meteoròlegs catalans, que al temps de la TV3 no posaven una ratlla prou grossa a la frontera entre Castelló i Tarragona i això era inadmissible (una annexió imperialista dels catalans). Però és que pel camí, per si no volíen paréixer massa intransigents, van demanar des de la nostra Generalitat que es vegés la nostra tele també a Catalunya (¡quan s'havia vist des de feia moltíssims anys, fins que vostès van acabar amb la reciprocitat per la via directa!), van exigir que a la TV3 s'apliqués la mateixa censura semàntica que van aplicar vostès durant dos dècades senceres a Canal 9, volien que els catalans respectaren uns suposats símbols identitaris valencians que vostès mateixos se passen pel forro quan a Madrid no els pareix bé alguna semblança amb els nostres veïns del nord...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs bé, Molt Honorable President Fabra. Ara ja no els queden més excuses. Ha eliminat vostè la televisió pública valenciana, així que a València capital ja no se sufocaran amb les comparacions; a més, ens ha deixat a molts valencians sense cap mitjà de comunicació en la nostra llengua, i no pareix que açò ho vagen a solucionar vostès des de la nostra espoliada terra, perquè si van tancar Canal 9 per a no tancar col·legis i ara s'han posat a planificar el tancament de col·legis, ja ens explicaran quina ocurrència tenen en ment per a què els valencians puguem sentir-nos valencians a la nostra casa (¿qui va parlar de símbols identitaris valencians?).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més, ara ja tenen el múltiplex que necessitaven per a donar-li espai radioelèctric a la TV3. Lliure total. Allà està, morint-se de la risa, el seu múltiplex; i encara sort que no els en van donar un altre, si no ara en tindríem dos, i els dos morint-se de la risa. Als valencians sempre ens ha anat això de ser graciosos i fer que se'n riguen de les nostres gràcies; quan acabe esta crisi, estic segur que superarem de bon tros a Lepe en graciosos, o almenys haurem fet riure molt més que amb aquells acudits. Ara només falta que des de la Generalitat ens donen permís per a què els valencians ens passegem pel múltiplex sense televisió, igual que per l'aeroport sense avions de Castelló. Quan graciosos som els valencians, xé.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Totes les excuses, totes, se'ls han esfumat. Inclús la del mapa del temps de la TV3, que és l'únic, avui en dia, que ens permet als valencians de Castelló o als d'Alacant saber que el nord i el sud del País Valencià són les nostres comarques, i que quan diuen que plourà al nord de València no ens fa falta agafar el paraigües si anem a Morella o a Vinaròs. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua els ha recordat que eixe imperialisme català dels mapes del temps no és més que una representació gràfica d'una realitat reconeguda per tothom excepte pels quatre recelosos i rancorosos que pareix que encara manen molt a la capital de la taronja.<br />
<br />
¿I la reciprocitat? ¿On queda ara la reciprocitat? La falsa bandera que durant tant de temps s'ha brandit des de la nostra Generalitat (¡la reciprocitat ja existia, valencians!) ha caigut a terra estrepitosament amb el tancament de Canal 9. Els valencians (si és que alguna vegada ho hem tingut: ¿Canal 9?) ja no tenim res que oferir als catalans a canvi de deixar-nos colonitzar pels bàrbars del nord; es podran seguir negant a que TV3 es vege a Castelló, a València i a Alacant, clar que sí (negar-nos a nosaltres mateixos és molt típic dels xafarders valencians), però ¿no ens negàvem a les emissions de TV3 perquè ells -els maleits catalans- no en volien saber res de la nostra gran televisió de qualitat -i majoritàriament en castellà-? ¿I ara? ¿Ara a què espere, President Fabra? Pose's vostè a treballar, arribe vostè a acords i fage que els valencians -els de València i tots els altres- puguem veure la televisió que vulguem. I no pose com a excusa els col·legis que haurà de tancar, que ja no cola.<br />
<br />
Li ho pregunto una altra vegada: ¿a què espere, President Fabra?</div>
</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-9462284680867853202014-02-05T10:50:00.001+01:002014-02-05T11:04:07.647+01:00Contribuyente<div style="text-align: justify;">
Persona obligada por ley al pago de un impuesto; esa es la definición que da la Real Academia de la Lengua del término "<i>contribuyente</i>". Eludir o burlar el pago de los impuestos o contribuciones es la definición de "<i>defraudar</i>".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En España somos 47 millones de contribuyentes y 12 millones de defraudadores; o dicho de otra forma: somos más españoles defraudando que portugueses viviendo en Portugal. Por supuesto, la cifra de españoles defraudadores es un símil, porque <a href="http://www.gestha.es/archivos/actualidad/2014/2014-01-29_INFORME_LaEconomiaSumergidaPasaFactura.pdf" target="_blank">las cifras de la economía sumergida (un 25% del P.I.B., 250.000 millones de euros)</a> se refieren a transacciones económicas, no al número de personas que no cumplen con el fisco; pero la pregunta sería: ¿son cifras muy exageradas o no lo son tanto?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
«<i>El pequeño fraude aún tiene prestigio. Habría que empezar por valorar más lo que supone pagar impuestos</i>», dice un economista en el Periódico Mediterráneo del 30 de enero; y así es. Pero alguien nos tendrá que explicar qué consecuencias tiene no pagar impuestos para valorar realmente qué estamos consiguiendo con esa excusa tan española de "<i>si fulanito lo hace y todos lo hacen, no voy a ser yo el tonto</i>", una actitud mucho más cómoda y española que denunciar al fulanito que sabemos que lo hace. Así que vamos a utilizar ese símil que he citado antes y nos vamos a poner, con las partidas de sanidad, educación y pensiones de los Presupuestos Generales como ayuda, manos a la obra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Empezaremos con las pensiones, que salen todas de la caja única de la Seguridad Social y es fácil obtener las cifras para el conjunto de España: si somos 47 millones de españoles y las pensiones nos cuestan (<a href="http://graficos.lainformacion.com/espana/en-que-gasta-espana_GOKnXNSkES9pTHKnt1YdS5" target="_blank">datos de 2013</a>) más de 120.000 millones de euros, eso quiere decir que para que nuestros mayores puedan seguir comiendo debemos aportar, cada uno, unos 2.600 € al año (220 € al mes). ¿Y de dónde sale el dinero para pagar las pensiones? Pues de las cotizaciones a la Seguridad Social de los contratos de trabajo: un 30% (un 4,7% el trabajador y el resto la empresa) del salario bruto se utiliza para eso. Es decir, que si un trabajador cobra 1.000 € brutos al mes, le da de comer a un pensionista y le sobran 80 € para darle de comer a otro más; o lo que es lo mismo, con tres trabajadores que cobren 1.000 € podríamos alimentar a cuatro pensionistas durante un mes.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi31RERkx1re6kRPvhyphenhyphen9d7lice6pWO6gqg7OPegKJyCMFdlp0eua75YkPD4fQ6sbB2CYaGR6O-RPTFr0ibJtM_S4Czqk1aWtJ9d9A1s3PoTI9WqEK6w8R4efYY8vmp8Y1NAFe2GGNWJCbU/s1600/Trabajadores+y+pensionistas.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi31RERkx1re6kRPvhyphenhyphen9d7lice6pWO6gqg7OPegKJyCMFdlp0eua75YkPD4fQ6sbB2CYaGR6O-RPTFr0ibJtM_S4Czqk1aWtJ9d9A1s3PoTI9WqEK6w8R4efYY8vmp8Y1NAFe2GGNWJCbU/s1600/Trabajadores+y+pensionistas.png" height="640" width="571" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
O lo que también es lo mismo: por cada trabajador que sale del mercado de trabajo legal (trabaja sin contrato), los otros dos trabajadores van a tener que cubrir lo que éste ha dejado de aportar a las pensiones. Es decir, que los dos trabajadores que cumplen con el fisco van a tener que pagar 110 € al mes cada uno para que los cuatro pensionistas puedan alimentarse. Las otras opciones son bajar las pensiones o eliminar pensionistas, que es, por cierto, lo que se está aplicando con la nueva forma de calcular las pensiones y con la ampliación de la edad de jubilación hasta los 67 años.<br />
<br />
Pero teniendo en cuenta que no somos 47 millones de españoles cotizando a la Seguridad Social, <a href="http://www.seg-social.es/Internet_1/Estadistica/Est/AfiliacionAltaTrabajadores/AfiliacionesAltaLaboral/Afiliaci_n_Media_mensual/Afiliados_medios_mes_por_CC.AA._y_provincias_seg_n_reg_menes/181704" target="_blank">sino 16 </a>(salimos por lo tanto a casi 8.000 € al año ó 635 € al mes), y que <a href="http://www.seg-social.es/Internet_1/Estadistica/Est/Pensiones_y_pensionistas/Series_de_Pensiones_en_vigor_y_Pensionistas/ESTC_005257" target="_blank">hay 8 millones de pensionistas</a> (que salen a 15.000 € al año ó 1.220 € al mes), podemos trasladar a la realidad las consecuencias que tiene que un trabajador pase a formar parte de la economía sumergida y deje de aportar sus 635 € al mes a la Seguridad Social: si dos trabajadores aportan lo suficiente para pagar la pensión a un jubilado, que uno de ellos deje de hacerlo supone que el otro tenga que aportar el doble, hasta cubrir los 1.220 € que cobra cada jubilado.<br />
<br />
Y, sabiendo esto, vayamos pensando en qué tipo de medidas va a tener que aplicar este Gobierno para compensar la prometida rebaja en las aportaciones a la Seguridad Social que hacen las empresas: por cada 10% de rebaja que se les haga a las empresas, cada uno de nosotros (si nuestro vecino no se pasa a la economía sumergida: entonces sería el doble) se va a quedar con 64 € menos al mes. A no ser que la compensación se haga eliminando a 800.000 jubilados o recortando sus prestaciones en 128 € al mes. Y lo mismo pasa cuando nuestros sueldos bajan; hay veces que es complicado entender los aplausos eufóricos ante una rebaja del 10% de la principal fuente de ingresos de la Seguridad Social (bueno, o igual sí se puede entender si el objetivo de quien aplaude es hacer insostenible e inviable el sistema público de pensiones). La recuperación económica, se aplique lo que se aplique, no va a ir con nosotros; puede que veamos pasar el tren, pero no nos van a dejar subir.<br />
<br />
Este mismo símil lo podemos aplicar también a la educación de nuestros hijos; las cifras las tomaremos de la OCDE (<a href="http://www.oecd.org/edu/educationataglance2013-indicatorsandannexes.htm" target="_blank">indicador B2</a>), que dice que en España se invierte en educación el equivalente al 5,6% del P.I.B., es decir, unos 56.000 millones de euros: a cada español nos toca pagar 1.200 € al año ó 100 € al mes para cubir esos gastos. Ese dinero sale de nuestras nóminas (las retenciones de la renta, que consideraremos que son del 20%) y de nuestras compras (el IVA, que consideraremos que está también en el 20%); así, por cada trabajador con contrato que cobre 1.000 € al mes saldrán (por el IRPF) 200 € para pagar la educación de dos hijos. Y por cada factura de 1.000 € que le paguemos, por ejemplo, al fontanero, al mecánico o al pintor, estaremos posibilitando (pagando el 20% de IVA) que puedan estudiar otros dos niños más.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB8UKmfWg3Mrr7yMpq1BqJ_rJIG12nSY3sClNOY88ykgoIUy6Yj1CGWYGV_D_mc1xCS8dmTWP98GPlXZx_IqhO3jSJ-0n7Oh83XVToMtaSAVGwJemsKU4aB4_z2P8lN4AA7BNUoUIWCAI/s1600/Trabajadores,+facturas+y+educaci%C3%B3n.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB8UKmfWg3Mrr7yMpq1BqJ_rJIG12nSY3sClNOY88ykgoIUy6Yj1CGWYGV_D_mc1xCS8dmTWP98GPlXZx_IqhO3jSJ-0n7Oh83XVToMtaSAVGwJemsKU4aB4_z2P8lN4AA7BNUoUIWCAI/s1600/Trabajadores,+facturas+y+educaci%C3%B3n.png" height="640" width="618" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Es decir, que cada vez que nosotros (o nuestro vecino) pagamos una factura de 1.000 € en negro nos estamos ahorrando 200 € que vamos a tener que pagar igual (nosotros, el pintor, el fontanero o el mecánico) en cuanto el Gobierno aumente los impuestos para cubrir esos 200 € que no hemos pagado; y aún tendremos el valor de criticar al Gobierno por cubrir esos 200 € que permiten que dos niños puedan seguir estudiando.<br />
<br />
Respecto a la sanidad pública, podemos seguir este mismo esquema. <a href="http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/docs/EGSP2008/egspPrincipalesResultados.pdf" target="_blank">Los 67.000 millones</a> (ahora serán menos) que se invertían en sanidad en 2011 debíamos pagarlos todos los españoles a razón de 1.425 € al año, que son unos 120 € al mes; es decir, que pagar una factura de 1.000 € en B supone que un niño deje de estudiar y que un enfermo acabe muriendo por falta de cobertura sanitaria. Y trabajar sin contrato, lo mismo, además de dejar sin pensión a uno de nuestros mayores.<br />
<br />
Ahora ya sabemos las consecuencias que tiene ahorrarnos hoy el IVA, el IRPF o las cotizaciones sociales. Actuemos en consecuencia: dejemos de trabajar en negro o asumamos que estamos contribuyendo a que en nuestra jubilación vayamos a pasar hambre, a que los hijos de nuestros hijos no puedan acceder a la educación y a que acabemos muriendo por una gripe porque las coberturas sanitarias se van a reducir cada día más.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-77359066927935841432014-02-03T11:04:00.003+01:002014-02-03T11:04:50.693+01:00La desaparición de las becas de transporte que nadie nos contó<div style="text-align: justify;">
Tenemos un gobierno plagado de embusteros, y el Ministro de Educación no es una excepción; el galimatías para calcular la parte variable de las becas a los estudios, con una fórmula que incluye tres incógnitas que no se pueden despejar hasta el final del proceso (número de becarios con derecho a una beca de cuantía variable, nota media de esos becarios y renta familiar media de esos becarios) ha resultado ser una simple cortina de humo para ocultar la estocada que Wert les ha dado, entre otros muchos, a los estudiantes que aun no han abandonado su residencia en nuestros pueblos.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTsRGYeHOCzbQP1362UUdkaNoY8kAHiMoomiWGaY9vlIbkD4PR2S5DGe53KQHcWrQKdQ6W9v7sijbo2cHjtgZGN5ffimHDVmmAYGH5wbIObx39aFTu1DCJ87uFAk58_w-WD3LCSEuXo7c/s1600/F%C3%B3rmula+para+el+c%C3%A1lculo+de+la+parte+de+las+becas+2013.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTsRGYeHOCzbQP1362UUdkaNoY8kAHiMoomiWGaY9vlIbkD4PR2S5DGe53KQHcWrQKdQ6W9v7sijbo2cHjtgZGN5ffimHDVmmAYGH5wbIObx39aFTu1DCJ87uFAk58_w-WD3LCSEuXo7c/s1600/F%C3%B3rmula+para+el+c%C3%A1lculo+de+la+parte+de+las+becas+2013.png" height="180" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fórmula para calcular la parte variable de la beca que le corresponde a cada estudiante, donde S, Ni y Ri son el número total de becarios, su nota media y la renta familiar media de todos ellos, respectivamente.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.boe.es/boe/dias/2012/08/14/pdfs/BOE-A-2012-10850.pdf" target="_blank">El año pasado</a>, las becas se otorgaban por residencia fuera del domicilio familiar (con mayores importes por estudiante) o por desplazamiento (con importes dependientes de la distancia del desplazamiento, pero siempre inferiores a las becas por residencia).<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6_X3e4Zs9XJPnaw71PasXpkTB3F72a255RwKm-IUMc9bGE9iG70eCrlOKRkQHabSId67N9TCM0MGRA-MBFKBuG3Jnsmf9H26Bi7ECgJQR-Wmdp4QpwVHQi5p_NIaQSbUAC0psvjVQEKQ/s1600/Becas+de+residencia+y+desplazamiento+2012.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6_X3e4Zs9XJPnaw71PasXpkTB3F72a255RwKm-IUMc9bGE9iG70eCrlOKRkQHabSId67N9TCM0MGRA-MBFKBuG3Jnsmf9H26Bi7ECgJQR-Wmdp4QpwVHQi5p_NIaQSbUAC0psvjVQEKQ/s1600/Becas+de+residencia+y+desplazamiento+2012.png" height="316" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tablas de las becas del curso 2012/2013 para los estudiantes universitarios que se tuviesen que desplazar dentro de su misma comunidad autónoma; la beca para residencia y material era de 2.800,00 €, mientras que la de desplazamiento de más de 50 kilómetros y material era de 1.181,00 €.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.boe.es/boe/dias/2013/08/19/pdfs/BOE-A-2013-9041.pdf" target="_blank">Este año</a>, esas tablas han desaparecido de la convocatoria de becas, igual que el llamado componente de desplazamiento de las becas generales, reduciéndose además un 46% la cuantía de las becas de residencia (de 2.800,00 € pasan a 1.500,00 €).<br />
<br />
Así pues, los estudiantes que tengan que desplazarse para estudiar no obtendrán beca; y los que alquilen una vivienda se tendrán que conformar con la mitad de la beca del año pasado.<br />
<br />
Y el Ministro de Educación afirmando que este año hay más dinero para becas...</div>
</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-22810053880674154532014-01-15T13:25:00.001+01:002014-01-15T13:25:36.206+01:00Wert y el discreto sueldo familiar que le permitió estudiar<div style="text-align: justify;">
José Ignacio Wert, el Ministro peor valorado de toda la democracia, afirmó en el programa El Objetivo, tras una pregunta de la presentadora Ana Pastor sobre una de sus innumerables declaraciones polémicas (en la que insinuaba que si una familia no destinaba recursos a la educación de sus hijos era porque no quería), que su madre tuvo claro que lo más importante para él y sus otros siete hermanos debía ser la educación, añadiendo además que el único sueldo familiar que permitió destinar recursos a tan encomiable uso era más bien discreto.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://img.youtube.com/vi/4V_wGOE3AQU/0.jpg"><param name="movie" value="http://youtube.googleapis.com/v/4V_wGOE3AQU&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://youtube.googleapis.com/v/4V_wGOE3AQU&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Sabiendo cómo funcionan estos políticos que nos ha tocado sufrir y conociendo la forma de argumentar de este antiguo contertulio de la Cadena SER, lo primero que me he preguntado ha sido qué es lo que puede entender un elitista como José Ignacio Wert sobre lo que es un sueldo discreto, y más teniendo en cuenta que el primer recurso al que ha apelado el Ministro para justificar esas declaraciones por las que se le preguntaba ha sido la estadística, esa ciencia que, con una facilidad pasmosa para quien la sepa utilizar torticeramente, permite eliminar de la realidad tanto a los más pobres como a los más ricos.<br />
<br />
Pero utilicemos esa misma ciencia, la estadística, para comprobar qué quería decir el Ministro al afirmar que sólo hay que consultar los datos para corroborar sus polémicas declaraciones. José Ignacio Wert nació en 1950, por lo que su edad escolar (de primaria y de secundaria) estuvo comprendida entre 1956 y 1968; <a href="http://www.edad-vida.org/fitxers/publicacions/Necesitan%20Jubilados.pdf" target="_blank">disponemos de suficientes datos</a> para trasladar a aquellos años los datos salariales y el nivel de precios existente.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh214DbDaxYt2QrI4Jet1qJcl3lDj2-VkJrAdLwvEil3B6s-cCtkpHKnB3tmckii-JQmX4qX2YbAAYq49-MIaaAxTtkWf-pUbGS1zkLnYMOPBw32VgVmWnos7nWf9NldYKWQAuOCk5fvcU/s1600/Tasas+de+variaci%C3%B3n+de+los+salarios+nominales+1920-2009.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="459" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh214DbDaxYt2QrI4Jet1qJcl3lDj2-VkJrAdLwvEil3B6s-cCtkpHKnB3tmckii-JQmX4qX2YbAAYq49-MIaaAxTtkWf-pUbGS1zkLnYMOPBw32VgVmWnos7nWf9NldYKWQAuOCk5fvcU/s640/Tasas+de+variaci%C3%B3n+de+los+salarios+nominales+1920-2009.png" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyie7LZ6YtQKqFek6ukZ7C9rHExWIyjjpmRMWXnBK6GbLFzmyF-Jby9U8XH-rVZL3I8TgRS_P9BihYu_y4Sw34m2Eitodf8LrI3-tR-9lMcvTQiuVpxZXhViKh2LF4OBk4LpilZDFwlVc/s1600/Tasas+de+variaci%C3%B3n+del+IPC+1920-2009.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyie7LZ6YtQKqFek6ukZ7C9rHExWIyjjpmRMWXnBK6GbLFzmyF-Jby9U8XH-rVZL3I8TgRS_P9BihYu_y4Sw34m2Eitodf8LrI3-tR-9lMcvTQiuVpxZXhViKh2LF4OBk4LpilZDFwlVc/s640/Tasas+de+variaci%C3%B3n+del+IPC+1920-2009.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
En 1956, el salario medio mensual era de 8,32 € (no, no es una errata: eran 1.834 pesetas al mes); al final de su período estudiantil (1968), el salario medio había subido hasta los 26,55 € mensuales (4.418 pesetas); este era el salario con el que, según las estadísticas, debían hacer frente las familias medias a los gastos corrientes de sus casas, incluida la educación de sus hijos. Por supuesto, ese salario medio es muy relativo, pero también disponemos de datos suficientes para comprobar, por arriba y por abajo, los salarios reales de trabajadores reales; por ejemplo, el salario mínimo estaba situado en aquellos años sobre un 65% del salario medio (según los datos de 1963 a 1968), es decir, que estaría en los 5,41 € (900 pesetas) mensuales en 1956 y en los 17,26 € (2.872 pesetas) mensuales en 1968.<br />
<br />
<a href="http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/2482/b15148889.pdf?sequence=1" target="_blank">Un peón de una industria conservera murciana</a>, por ejemplo, cobraba en 1968 3.390 pesetas (20,37 €) mensuales, un cerrador 3.540 pesetas (21,28 €) y un encargado de conservas 4.440 pesetas (26,68 €); el salario medio se correspondía, pues, con el salario de un mando intermedio en algunas industrias. Los salarios de los obreros especialistas de esas industrias en 1956 no superaban, en ningún caso, las 1.200 pesetas (7,21 €) mensuales.<br />
<br />
Y ahora veamos el importe que la familia del Ministro debía destinar a la educación de sus ocho hijos; sabemos que José Ignacio Wert no fue a un colegio cualquiera, sino que inició sus estudios en el <a href="http://www.santamariadelpilar.org/" target="_blank">colegio marianista madrileño de Santa María del Pilar</a>; curiosamente, es <a href="http://www.vanitatis.com/casas-reales/2013/01/25/la-fotografia-que-el-hijo-de-la-infanta-elena-no-pudo-hacerse-con-el-ministro-wert-22588" target="_blank">el mismo colegio al que hoy va Froilán</a>, el primer nieto de Juan Carlos I. <a href="http://www.vanitatis.com/casas-reales/2011/euros-estudiar-colegio-poderosos-20110906-15649.html" target="_blank">El precio de dicho colegio (matrícula aparte), 330 € al mes</a>.<br />
<br />
Esos 330 € al mes, según la evolución del IPC de las tablas anteriores, serían equivalentes a 6,51 € en 1956 (al inicio de los estudios del Ministro) y a 14,80 € en 1968, es decir, 1.083 pesetas y 2.463 pesetas, respectivamente.<br />
<br />
Es decir, que al inicio de sus estudios, el único sueldo que entraba en su casa no podía ser el SMI (900 pesetas), puesto que el importe mensual que cobraba ese colegio estaba por encima (1.083 pesetas); difícilmente podría ser el salario de un obrero especialista (1.200 pesetas), puesto que la educación de uno solo de sus hijos en dicho colegio les hubiese supuesto gastar más del 90% de los ingresos familiares; asimismo, podríamos considerar que destinar casi el 80% del salario medio en esas fechas (equivalente, como se ha dicho, al sueldo de un encargado en las industrias conserveras murcianas), dejando 300 pesetas para la alimentación de 10 personas (ocho hijos y los dos padres), es una opción poco viable. De hecho, esos 330 € suponen hoy el 18% del salario medio y más del 50% del SMI; es más: una familia de diez miembros que ingrese hoy los 645 € del SMI no puede plantearse destinar 330 € mensuales a la educación de alguno de sus hijos, y esa misma familia ingresando hoy los 1.860 € del salario medio tendría que hacer malabarismos para no perder por desnutrición a alguno de sus diez miembros.<br />
<br />
Pero es que el Ministro, en la entrevista, dejó entrever que él no fue el único hermano que estudió (y eran ocho); por muchos juegos malabares que pudiesen hacer sus padres, el sueldo medio español sólo daba (cuando daba) para que estudiase un hijo en ese colegio desde 1956 a 1968, pero sabemos que los ocho hermanos Wert Ortega lograron estudiar. Parece que la ciencia estadística se ha rebelado contra las afirmaciones del Ministro de Educación.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3jr7rDvn1cycN34Qvyn4ZB8H0VAb3_3sbQ4g-bOwJ8UtawG31068z2vOCyB7UrdYcKz0SsC929ZY5sJsj6S7k31EomFD4z-MZpgDfz3WZALcl_TNhR5bZi5plLYwqh0NU5vGeclr_EC4/s1600/Familia+Wert+Ortega+-+Estudios.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3jr7rDvn1cycN34Qvyn4ZB8H0VAb3_3sbQ4g-bOwJ8UtawG31068z2vOCyB7UrdYcKz0SsC929ZY5sJsj6S7k31EomFD4z-MZpgDfz3WZALcl_TNhR5bZi5plLYwqh0NU5vGeclr_EC4/s640/Familia+Wert+Ortega+-+Estudios.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
¿Y cómo logró, entonces, la familia Wert Ortega educar a sus hijos en un colegio privado? Pues, como dijo el Ministro, con becas. ¿Becas públicas para estudiar en un colegio privado? Correcto.<br />
<br />
¿Empezamos a entender ahora por qué al Ministro de Educación le preocupa tanto que las becas se otorguen más por méritos que por rentas? Son simples experiencias personalísimas: él estuvo becado por méritos, puesto que por rentas hubiesen tenido que estar becados todos los hijos de trabajadores con categoría de mandos intermedios hacia abajo y, tal vez, con tanto necesitado sin recursos, él mismo se hubiese visto abocado a estudiar en un colegio público y no en el colegio privado que le pagaron nuestros padres y abuelos.<br />
<br />
La inmensa porción de población con necesidades económicas para abordar los estudios de sus hijos es algo ajeno a nuestro estimado Ministro. O, al menos, lo parece.<br />
<br />
<b>Nota</b>: El precio de 1.083 pesetas mensuales del colegio privado en el que estudió el Ministro se ha calculado a partir de los 330 € al mes que cuesta en la actualidad, aplicando las variaciones del IPC hasta el año 1956 según las tablas mostradas en esta entrada. El precio real de dicho colegio en aquellas fechas, igual que el "discreto" salario del que disponía la familia Wert Ortega para pagarlo, son desconocidos para mí. No obstante, sólo unos pocos afortunados (por decirlo de alguna forma) podían matricular a sus hijos en un colegio de pago entre 1956 y 1968.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-27411200542594828262014-01-10T00:38:00.001+01:002014-01-10T00:38:29.087+01:00Buscando al ladrillo desesperadamente<div style="text-align: justify;">
Hace unos días, el Instituto Nacional de Estadística daba a conocer el <a href="http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t07/p457&file=inebase&L=0" target="_blank">Índice de Precios de la Vivienda (IPV)</a> del tercer trimestre de 2013; en su nota de prensa, el INE remarcaba que dicho índice había subido, en tasa intertrimestral, por primera vez desde el segundo trimestre de 2010 (en tasa interanual había caído casi un 8%).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPwgMMr3YURSO_BBIEnS2nP5mK9ug6OPeJnJNpYpqawwdXmPEjKRfit6AXClAoOz_0FssksIMGJJR9zYbxt3ZhZBQCb2XsMzWg42cv4FPR5oiqVl19anfbqjYDwEZ89jV6gMDjnZ5th70/s1600/INE+-+IPV+2013-3T+-+Nota+de+Prensa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPwgMMr3YURSO_BBIEnS2nP5mK9ug6OPeJnJNpYpqawwdXmPEjKRfit6AXClAoOz_0FssksIMGJJR9zYbxt3ZhZBQCb2XsMzWg42cv4FPR5oiqVl19anfbqjYDwEZ89jV6gMDjnZ5th70/s640/INE+-+IPV+2013-3T+-+Nota+de+Prensa.jpg" height="405" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No deja de ser sorprendente que el precio de la vivienda suba el mismo trimestre que <a href="http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t38/bme2/t07/a081/l0/&file=1300010.px&type=pcaxis&L=0" target="_blank">el precio del metro cuadrado haya seguido bajando</a> (que alguien nos lo explique), y más teniendo en cuenta que ambos datos se publicaron con menos de 20 días de diferencia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjodHWqchGrMn8M2eVXFr1qT2PpeyGSERmCo_99wXnHsRdSLYBtotJTVyTEUg8BmalugeWj5a-1hA3qjkwwGFgYDnqx3Tj9wFe-6MB2bQmAQyb9TCgQ1x2f_d-0AbU4UX1x4CJ2c7pW3Ck/s1600/Espa%C3%B1a+-+Precio+del+metro+cuadrado+(Barras+interanual).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjodHWqchGrMn8M2eVXFr1qT2PpeyGSERmCo_99wXnHsRdSLYBtotJTVyTEUg8BmalugeWj5a-1hA3qjkwwGFgYDnqx3Tj9wFe-6MB2bQmAQyb9TCgQ1x2f_d-0AbU4UX1x4CJ2c7pW3Ck/s640/Espa%C3%B1a+-+Precio+del+metro+cuadrado+(Barras+interanual).png" height="219" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-owbaUxiRbnIyNFTmBNiZQEH6DhBsdmwCP3GA_sVr2GErrJY2yz_RzdFLLq39qqHqKIH0H2hICHSLiE-Hc1XYJAkYL1ZN7wrme6kvjMAoSKlaNTQabAitR_MUN7zfwnviWgJCJnFvd_M/s1600/Espa%C3%B1a+-+Vivienda+nueva+y+usada+(L%C3%ADneas).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-owbaUxiRbnIyNFTmBNiZQEH6DhBsdmwCP3GA_sVr2GErrJY2yz_RzdFLLq39qqHqKIH0H2hICHSLiE-Hc1XYJAkYL1ZN7wrme6kvjMAoSKlaNTQabAitR_MUN7zfwnviWgJCJnFvd_M/s640/Espa%C3%B1a+-+Vivienda+nueva+y+usada+(L%C3%ADneas).png" height="204" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aunque la explicación de esta aparente contradicción se escape a mis entendederas (he intentado buscar <a href="http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=IPV&idtab=5" target="_blank">cambios en las ponderaciones del IPV</a> y las he encontrado -ahora, las viviendas de segunda mano conforman más del 70% del índice cuando en 2010 suponían el 45%, un cambio de ponderación que tampoco alcanzo a entender, puesto que se venden un número similar de viviendas de ambos tipos-, pero si el precio del metro cuadrado ha disminuido tanto en las viviendas nuevas como en las de segunda mano es absurdo que el precio final de las viviendas de alguno de los dos tipos acabe yendo en sentido contrario al del precio del metro cuadrado), no es esto lo que más me ha chocado de ese dato puntualmente positivo (aunque contradictorio) publicado por el INE, sino el tratamiento que se le ha dado en los medios de comunicación.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOvALcmu9tD6Dvhs9FzoNkFHSz3Tp919CBP_lU5xJng6uRYPY5o-RWY0ofrvXczNUtFVMC9b9Yl_4kRk5yeeaGuGl8nIQblCbJlWNBlZpo2HGOF9T8WjG6bLQkJOI6DbdEaf10_9fNgQ0/s1600/Esperando+a+Inmo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOvALcmu9tD6Dvhs9FzoNkFHSz3Tp919CBP_lU5xJng6uRYPY5o-RWY0ofrvXczNUtFVMC9b9Yl_4kRk5yeeaGuGl8nIQblCbJlWNBlZpo2HGOF9T8WjG6bLQkJOI6DbdEaf10_9fNgQ0/s640/Esperando+a+Inmo.jpg" height="350" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cualquiera diría que los medios de comunicación (y no sé si también el resto de la sociedad) tienen como única esperanza para salir de esta crisis que resurja de nuevo el sector del ladrillo; y vistos los movimientos en el Gobierno y <a href="http://adiosladrilloadios.libremercado.com/claves-de-la-liberalizacion-del-suelo-que-propone-competencia/" target="_blank">en los organismos reguladores</a>, todo parece indicar que estamos abocados a confirmar que el hombre (y, sobre todo, el español) es el único animal dispuesto a tropezar dos veces, y nunca mejor dicho, en la misma piedra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Para quienes actualizamos periódicamente nuestras hojas de cálculo con los datos del sector inmobiliario en busca de algún rayo de luz para nuestro futuro laboral, tamaña avalancha de optimismo y esperanza nos parece estremecedora; y no porque no nos gustaría que estuviésemos ante el resurgimiento de este sector (con mayor o con menor fuerza, pero resurgimiento al fin y al cabo), sino porque estamos curados de espanto y los buenos datos estadísticos de 2010 y la posterior debacle hasta la fecha ya nos tienen más que prevenidos (o tal vez nos hayan convertido en acérrimos pesimistas <a href="http://opinionesinexpertas.blogspot.com.es/2010/06/el-sector-inmobiliario-y-la-crisis-en.html" target="_blank">tras haber pecado de un ligero optimismo</a>).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Por suerte o por desgracia, los datos no muestran, de momento, ningún síntoma de recuperación en el sector del ladrillo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhapKPcK86LX2Ij-erTjFjdaU5FuzTlHotMkB2zfZs8DPkFaxXFPSYIZT6aU-Y196lexMmjsvLu6Oz2l732wSmfODKBWSOqNg4CBLhzhSun2hAkV285XyWanmB5wTzaJ9houA_8jTQtWbQ/s1600/Espa%C3%B1a+-+Hipotecas+(Barras).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhapKPcK86LX2Ij-erTjFjdaU5FuzTlHotMkB2zfZs8DPkFaxXFPSYIZT6aU-Y196lexMmjsvLu6Oz2l732wSmfODKBWSOqNg4CBLhzhSun2hAkV285XyWanmB5wTzaJ9houA_8jTQtWbQ/s640/Espa%C3%B1a+-+Hipotecas+(Barras).png" height="146" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYrhvYwkVw1IkW64xIkLxhcVmC9uW_tc0X7AVDyYOaWqnEx4N-ANbuAxYJA0lFHdrIZM-lNbUgL-F-BTBSgvPCv7HPBO0Qv78CJer18OSX4zHAqS5dk9r_15yH85PH5fNhYL7feKJJI9A/s1600/Castell%C3%B3n+-+Hipotecas+(Barras).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYrhvYwkVw1IkW64xIkLxhcVmC9uW_tc0X7AVDyYOaWqnEx4N-ANbuAxYJA0lFHdrIZM-lNbUgL-F-BTBSgvPCv7HPBO0Qv78CJer18OSX4zHAqS5dk9r_15yH85PH5fNhYL7feKJJI9A/s640/Castell%C3%B3n+-+Hipotecas+(Barras).png" height="146" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk2e42KHDGyX-2OWnRyRMRFQ1zgbqiX60efsBQpun7MiSC5CrmvEnEMyYOnqz_-yOmwdZ21YfxAZPyBuCq33RTmOdHWQGYRcTF-AzKkSeh6d-88KM9cCMj3N7BSYd-mhEscbVoksDbWWA/s1600/Espa%C3%B1a+-+Precio+del+metro+cuadrado+(Barras+interanual).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk2e42KHDGyX-2OWnRyRMRFQ1zgbqiX60efsBQpun7MiSC5CrmvEnEMyYOnqz_-yOmwdZ21YfxAZPyBuCq33RTmOdHWQGYRcTF-AzKkSeh6d-88KM9cCMj3N7BSYd-mhEscbVoksDbWWA/s640/Espa%C3%B1a+-+Precio+del+metro+cuadrado+(Barras+interanual).png" height="220" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhx4ZVn_TymZOW7ezoWUg9SeLxzwH9xe_p5VDUd2DD1hyER-HYMVtyfo6CAkPBN5NQyO7i-55bEg68PupQ_sqPa_pOlPZK7iEl4cySV9m7Bx24syqL2NpxkUcSzm2dWVOLzciQNtr7JYg/s1600/Castell%C3%B3n+-+Precio+del+metro+cuadrado+(Barras+interanual).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhx4ZVn_TymZOW7ezoWUg9SeLxzwH9xe_p5VDUd2DD1hyER-HYMVtyfo6CAkPBN5NQyO7i-55bEg68PupQ_sqPa_pOlPZK7iEl4cySV9m7Bx24syqL2NpxkUcSzm2dWVOLzciQNtr7JYg/s640/Castell%C3%B3n+-+Precio+del+metro+cuadrado+(Barras+interanual).png" height="220" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJkhVoVYm-4jc8pLBQxP7WX4AuZWNJ36M0sA8A7jOKcOpsIvG0KvTTbqN7fz1W0zBxEUTXmUtxPodkLyCHtyB9wjW5gAr2g_XWjkOKpQpjRfYdGL9rW_4HL5bINSQqsF0MQYhXRRZtdio/s1600/Espa%C3%B1a+-+Vivienda+nueva+y+usada+(Barras+interanual+porcentaje).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJkhVoVYm-4jc8pLBQxP7WX4AuZWNJ36M0sA8A7jOKcOpsIvG0KvTTbqN7fz1W0zBxEUTXmUtxPodkLyCHtyB9wjW5gAr2g_XWjkOKpQpjRfYdGL9rW_4HL5bINSQqsF0MQYhXRRZtdio/s640/Espa%C3%B1a+-+Vivienda+nueva+y+usada+(Barras+interanual+porcentaje).png" height="244" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBgScvzf9aWIOoGEdMe4KvxoJKY4tMrR-CCeZ7VXG8fXY20FTZR57_YhSoa3adkSqbF9eds9XLNCyDFwTvoF4XFNA90wvdvWafFBPAJSjYhd0S_CWkjayar0I4OubkCwwW51JbsGwj_Bw/s1600/Castell%C3%B3n+-+Vivienda+nueva+y+usada+(Barras+interanual+porcentaje).png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBgScvzf9aWIOoGEdMe4KvxoJKY4tMrR-CCeZ7VXG8fXY20FTZR57_YhSoa3adkSqbF9eds9XLNCyDFwTvoF4XFNA90wvdvWafFBPAJSjYhd0S_CWkjayar0I4OubkCwwW51JbsGwj_Bw/s640/Castell%C3%B3n+-+Vivienda+nueva+y+usada+(Barras+interanual+porcentaje).png" height="244" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuCT_dnkBp3jbjnS_rqH5a2oNqHiqm-9RSRm_fslrEwI_zhyphenhyphenjrTEWHQrezl8q2qwyYbMzQzZnP4pdpOPRm06t4lkN2bsd5zfpP0qbge7joUtgue4nHfEmx5dtmbHHIW-TpldZ1OAQUkUY/s1600/Tasas+de+paro.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuCT_dnkBp3jbjnS_rqH5a2oNqHiqm-9RSRm_fslrEwI_zhyphenhyphenjrTEWHQrezl8q2qwyYbMzQzZnP4pdpOPRm06t4lkN2bsd5zfpP0qbge7joUtgue4nHfEmx5dtmbHHIW-TpldZ1OAQUkUY/s640/Tasas+de+paro.png" height="198" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrto1_sEP4udnrNjZ82HhFhdClHRDOpK8nMsvfCttkRoIAuR38AenG_2xgRjfulRMtMP67PgxYxIY2QwlSMJwslWxjy_HEyYB4FGtNFCJiZJlgtDXq87r5vI9ZSHZ20Clt-a5edK_9rE/s1600/Pesos+relativos+por+sector+econ%C3%B3mico.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrto1_sEP4udnrNjZ82HhFhdClHRDOpK8nMsvfCttkRoIAuR38AenG_2xgRjfulRMtMP67PgxYxIY2QwlSMJwslWxjy_HEyYB4FGtNFCJiZJlgtDXq87r5vI9ZSHZ20Clt-a5edK_9rE/s640/Pesos+relativos+por+sector+econ%C3%B3mico.png" height="198" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDQiZz11LAIlR2s0-0spAcy9of2NH4U7IOsKk2httIM_HRLoDxYzVvRZu5KQ8tjEK1JWd3aZ25JFJl3uZfvv-ehZJaC-y-Q3Vcc5pgAKnnxw4mSp5WvHUfNLNhh3DRot7YVbhWEEzTvRA/s1600/Tasas+de+temporalidad+EPA.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDQiZz11LAIlR2s0-0spAcy9of2NH4U7IOsKk2httIM_HRLoDxYzVvRZu5KQ8tjEK1JWd3aZ25JFJl3uZfvv-ehZJaC-y-Q3Vcc5pgAKnnxw4mSp5WvHUfNLNhh3DRot7YVbhWEEzTvRA/s640/Tasas+de+temporalidad+EPA.png" height="198" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbFSzcQPqwFn_3whBtYLW3C8w1CcXwpY0sAr7xVFQJifmW-Hj5Ssunr30hO78pYPWmv1y48GE-HMd7cBk6UnaxeisUfWkZG0vnVfUuHayHUepkqS1ZHYVbJDUbj8X8-RwzUED06LZ407E/s1600/Contratos+por+sector+-+Espa%C3%B1a+-+Evoluci%C3%B3n.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbFSzcQPqwFn_3whBtYLW3C8w1CcXwpY0sAr7xVFQJifmW-Hj5Ssunr30hO78pYPWmv1y48GE-HMd7cBk6UnaxeisUfWkZG0vnVfUuHayHUepkqS1ZHYVbJDUbj8X8-RwzUED06LZ407E/s1600/Contratos+por+sector+-+Espa%C3%B1a+-+Evoluci%C3%B3n.png" height="228" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzXv_XNIcV4uiZHyvpsbYPSG7cMYcU0w7NhN9303HBn3TpR1lpk_TudHaUM3aUz686Vw0LUIBYCUuklV-THTWXIUwajOgwfs76H0MYxzw8YDKTUs4JsFG6AoYLaZ7w0LA2UQ3DH-A5XBk/s1600/Contratos+por+sector+-+Espa%C3%B1a.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzXv_XNIcV4uiZHyvpsbYPSG7cMYcU0w7NhN9303HBn3TpR1lpk_TudHaUM3aUz686Vw0LUIBYCUuklV-THTWXIUwajOgwfs76H0MYxzw8YDKTUs4JsFG6AoYLaZ7w0LA2UQ3DH-A5XBk/s1600/Contratos+por+sector+-+Espa%C3%B1a.png" height="640" width="510" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRvBBUlSB6IouqlKI9iLtLvoT9CB3oQ521F0MWW5ceM0qYGsCqZkqlF3s84mmiTrTAoRMW69Kv2CGHiPiIeAAFfRKazmf3tMgchnc9Je-Wd0f0fYOE_cmJIBhw5BTiI6sTqGbFkU3V2EY/s1600/Contratos+por+sector+-+Castell%C3%B3n+-+Evoluci%C3%B3n.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRvBBUlSB6IouqlKI9iLtLvoT9CB3oQ521F0MWW5ceM0qYGsCqZkqlF3s84mmiTrTAoRMW69Kv2CGHiPiIeAAFfRKazmf3tMgchnc9Je-Wd0f0fYOE_cmJIBhw5BTiI6sTqGbFkU3V2EY/s1600/Contratos+por+sector+-+Castell%C3%B3n+-+Evoluci%C3%B3n.png" height="228" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiqdnLqXBzDegdUIMxYZivClrCnwAK10hxRUx0zOz37kOG-R_dATVrV1cCXXgRsXO08NfUTKRZTJyrDVqmbfeYMS1jV2QyepgYbxOOLzmfGsU2aMtgLhyphenhyphen0CdYLOiMuiCMlQunxzegXWnA/s1600/Contratos+por+sector+-+Castell%C3%B3n.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiqdnLqXBzDegdUIMxYZivClrCnwAK10hxRUx0zOz37kOG-R_dATVrV1cCXXgRsXO08NfUTKRZTJyrDVqmbfeYMS1jV2QyepgYbxOOLzmfGsU2aMtgLhyphenhyphen0CdYLOiMuiCMlQunxzegXWnA/s1600/Contratos+por+sector+-+Castell%C3%B3n.png" height="640" width="510" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd5q1SrnZG2N8gB0HUKRIiCB7NrL_rOVCpAJkk5XDcIrcJDd2d26QbV3fkA-QJoCnagXxqi6EFhZz8zFl1kGybayZiKwfP8VXAl3mzMZ0XLSMn0cUi6X0bGTazhhU1vKmwUIeDOQLUQkY/s1600/Contratos+por+tipo+-+Espa%C3%B1a.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd5q1SrnZG2N8gB0HUKRIiCB7NrL_rOVCpAJkk5XDcIrcJDd2d26QbV3fkA-QJoCnagXxqi6EFhZz8zFl1kGybayZiKwfP8VXAl3mzMZ0XLSMn0cUi6X0bGTazhhU1vKmwUIeDOQLUQkY/s1600/Contratos+por+tipo+-+Espa%C3%B1a.png" height="198" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWRGqd54OUztwQ69FF2b9g6cmPQPedFuGYE8x0TivX54wes36havB3cGmVTjEohU4esk6asPkU346IyY9Egmz95Lt9tHR2wYAW4Z26IX4-uxKCmj3dpG130Oi3VwJh54ZPnXKNaprkNz8/s1600/Contratos+por+tipo+-+Castell%C3%B3n.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWRGqd54OUztwQ69FF2b9g6cmPQPedFuGYE8x0TivX54wes36havB3cGmVTjEohU4esk6asPkU346IyY9Egmz95Lt9tHR2wYAW4Z26IX4-uxKCmj3dpG130Oi3VwJh54ZPnXKNaprkNz8/s1600/Contratos+por+tipo+-+Castell%C3%B3n.png" height="198" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Todo parece indicar, por lo tanto, que la recuperación económica, si se ha de producir realmente este año 2014 que acabamos de empezar, no vendrá de la mano del ladrillo.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-31800042530519927852013-12-24T10:19:00.001+01:002013-12-24T10:20:33.433+01:00Qué gano yo con un Estado propio<div style="text-align: justify;">
Mejora en las pensiones, reducción de la edad de jubilación, mayores ayudas a la dependencia, mejor regulación del sistema financiero, mejores prestaciones por desempleo, más trabajo y menos paro, más recursos para la sanidad, mejores infraestructuras, políticas industriales activas...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estos son los beneficios que, según un partido catalán, tendrían los catalanes si votasen a favor de convertir Cataluña en un Estado; muchos pensarán en Esquerra Republicana o en Iniciativa per Catalunya como emisores de esas promesas, puesto que el Partido Socialista se ha desmarcado de ese estado propio y el partido gobernante, CiU, ha sido pionero en los recortes de prácticamente todos los servicios públicos catalanes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sin embargo, esas propuestas <a href="http://www.queguanyojoamblestatpropi.cat/" target="_blank">provienen de Convergència Democràtica de Catalunya</a>, uno de los partidos que han acometido los brutales recortes de derechos, tanto en materia de servicios públicos como en las libertades individuales de sus ciudadanos, en Cataluña.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGakmkiWgV9cbPhbNUkcUU1cnOhz_JPiKk_4diy3QUguHFhpLGv7INrwW4BkB1Pl4QXV24JlxsDIemcJZqoxIST7pG2C_dSIMbio8dzqo2AC32lWCMT8hVH1V_Vu94-e4N5B0wRgoDrSI/s1600/CDC+-+Qu%C3%A8+guanyo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGakmkiWgV9cbPhbNUkcUU1cnOhz_JPiKk_4diy3QUguHFhpLGv7INrwW4BkB1Pl4QXV24JlxsDIemcJZqoxIST7pG2C_dSIMbio8dzqo2AC32lWCMT8hVH1V_Vu94-e4N5B0wRgoDrSI/s640/CDC+-+Qu%C3%A8+guanyo.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No parece, desde luego, que un voto afirmativo en la consulta catalana venga acompañado de esos avances sociales si el gobierno que se elija con posterioridad, ya dentro de ese estado propio, fuese el mismo que ha gobernado a los catalanes estos últimos años.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Por mucha campaña de imagen que se le quiera dar a ese nuevo estado, un gobierno de derechas hará lo mismo con o sin estado propio. Y el partido de derechas que gobierna Cataluña hoy hace exactamente lo contrario de lo que dice que haría con un estado propio.</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-20616462830698332652013-12-18T00:15:00.001+01:002013-12-18T00:39:25.249+01:00La izquierda indigente<div style="text-align: justify;">
Hay comentarios que se pueden ignorar, otros que molestan, otros que indignan y, finalmente, hay algunos que aterran. La entrevista que Jordi Évole le hizo a José Antonio López Casas en el programa Salvados del día de la Inmaculada (08/12/2013) contiene algunos comentarios pertenecientes a la última categoría, entre ellos el referido (en un tono especialmente despectivo) a la "<i>izquierda indigente</i>" que afirma que la liberalizadora Ley del Suelo de 1998 es la principal responsable de la quiebra de algunas autopistas, entre ellas las dos que tiene concedidas la empresa Accesos de Madrid Concesionaria Española, S.A. (las radiales R-3 y R-5), a quien representaba el Sr. López Casas, en calidad de Director General, en la citada entrevista.</div>
<div style="height: 267px; margin: 10px auto; text-align: center; width: 410px;">
<object align="middle" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" height="267" width="410"><param name="allowScriptAccess" value="always"/>
<param name="movie" value="http://www.lasexta.com/static/swf/laSextaVideo.swf"/>
<param name="quality" value="high"/>
<param name="scale" value="noscale"/>
<param name="bgcolor" value="#ffffff"/>
<param name="allowFullScreen" value="true"/>
<param name="FlashVars" value="xml=http://www.antena3.com/videoxml/60000001/60000004/70000023/2013/12/08/00081.xml"/>
<embed src="http://www.lasexta.com/static/swf/laSextaVideo.swf" width="410" height="267" quality="high" allowScriptAccess="always" allowFullScreen="true" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" FlashVars="xml=http://www.antena3.com/videoxml/60000001/60000004/70000023/2013/12/08/00081.xml"/></object>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
«<i>Eso [relacionar el sobrecoste de las expropiaciones con la Ley del Suelo de 1998] es algo que tiene mucha venta en determinados ámbitos culturales indigentes de la izquierda, pero es mentira. Está aquí explicado [le muestra un documento a Jordi Évole, que le pregunta sobre lo que acaba de decir]. Sí, la izquierda española, indigente culturalmente, dice que el incremento en el valor de los terrenos viene determinado por una Ley del Suelo del gobierno popular del año 1998; eso es pura, llana y lisamente mentira. Eso han sido decisiones de los juzgados y tribunales españoles. Hay una sentencia aquí [en el documento entregado a Jordi Évole] que dice que un metro cuadrado de terreno en la M-40 valía el año 2000 3.000 €; el juez que firma eso, o no sabe de lo que habla o está contribuyendo al incremento del valor de los terrenos y a la especulación.</i>»</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.attacmadrid.org/wp/wp-content/uploads/Radial-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="151" src="http://www.attacmadrid.org/wp/wp-content/uploads/Radial-3.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Los juzgados y tribunales españoles, efectivamente, han sido los responsables de ese sobrecoste de las expropiaciones; de lo que se olvida el Sr. López Casas es de que los juzgados y tribunales españoles aplican la ley en sus decisiones. Y no sólo sí es la Ley del Suelo de 1998 la que han aplicado a aquellas expropiaciones, sino que esas decisiones han beneficiado sustancialmente a las concesionarias al reinterpretar la literalidad de esa Ley del Suelo, rectificando los expedientes de los jurados provinciales de expropiación elaborados en 2000 (jurados creados por el Ministerio de Fomento de Francisco Álvarez Cascos, gobernando en la Comunidad de Madrid Alberto Ruiz Gallardón y en la capital de España José María Álvarez del Manzano, por lo que dichos expedientes -que tomaron la Ley del Suelo al pie de la letra y valoraron los terrenos a expropiar como si fuesen urbanizables- difícilmente podrían atribuirse a la izquierda indigente o a algo que se le pudiese parecer).<br />
<br />
La <a href="http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=3426048&links=Radial%20Y%20expropiaci%F3n&optimize=20081204&publicinterface=true" target="_blank">Sentencia 6058/2008 del Tribunal Supremo</a> realiza un seguimiento temporal completo del recorrido de aquellos expedientes de expropiación, cuyo sobrecoste es atribuido por el Sr. López Casas a «<i>decisiones de los juzgados y tribunales españoles</i>»; el <i>error</i> de origen (la causa del sobrecoste de las expropiaciones), sin embargo, no puede atribuirse a los juzgados y tribunales españoles (que rebajaron considerablemente los costes de expropiación inicialmente previstos), ni a ninguna interpretación torticera de la Ley del Suelo por parte de la izquierda indigente. El <i>error</i> (lo pongo en cursiva porque el error lo es sólo para las concesionarias de las autopistas) fue aplicar la Ley del Suelo de forma literal para elaborar los expedientes de expropiación, considerando como suelo urbanizable todos los terrenos a expropiar.<br />
<br />
Aunque nadie lo diga ahora (y mucho menos lo va a decir el Sr. López Casas), los expedientes de expropiación se realizan siempre con la mínima valoración posible. Incluso, por desgracia demasiado a menudo, por debajo de lo que marca la legislación vigente en cada momento. Quien recurra la valoración ante los tribunales conseguirá el adecuado justiprecio, y quien no recurra se quedará con lo que el órgano de expropiación haya dictado; bajo esta hoja de ruta, muchos (una gran mayoría: ¿quién se mete a litigar contra una administración pública?) propietarios aceptan la dádiva que se le ofrece en el expediente inicial de expropiación. Sólo algunos (normalmente empresas y muy pocos particulares) recurren y consiguen una valoración ajustada tanto a la ley como a la jurisprudencia.<br />
<br />
Pero en el caso de las radiales madrileñas ocurrió justo lo contrario: el jurado de expropiación (compuesto por un magistrado, un abogado del Estado, un notario, un arquitecto de Hacienda y un representante de la Cámara de la Propiedad Urbana) realizó las valoraciones aplicando el máximo valor posible a todos los terrenos. Los propietarios (que vieron cómo sus suelos agrícolas eran considerados como urbanizables) no tenían que recurrir para obtener un mayor precio: ya se lo había otorgado el jurado de expropiación al aplicar literalmente la Ley del Suelo de 1998, que relegaba el suelo no urbanizable, exclusivamente y de forma subsidiaria (artículo 9), a aquéllos terrenos "<i>que deban incluirse en esta clase por estar sometidos a algún régimen especial de protección incompatible con su transformación de acuerdo con los planes de ordenación territorial o la legislación sectorial</i>" (es decir, que si no gozaban de un régimen especial de protección debían considerarse urbanizables).<br />
<br />
Aquella interpretación de la Ley del Suelo de 1998 provocó una apresurada y atropellada modificación urgente del citado artículo 9 a través del Real Decreto Legislativo 4/2000, aprobado mientras se constituían los jurados provinciales de expropiación y que introdujo un nuevo párrafo que fue declarado inconstitucional, siendo modificado de nuevo por la Ley 10/2003. Baste indicar que el Tribunal Supremo tuvo que recurrir a la exposición de motivos de esta última Ley (de 2003) para reinterpretar la literalidad (beneficiándose de esa reinterpretación las propias concesionarias hoy en quiebra) de ese artículo 9 de la Ley de 1998, tal y como se explica en el fundamento de derecho quinto de la sentencia enlazada:<br />
<blockquote class="tr_bq">
"<i>La exposición de motivos de dicha Ley expresa que, para incrementar la oferta del suelo, trasladando este efecto positivo al precio final de los productos inmobiliarios, se persigue «la mayor objetivización de la clasificación del suelo no urbanizable», exigiendo, en la redacción que finalmente da al artículo 9, apartado 2, que el criterio clasificador de la inadecuación para el desarrollo urbano se sustente en el «imperativo del principio de utilización de los recursos naturales» o en «criterios objetivos de carácter territorial o urbanístico establecidos por la normativa» sectorial.</i>"</blockquote>
Estaríamos ahora en disposición de preguntarnos quién es en realidad el indigente cultural, pero la ocasión y la osadía de López Casas bien merecen que ahondemos un poco más en este jugoso plato.<br />
<br />
<h4>
</h4>
<h4>
Las decisiones judiciales beneficiaron a la empresa del Sr. López Casas</h4>
<br />
Las concesionarias (entre ellas Accesos de Madrid, que obtuvo la concesión en 1999, ya con la Ley del Suelo aprobada) se vieron ante la tesitura de admitir sin más ese <i>sobrecoste</i> (en la sentencia enlazada, el jurado provincial de expropiación valora el suelo agrícola a expropiar en 48,21 €/m²) o recurrir todos y cada uno de los expedientes en base al precio que considerasen correcto (en el caso de la sentencia, la concesionaria consideraba que éste estaba entre 0,9 €/m² y 1,67 €/m²); y como era de esperar, los tribunales tuvieron que revisar todos los expedientes, puesto que las concesionarias los recurrieron todos.<br />
<br />
Pues bien, los tribunales (que iniciaron los procesos de revisión a partir de 2003) rebajaron considerablemente las valoraciones iniciales de los jurados de expropiación (que empezaron a modificar también sus propios criterios ese mismo año), pasando de considerar los terrenos como urbanizables a considerarlos de acuerdo con la normativa urbanística vigente al iniciarse los expedientes de expropiación; según se indica en el caso de la sentencia enlazada, el propio jurado de expropiación rebajó la valoración de otras fincas similares a aquélla a 11,25 €/m² a partir de diciembre de 2003, aplicando al suelo rústico las expectativas de revalorización (por su afectación por las radiales y por su cercanía a zonas ya urbanas) incluidas en el artículo 26 de (otra vez) la Ley del Suelo de 1998.<br />
<br />
Podemos preguntarnos de nuevo por la indigencia cultural del Sr. López Casas, pero insistiremos un poco más en este jugoso asunto de la liberalización del suelo y de sus consecuencias.<br />
<br />
<h4>
</h4>
<h4>
La liberalización del suelo como falsa lucha contra la especulación</h4>
<br />
La Ley del Suelo anterior (de 1990/1992) eliminó esas valoraciones a futuro (expectativas) para evitar la especulación; las expropiaciones se realizaban por el precio del terreno expropiado en el momento de la expropiación. Habrá quien afirme (como hizo Francisco Álvarez Cascos en Salvados unos minutos antes de la entrevista al Sr. López Casas) que esas valoraciones a futuro (como el resto de la Ley del Suelo de 1998) se introdujeron para combatir la especulación; las evidencias afirman todo lo contrario (¿o hay quien niega aún hoy la especulación inmobiliaria que nos ha llevado hasta donde estamos?), pero la ideología neoliberal no parece estar dispuesta a renunciar a sus dogmas. Tal vez la indigencia cultural haya que buscarla mucho más lejos de la izquierda de lo que el Sr. López Casas pretende ubicarla.<br />
<br />
La predicada muerte de las derechas y de las izquierdas ha resultado ser una simple forma de eliminar a éstas para erigir como único dogma al de aquéllas, ahora rebautizadas bajo el más amable término de "<i>liberalismo</i>" (se apropian ya hasta de los términos progesistas), puesto que "<i>conservadurismo</i>" se les está quedando corto y "<i>neonovecentismo</i>" no es una buena marca publicitaria.<br />
<br />
De todas formas, podemos dejar las ideologías y los dogmas apartados para ceñirnos a un mero análisis de lógica y de sentido común: los bienes expropiados por una administración lo son para realizar una obra que pueda considerarse de interés general (por ejemplo, una autopista, como es el caso que nos ocupa). El interés particular del propietario de los terrenos expropiados viene determinado por el uso que dicho propietario les esté dando en el momento en el que se pretende realizar la expropiación; si es un campo de secano (como también es el caso), se le debería pagar como campo de secano que es.<br />
<br />
A partir de aquí (de ese valor actual del terreno expropiado), podemos introducir todas las correcciones que se nos ocurran en función de si queremos proteger más o menos los intereses particulares de los propietarios expropiados, pero tengamos en cuenta que todas las correcciones que incrementen los valores reales van en detrimento del interés general (las obras de las que se trate incrementarán su coste) y, sobre todo, tengamos muy presente que pueden ser utilizadas para obtener de la administración un valor muy superior al que se pagaría por el terreno expropiado.<br />
<br />
Pero lo más sangrante del caso es que ese criterio de las expectativas futuras para incrementar artificialmente el valor de un terreno expropiado se reintrodujo en la Ley del Suelo de 1998 tras las quejas de gran parte del sector de la construcción por haberse restringido en la ley de 1990/1992, a su entender en exceso, la libertad para la explotación económica del suelo.<br />
<blockquote class="tr_bq">
«<i>El régimen del suelo, durante la etapa socialista, estaba sometido a una estricta regulación administrativa, en la que se establecía el número de metros cuadrados que se podía edificar en función de la demanda previsible (suelo urbanizable programado).</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>La nueva Ley simplifica los tipos de suelo y los reduce a tres: urbano, urbanizable y no urbanizable. Salvo que esté expresamente prohibido por una disposición jurídica, todo suelo es, a partir de ahora, urbanizable. Y lo es mediante un procedimiento administrativo que agiliza notablemente el actual sistema de licencias y permisos. El Gobierno espera conseguir, con ello, un drástico aumento de la oferta de suelo, lo que, según aseguró ayer el ministro Arias-Salgado, se debería traducir a medio plazo en una reducción del precio del suelo y, por tanto, de la vivienda</i>». Editorial de El Mundo del 27/03/1998.</blockquote>
Veamos los argumentos de se exponían en el libro de Antón Costas Comesaña publicado por La Caixa en 1997, "<i><a href="http://books.google.es/books?id=4R039OTveUQC&dq=beneficios+liberalizacion+suelo&hl=ca&source=gbs_navlinks_s" target="_blank">Los beneficios de la liberalización de los mercados de productos</a></i>", en una apartado destinado específicamente a la construcción:<br />
<blockquote class="tr_bq">
«<i>El amplio abanico de reglamentaciones y normativas que gobiernan la industria de la construcción en Europa y Japón constituye un excelente ejemplo de la forma en que las restricciones del mercado de productos ahogan la producción. Un crecimiento más rápido de la producción, junto con un aumento más lento de la productividad, dieron como resultado una mayor creación de empleo en Estados Unidos. </i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>La industria de la construcción está sujeta a numerosas regulaciones relativas al uso del suelo, la calidad de los edificios, la seguridad, los arrendamientos y los impuestos. Por muy deseables que sean estas regulaciones, afectan negativamente al volumen de la construcción, y, por lo tanto, al empleo.</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>[...] </i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>Las estrictas reglamentaciones urbanísiticas son la causa básica de este retraso [en el crecimiento de la construcción], en el sentido de que restringen la oferta de suelo comercial y residencial. Ello conduce a precios de suelo más elevados y a altos costes de construcción, que limitan el crecimiento de la producción. Establecer códigos y normas también tiene un impacto negativo sobre la producción, porque incrementa los costes materiales y laborales. Las autoridades europeas y japonesas distorsionan aún más los mercados de viviendas a través del control de los arrendamientos y de incentivos fiscales. </i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>Para los políticos japoneses y europeos, la implicación es que si el entorno regulador se hace más flexible es probable que aumenten la producción y el empleo en la construcción. Ello introduce la posibilidad de conflictos con objetivos sociales más amplios. Los políticos tendrían que preguntarse cuándo las restricciones sirven al bien público o cuándo simplemente protegen intereses creados</i>».</blockquote>
Este mismo autor, transcurridos los años y con la crisis ya en marcha, acabaría escribiendo algo bien distinto:<br />
<blockquote class="tr_bq">
«<i>La crisis ha roto lo que creíamos saber en este último cuarto de siglo acerca de cuáles debían ser los respectivos roles de las políticas y los mercados en el gobierno de la economía. [...] A los mercados desregulados se les otorgaba la función de orientar la asignación de los recursos hacia sus usos más eficientes para promover el crecimiento económico sostenido. Se daba por hecho que ese esquema donde la política económica se orientaba a la estabilidad y los mercados a la asignación y el crecimiento, generaría de forma automática empleo y una distribución equitativa de la riqueza.</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>[...]</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>La crisis [...] nos enseña que los mercados pueden fallar de forma estrepitosa en su papel de mecanismos eficientes para la asignación de recursos. La burbuja inmobiliaria, con su secuela de elevado endeudamiento del sector privado, es el mejor ejemplo de esa falacia de la eficiencia natural de los mercados</i>» (<a href="http://books.google.es/books?id=S7GCt3jMq4oC&dq=inauthor:%22Ant%C3%B3n+Costas+Comesa%C3%B1a%22&hl=ca&source=gbs_navlinks_s" target="_blank">La torre de la arrogancia</a>, 2012).</blockquote>
Aquel economista defensor de la liberalización del suelo en 1997 se ha convertido hoy en uno de esos indigentes culturales (no sé si de la izquierda, del centro o de la derecha) que tanto molestan al Sr. López Casas.<br />
<br />
<h4>
</h4>
<h4>
Las deudas que provocaron el concurso de acreedores de las concesionarias</h4>
<br />
Recordemos que, según su propio Director General, los principales accionistas de la empresa Accesos de Madrid, que se encuentra actualmente en concurso de acreedores, son cuatro: Abertis, Sacyr, ACS y Bankia. Sus principales deudas son a los bancos (650 millones de euros), a los constructores de las radiales (300 millones de euros) y a los propietarios a los que se les expropiaron sus fincas para construir las autopistas (600 millones).<br />
<blockquote class="tr_bq">
«<i>No se crea usted que esto lo van a pagar ni los accionistas de Abertis, ni los de ACS, ni los de Sacyr, ni los de Cajamadrid: lo vamos a pagar los españoles.</i>»</blockquote>
Según el propio Director General de Accesos de Madrid, los únicos que han podido cobrar han sido los constructores de las radiales, que fueron ACS, Sacyr, FCC y OHL; además, según las <a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/07/economia/1347014942.html" target="_blank">noticias que se dieron en el momento de declarar el concurso de acreedores</a>, de las 30 entidades financieras acreedoras, Bankia actuaba como agente de las demás, de lo que se desprende que este socio es el principal acreedor.<br />
<br />
Así pues, tenemos que una parte sustancial de las deudas que han llevado a la quiebra a Accesos de Madrid corresponden a tres de sus cuatro socios y que al menos dos de ellos (tres si tenemos en cuenta que FCC también estuvo en el consejo de administración de Accesos de Madrid hasta marzo de 2010) ya han cobrado al menos 900 de los 1.200 millones de euros que costó (según su Director General) construir las autopistas.<br />
<br />
Así pues, los accionistas de Accesos de Madrid no van a pagar "<i>esto</i>", pero sí lo han provocado. ¿Impunidad? ¿Poder? Veamos.<br />
<br />
<h4>
</h4>
<h4>
No sabemos con quién estamos hablando</h4>
<br />
José Antonio López Casas, Director General de Accesos de Madrid y castigador de indigentes culturales y comunistas, figura en los <a href="http://www.empresia.es/persona/lopez-casas-jose-antonio/" target="_blank">órganos de administración</a> de al menos otras siete empresas concesionarias de otras tantas autopistas (Alazor Inversiones, Autopista del Henares, Infraestructuras y Radiales, Erredosa Infraestructuras, Ciralsa, Autopista Trados 45 y Castellana de Autopistas), además de haber estado también como apoderado de Iberpistas y como consejero de Autopista Vasco-Aragonesa Concesionaria Española.<br />
<br />
Además, es socio único de Doñana de Silva Golf (<a href="http://huelvaya.es/2013/01/31/donana-golf-nueva-responsable-del-campo-de-matalascanas-se-da-a-conocer-en-el-stand-de-almonte/" target="_blank">gestora hasta 2033 del campo de golf de Matalascañas, en Almonte</a>) y participa, cómo no, en empresas del sector inmobiliario como El Olivar de San José (también como socio único) o Domus Taller Inmobiliario y en al menos una empresa de inversiones llamada Taller de Gestión Empresarial.<br />
<br />
Es obvio que es un señor importante o que, al menos, se codea con señores importantes. La indigencia (cultural, económica o de cualquier otra clase) ha de buscarla lejos de sus contactos y amistades, o al menos lejos de quienes pueden, como el alcalde popular de Almonte (Huelva), darle de comer con el dinero de los demás (la gestión del campo de golf de Matalascañas incluye seis años de carencia: vista su experiencia empresarial, lo que cabría preguntarse ahora es cómo confía un alcalde a este señor una concesión de veinte años sin hacerle pagar los primeros seis).</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-779520647920712097.post-62407281358450169022013-12-09T00:10:00.000+01:002013-12-09T00:10:42.666+01:00La infernal administración electrónica<div style="text-align: justify;">
Tres días intentándolo sin haberlo conseguido. La administración electrónica hoy, si exceptuamos algunos casos muy concretos (con la Agencia Tributaria al frente), lejos de suponer un beneficio para el ciudadano acaba convirtiéndose en un auténtico infierno.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkDRL81bnJzGWwXbt3-YecgVZvipovKIrLg5g0pMe8Ux0dc7gUB8Hud6hVv1VCbJoi9H3CJO6rLsuerg3IZdD_svz8QE8zeJVHK77ZRVzNqXqqz7w8s-ybzpj6zao3Z68-FmsvaQatQVk/s1600/Error+de+acceso+al+Portal+Ciudadano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkDRL81bnJzGWwXbt3-YecgVZvipovKIrLg5g0pMe8Ux0dc7gUB8Hud6hVv1VCbJoi9H3CJO6rLsuerg3IZdD_svz8QE8zeJVHK77ZRVzNqXqqz7w8s-ybzpj6zao3Z68-FmsvaQatQVk/s1600/Error+de+acceso+al+Portal+Ciudadano.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primer error al intentar acceder con Firefox a la Carpeta Ciudadana del Ayuntamiento de Castellón</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El DNI electrónico, que podría haber supuesto un avance definitivo en nuestro histórico y generalizado analfabetismo digital, no sólo no ha solucionado la disparidad de autoridades emisoras de certificados digitales (cámaras de comercio, colegios notariales, colegios de registradores, ayuntamientos, diputaciones, comunidades autónomas, Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, Seguridad Social... cada cual sólo se fía de sí mismo y se han creado sus propios certificados digitales y, por supuesto, su propia infraestructura de certificación electrónica), sino que ha introducido una absurda dualidad en cada organismo que supone, en la mayor parte de los casos, que utilizar ese DNI con chip para realizar un trámite de tres clics acabe volviendo loco a cualquier ciudadano de bien.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El infierno particular que voy a poner de ejemplo es un simple trámite para solicitar un certificado de empadronamiento en el Ayuntamiento de Castellón de la Plana a través de su <a href="https://portal.castello.es/PortalCiudadano" target="_blank">Portal del Ciudadano</a>, pero no es el único infierno con el que nos podemos encontrar a la hora de realizar un trámite telemático (a la Carpeta Ciudadana del Ayuntamiento de Benafigos, gestionada por la Diputación de Castellón, no he podido ni tan siquiera entrar); al tener ciertos conocimientos de informática y acceso a diferentes sistemas operativos y navegadores, los intentos para realizar el trámite telemático han sido innumerables: con Google Chrome, con Firefox y con Internet Explorer, ejecutándolos desde Windows 7 y 8 (en sus versiones de 32 y 64 bits) y , con los dos primeros navegadores, también desde Lliurex 13.06 PIME (un Ubuntu modificado por la Generalitat Valenciana). En total, 18 intentos con 18 combinaciones distintas; tres tardes-noches de intentos infructuosos que me han abocado a escribir esta entrada para dar salida a mi frustración como ciudadano, pero también como usuario habitual de las nuevas tecnologías y, muy en particular, de los trámites telemáticos de carácter administrativo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero la primera crítica no va dirigida hacia el departamento de informática del Ayuntamiento de Castellón, sino al propio departamento de creación del DNI Electrónico, dependiente del Ministerio del Interior, en cuya <a href="http://www.dnielectronico.es/descargas/win_32.html" target="_blank">página de descargas</a> se afirma, sin despeinarse, que:</div>
<blockquote class="tr_bq">
"<i>En un ordenador con sistema operativo Windows 7 y 8, únicamente habrá que al introducir la tarjeta DNIe en el lector, el Sistema Operativo instala el driver del DNIe de forma rápida y automática.</i>"</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
Cuando adivinamos que ese "<i>únicamente habrá que introducir la tarjeta del DNIe en el lector</i>" son tres días de intentos frustrados podemos afirmar, también sin despeinarnos, que ese texto no está dirigido, desde luego, a un ciudadano cualquiera en busca de información para realizar un trámite cualquiera. De hecho, con Internet Explorer no es posible ni tan siquiera verificar que el DNIe funciona correctamente en la <a href="http://www.dnielectronico.es/como_utilizar_el_dnie/verificar.html" target="_blank">página creada al efecto</a> por el propio Ministerio del Interior sin antes realizar dos operaciones previas: introducir el dominio "dnielectronico.es" en la zona de seguridad de sitios de confianza (en Opciones de internet, pestaña Seguridad) y bajar el nivel de esa zona hasta el valor más bajo posible (por defecto está en el nivel medio).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La segunda crítica tampoco va dirigida al consistorio castellonense, sino al departamento de creación de las distribuciones Linux de la Generalitat Valenciana (el Lliurex), que vienen por defecto con las librerías necesarias para utilizar el DNIe (lo cual es de agradecer), pero con una instalación incompleta que requiere de dos operaciones adicionales por parte del usuario: crear el enlace a un archivo dentro de las opciones de seguridad de Firefox e importar y activar las opciones con las que se puede utilizar el certificado raíz del DNIe.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estas dos primeras críticas nos deben poner sobre aviso: las "<i>facilidades</i>" de la administración electrónica no están destinadas a un ciudadano corriente que quiera ahorrarse una cola utilizando el ordenador de su casa. Ese ciudadano necesitará tener ciertos conocimientos en la configuración de los navegadores y estar familiarizado con la solución de errores de navegación; es decir, que necesitará tener un nivel medio de conocimientos o tener a mano a alguien que los tenga. Mal empezamos pues: los departamentos de informática de las administraciones públicas necesitan poner más énfasis en que los destinatarios finales de la administración electrónica sean los ciudadanos y no otros departamentos de informática.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero inciemos la tortuosa andadura para obtener un simple certificado de empadronamiento en la Carpeta Ciudadana del Ayuntamiento de Castellón de la Plana; la primera imagen de esta entrada se corresponde con el primer obstáculo que nos encontraremos al intentar acceder a todos los trámites disponibles a través de la Carpeta Ciudadana si utilizamos el navegador Firefox (en cualquier sistema operativo). Con este error también nos toparemos en otros servicios que ni tan siquiera necesitan un certificado digital, como por ejemplo al intentar realizar una solicitud de cita previa por internet en la web de la Conselleria de Sanidad de la Generalitat Valenciana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Y aquí encontraremos la primera contribución de las administraciones públicas a no hacer caso de las advertencias de seguridad y, por consiguiente, a exponer a sus ciudadanos a cualquier tipo de software malicioso o páginas de dudosa ética: estas advertencias de seguridad (debidas a páginas web mal elaboradas), todas ellas de obligada ignorancia (hay que ignorarlas todas si queremos proseguir con el trámite), van a ser uno de los tormentos con los que nos vamos a encontrar durante este proceso.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La solución a ese primer error lo encontraremos fácilmente con una búsqueda en Google; si seguimos las instrucciones, nos aparece el primer susto, ante el cual cualquier ciudadano lo dejaría estar y se dirigiría hacia la cola más cercana para realizar el trámite:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlSNTNEYvgRHiQeEhDZxz8zaUrPLAuZLktEKI2wE7Jox5CYQZ0vEFxzlhvR_Y-QMCT6pqgCCYK70SBSz-Q7l_7AK-C88ZVeSl4MhfpDjrtJrfr3mojq_T3icjiSqgfqq48C2xgXbhB8sw/s1600/Susto+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlSNTNEYvgRHiQeEhDZxz8zaUrPLAuZLktEKI2wE7Jox5CYQZ0vEFxzlhvR_Y-QMCT6pqgCCYK70SBSz-Q7l_7AK-C88ZVeSl4MhfpDjrtJrfr3mojq_T3icjiSqgfqq48C2xgXbhB8sw/s640/Susto+1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primer susto. Como para darle al botón. Pero si no lo hacemos, adios trámite telemático.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;">Perder todo tipo de garantía o poner en riesgo la estabilidad, la seguridad y el rendimiento de la aplicación y advertirnos de que sólo deberíamos continuar si sabemos lo que estamos haciendo, debiendo continuar dándole a un botón que afirma que prometemos ir con sumo cuidado, achantaría a cualquiera con una mínima duda de lo que se va a encontrar tras ese botón. Y el que se atreva a entrar ignorando tal advertencia se lo va a volver a pensar cuando se encuentre ante los centenares de opciones de configuración con las que se va a topar tras hacer clic en el botón en el que prometemos ir con cuidado.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Superado ese primer obstáculo con un doble clic en la opción correcta deberíamos cerrar el Firefox y volverlo a abrir de nuevo, o podríamos optar por iniciar el trámite con otro navegador distinto; este ejemplo va a proseguir su andadura con el Google Chrome bajo Windows 8 de 64 bits, que es el que más cerca ha estado de finalizar el trámite. El resto de combinaciones no han llegado ni tan siquiera hasta el último paso, que es en el que ha fallado (no sin varios sustos y errores más por el camino) esa combinación de navegador y sistema operativo.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
Por si faltara algo, la lentitud en las respuestas (con esperas interminables tras cada clic de entre dos y cinco minutos, independientemente de la conexión a Internet -probado con Jazztel 20 Mb, ONO 30 Mb y Movistar 1 Mb, todas con la misma larga espera entre clics- y del horario utilizado para realizar el trámite) haría desfallecer a cualquiera antes de llegar al último paso; y si a eso se le unen las interminables solicitudes del PIN del DNIe (hasta 11 veces hasta llegar al último paso del trámite, más alguna adicional como se verá), armarse de paciencia no es suficiente para afrontar tamaña odisea.<br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">A la solicitud del certificado de empadronamiento (que es lo que queríamos tramitar) se puede llegar por dos vías: desde la propia opción para solicitarlo (que fue la vía elegida en un primer momento, como es lógico) o a través de una consulta al padrón municipal; vamos a ver la segunda opción, puesto que al menos en este caso sí nos aparecieron los datos (en texto plano, sin validez administrativa) de empadronamiento que buscábamos (es decir, que vamos a utilizar la vía que aparentemente sí funciona, puesto que nos devuelve algunos datos relacionados con lo que estamos buscando). Que la Carpeta Ciudadana nos devuelva algunos datos al tercer día es sin duda un motivo de alegría: "<i>¡Ya está! ¡Ahora sí! ¡Por fin! ¡Vamos allá!</i>". Pues no, tampoco. Al darle a la primera opción (emitir un volante de empadronamiento), se nos abre una ventana emergente que, tras más de cuatro minutos de larga espera, nos muestra el siguiente mensaje:</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWJSEyPbmmhcDXyIK-KWPyPDFlY63vs5aaxa1PkRF8lmagueuJZXBj5dMz0cM7sKzlQzzHGdcPcQqirSu2QjnlfmfjLb0dFx_-Ghy_uinXwC2GX3JOtZUEB1abvZAgNU-VdFkbWP8-X5Q/s1600/Error+al+solicitar+el+volante+de+empadronamiento+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWJSEyPbmmhcDXyIK-KWPyPDFlY63vs5aaxa1PkRF8lmagueuJZXBj5dMz0cM7sKzlQzzHGdcPcQqirSu2QjnlfmfjLb0dFx_-Ghy_uinXwC2GX3JOtZUEB1abvZAgNU-VdFkbWP8-X5Q/s640/Error+al+solicitar+el+volante+de+empadronamiento+1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hacer clic para agrandar</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;">El mensaje de error que más se ve (un lacónico "</span><i style="text-align: justify;">Error generando certificado. Disculpe las molestias</i><span style="text-align: justify;">") no nos dice absolutamente nada (salvo que ese volante de empadronamiento no lo podemos ver, como es obvio tras observar el contenido de la página), pero los dos errores ocultos (hay que interactuar con la página para mostrarlos) nos pueden dar alguna pista. El mensaje pequeñito de la parte superior derecha nos advierte de que la página contiene un script (código de programación) de fuentes desconocidas (sin autenticar); podemos saltarnos esa advertencia de seguridad (ya sería la segunda que nos saltamos) para continuar, así que, ignorando todo atisbo de precaución, le daremos clic al icono que aparece sobre el mensaje y la página (a su ritmo: otros cuatro minutos de espera) se volverá a cargar para llevarnos a un nuevo error:</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkYu6ClCULqmy0IrqtN2HK1YBwfcdkweI7wt26uC0sUkyjnhxiTHb0D36RiMaeW3i8n2pvSj7cjsiZn1Dgd2cM6kURmc3OlQ5BOTf9X7nOmAYDxJKf0M1tZc8hcpd3_mFJdxuZ4TRIexc/s1600/Error+al+solicitar+el+volante+de+empadronamiento+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkYu6ClCULqmy0IrqtN2HK1YBwfcdkweI7wt26uC0sUkyjnhxiTHb0D36RiMaeW3i8n2pvSj7cjsiZn1Dgd2cM6kURmc3OlQ5BOTf9X7nOmAYDxJKf0M1tZc8hcpd3_mFJdxuZ4TRIexc/s640/Error+al+solicitar+el+volante+de+empadronamiento+2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Clic para agrandar</td></tr>
</tbody></table>
Nos quedamos ahora sin el mensaje de error de la parte superior derecha, así que vamos a fijarnos en el de la izquierda, que es el mismo que habíamos visto antes y al que no le habíamos hecho caso porque podíamos continuar haciendo clic en un icono que ahora ha desaparecido. ¿Y qué nos dice ese error? Pues que la web está mal hecha: tiene partes muy bien encriptadas y otras que no son seguras, y nos advierte de que algunos usuarios, aprovechando esas partes inseguras de la página, podrían estar viendo los contenidos o incluso modificarlos para cambiar el comportamiento de la página. Así pues, como ciudadanos e internautas, nos quedamos mucho más tranquilos, ¿no?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El navegador Firefox advierte de los mismos riesgos y acaba de igual forma, mientras Internet Explorer no admite ni tan siquiera la ejecución de ese script no autenticado, por lo que no pasa del primer error.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bien, dejemos el volante de empadronamiento donde quiera que esté (nosotros no lo hemos visto, así que supondremos que estará por ahí, esperándonos otro día a nosotros o en manos de alguna agencia de espionaje que haya aprovechado los fallos de seguridad de esa página para apropiarse de nuestros datos del padrón) y retomemos, con pocas esperanzas, el trámite por el que hemos estado peleándonos durante tres días.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Los primeros cuatro pasos (dos de ellos reiterativos, puesto que en el primero ya le hemos indicado que queremos iniciar el trámite telemático y en el segundo nos vuelve a pedir que indiquemos si queremos iniciar el trámite de esa forma, sin que exista otra opción para elegir que el trámite telemático) los pasamos (con mucha paciencia entre el clic del anterior y la aparición del siguiente e introduciendo el PIN del DNIe en multitud de ocasiones) con el Google Chrome. Pero hasta llegar al último paso (la firma de la solicitud) nos toparemos con otros tres sustos:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTiucvkE5radbBFiz5taouZqVBITwuzgbYdsGae6DB8l9LO2K3ekQ_at34BzxlAFKoaWX6nlknilo0fMM3tDRZ5uuxCGicGGMyMfCJokBzVvbDtKxizEm44NEXiKwOY2nbaUjvIIlFxwc/s1600/Advertencia+de+seguridad+para+el+certificado+de+empadronamiento+1+(Reducida).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTiucvkE5radbBFiz5taouZqVBITwuzgbYdsGae6DB8l9LO2K3ekQ_at34BzxlAFKoaWX6nlknilo0fMM3tDRZ5uuxCGicGGMyMfCJokBzVvbDtKxizEm44NEXiKwOY2nbaUjvIIlFxwc/s1600/Advertencia+de+seguridad+para+el+certificado+de+empadronamiento+1+(Reducida).jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">De nuevo nos advierten de que la web de la Carpeta Ciudadana tiene errores de seguridad</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpWhyphenhyphensJheiahpcW7ig75SlC7OHdF6s4hzYFXft7sQIkavq_pVC9zMvJ00nRT_WnvOLy_njpzwbtvYjNAF5mMOyemny5VCr0FzlAZYWGFePR5_Erz-e4SJ39ZZY4IcZsG7mD8lHuHCqmuM/s1600/Advertencia+de+seguridad+para+el+certificado+de+empadronamiento+3+(Reducida).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpWhyphenhyphensJheiahpcW7ig75SlC7OHdF6s4hzYFXft7sQIkavq_pVC9zMvJ00nRT_WnvOLy_njpzwbtvYjNAF5mMOyemny5VCr0FzlAZYWGFePR5_Erz-e4SJ39ZZY4IcZsG7mD8lHuHCqmuM/s1600/Advertencia+de+seguridad+para+el+certificado+de+empadronamiento+3+(Reducida).jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La aplicación de Indenova utilizada en la Carpeta Ciudadana para firmar se llama "DocSecureApplet" y tiene otro fallo de seguridad.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv-toow9cq0aLawTX6QVQ3dX_dGr_P9pmNU5E5en9PN5Kninu0cQ-iDThJAXf7VNDWrlkZBwN3GY73KYSJKsXQqgZEeUYXiaLi0eLx9I6kGi1gM6FodUyLgG0y-sQpTIaOBSH14HQOGaM/s1600/Advertencia+de+seguridad+para+el+certificado+de+empadronamiento+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv-toow9cq0aLawTX6QVQ3dX_dGr_P9pmNU5E5en9PN5Kninu0cQ-iDThJAXf7VNDWrlkZBwN3GY73KYSJKsXQqgZEeUYXiaLi0eLx9I6kGi1gM6FodUyLgG0y-sQpTIaOBSH14HQOGaM/s640/Advertencia+de+seguridad+para+el+certificado+de+empadronamiento+2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El error que aparece en el último paso (la firma) de la solicitud es el mismo que ya nos había aparecido antes: la web tiene una parte insegura y el DNIe no nos permitirá firmarla</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfNd5KTVHBkQxI6rhWtwNQcHZcVrNqut67lmPb6ylgpMhjR9IIwaHVtiBkWa7_QL_CyTbTK8uGgHWbg83Gr_f73IkTVxOOvPko1nKdwyUfaFm3nTHPbMXDLEbKjl2vz5mSRKJ3we2VNP8/s1600/Espera+para+el+certificado+de+empadronamiento+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfNd5KTVHBkQxI6rhWtwNQcHZcVrNqut67lmPb6ylgpMhjR9IIwaHVtiBkWa7_QL_CyTbTK8uGgHWbg83Gr_f73IkTVxOOvPko1nKdwyUfaFm3nTHPbMXDLEbKjl2vz5mSRKJ3we2VNP8/s640/Espera+para+el+certificado+de+empadronamiento+1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Larga espera hasta que aparece el botón para firmar</td></tr>
</tbody></table>
El último paso (hacer clic en el botón de firmar) nos mantendrá en vilo unos cuantos minutos más, hasta que por fin veremos una lista de certificados con los que firmar la solicitud (aparecerán tantos certificados como tengamos instalados); aquí nos pueden pasar dos cosas, ninguna de ellas buena: que el DNIe se haya cansado de esperar y se haya largado (es decir, que no aparezca ya en la lista de certificados con los que firmar, por lo que habrá que sacarlo del lector, volverlo a meter y cruzar los dedos para que vuelva a aparecer tras darle otra vez al botón de firmar) o que seleccionar el DNIe para firmar nos devuelva, tras otra larga espera, a la misma página con el botón de firma. Y así hasta el infinito.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Podríamos preguntarnos si no será que, simplemente, el trámite está ahí para que los informáticos del Ayuntamiento queden bien ante sus jefes, pero que en realidad no funciona nunca. Total, sus jefes nunca tendrán tanta paciencia como para llegar al último paso; o, seguramente, al primer susto estarían pidiendo ayuda al departamento de informática, que podría poner cualquier excusa de mal funcionamiento del servidor, de la línea telefónica o de la red eléctrica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero no. La solicitud sí funciona. Con el certificado de la Generalitat Valenciana, aunque con errores y no con todos los navegadores (Internet Explorer y Google Chrome tampoco consiguen pasar del botón de firma con un certificado de la Generalitat Valenciana, mientras que Firefox realiza la firma pero no muestra el recibo de la solicitud, que queda completamente en blanco).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwTPKb7kWbNdJcZsEfMo6ORzb3SaRCxbhwW_GWtbBo3TSNA0Rai7Vaw10Hj-NBBLoRsOH2DCwtPC9esqmNWfHJUiiIFewW4i9VSvCu0mf6nbnYIdi204ji8neMeQDgrd-Jtxkgh0EBpVc/s1600/Sin+justificante+de+presentaci%C3%B3n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="482" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwTPKb7kWbNdJcZsEfMo6ORzb3SaRCxbhwW_GWtbBo3TSNA0Rai7Vaw10Hj-NBBLoRsOH2DCwtPC9esqmNWfHJUiiIFewW4i9VSvCu0mf6nbnYIdi204ji8neMeQDgrd-Jtxkgh0EBpVc/s640/Sin+justificante+de+presentaci%C3%B3n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Con el certificado emitido por la Generalitat Valenciana, ni recibo de la solicitud, ni botón de imprimir</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
¿Y saben lo mejor de todo? Que la implantación del DNIe para los trámites electrónicos de los ciudadanos (esos trámites que no funcionan) estaba financiada por el Plan Avanza y por la Unión Europea. ¿A alguien le asombra que estemos como estamos después de habernos gastado el dinero en cosas inútiles o que no funcionan?</div>
ElKokohttp://www.blogger.com/profile/15832603490934663097noreply@blogger.com1